Ortiz: 'Maragall ha de comptar amb els agents implicats i no imposar-se'

La vicepresidenta d’ICV i membre de la comissió d’educació del Parlament, Laia Ortiz, va participar dilluns, dia 16, en una xerrada sobre la Llei d’Educació de Catalunya que va tenir lloc a la seu local de la formació ecosocialista. L’acte va aplegar una trentena de persones, moltes de les quals representants de la comunitat educativa de la ciutat. Els ecosocialistes estan fent aquesta tanda de xerrades per donar a conèixer la llei i recollir les inquietuds de la comunitat educativa, com un pas previ a la presentació d’esmenes. En aquesta entrevista concedida a capgros.com explica les objeccions dels ecosocialistes a la nova llei.

Quina valoració es fa des d’ICV de les protestes dels mestres i de la convocatòria de vaga per al 19 de març?
La vaga és una convocatòria dels sindicats i nosaltres la respectem. També podem entendre el descontentament dels mestres, que no és per la gestió en l’educació, perquè s’han augmentat els recursos i el nombre de mestres per damunt de la demanda i s’han impulsat nous centres. Però el tarannà de la conselleria no ha facilitat el diàleg a l’hora de negociar la llei. I ara hi ha aquest descontentament, que és creixent.

Consideren lícites les crítiques a les propostes del nou calendari escolar i a l’establiment hores extres?
Tan una cosa com l’altra s’han de parlar amb la comunitat educativa. Nosaltres hem estat crítics amb la conselleria perquè aquestes coses, quan es parlen en paral·lel al debat de la llei i es plantegen com un altre front, no són oportunes. Aquestes qüestions s’han de parlar abans de llençar-les als mitjans de comunicació. Per això entenem aquesta resposta dels mestres.

A què atribueixen l’actuació del conseller Maragall?
Al seu propi tarannà i també a un cert nerviosisme durant tot el procés. Amb la LEC i amb altres mesures paral·leles enmig d’aquesta negociació, creiem que hi ha hagut manca de mà esquerra.

A què creu es deu aquesta actitud?
La LEC és el seu projecte de legislatura, i jo crec que respon a un tarannà. El conseller té coses positives però en qüestió d’educació hi ha coses que no es poden fer des del departament sinó que han de comptar amb la complicitat dels agents implicats. No crec que Maragall hagi d’imposar-se.

Què s’ha fet malament en l’elaboració de la llei?
No s’ha tingut en compte el full de ruta que havia de marcar el contingut de la llei, el Pacte Nacional per l’Educació. Les entitats educatives van signar un pacte que parlava des del paper de les famílies i l’escola, fins a les condicions del professorat i també de la xarxa de servei públic d’educació. Per això vam votar en contra de l’avantprojecte de llei i per això presentarem les esmenes. El conseller s’està allunyant dels objectius i per això ha perdut aliats pel camí. Ens preocupa molt que es vulgui tirar endavant una llei amb la qual 20 entitats hi estan en contra, això et posa en una situació molt complicada.

Quines mesures han pres com a socis de govern davant aquesta situació?
La principal mesura de pressió que hem fet ha estat votar en contra d’un projecte de govern. Això ja és simptomàtic. Pel que fa a ERC, malgrat que ara plantegen presentar esmenes com a grup, hi veiem una certa incoherència perquè si s’haguessin fet forts dos dels tres socis de govern, aquesta llei no hagués tirat endavant d’aquesta manera. Nosaltres vam fer pressió i entenem que ERC va cedir.

Quines són les principals discrepàncies d’ICV respecte la llei?
Tenen a veure amb la definició del servei públic d’educació. Al Pacte es parlava d’eliminar la doble xarxa que CiU havia consolidat. Es pretenia acabar amb aquesta xarxa, garantir el servei als centres sustentats amb fons públics, i també els seus drets i deures. Ara mateix hi ha principis que no estan garantits en centres amb fons públics, per exemple que compleixin amb les obligacions d’una escola laica, gratuïta, que no segregui, que no seleccioni l’alumnat ni per sexes, etc.

Consideren que el debat sobre el calendari escolar és una cortina de fum, com denuncien els sindicats?
Critiquem no tant la mesura en si, sinó que no creiem que ara sigui el moment de parlar-ne perquè estem enmig del debat d’una llei d’educació. I si era el moment, com a mínim abans parlar-ne amb els agents educatius. La mesura és valorable, ja que si que hi ha algunes entitats que recomanen aquest descans al febrer per redistribuir la matèria i per un cert cansament dels alumnes al segon trimestre. Però també s’ha de tenir en compte les dificultats de moltes famílies de conciliar, tot i que això es un debat que supera l’educació perquè sinó les escoles serien aparcament de nens.

Que en pensen de l’opció de les hores extres?
S’ha de poder donar aquesta possibilitat però abans parlar-ho amb els sindicats, perquè es una qüestió de negociació col·lectiva. No podem anar enrere amb els drets laborals que ja s’han aconseguit.