Mataró té un gran potencial per créixer empresarialment a través de la innovació i aprofitant l’espai de la ciutat. Amb aquest motiu, l’associació empresarial Barcelona Maresme Business Club ha realitzat un acte aquest 20 de febrer a la Sala de Graus del Tecnocampus per presentar el Manifest ‘Un Maresme de noves oportunitats per estudiar, treballar i viure’ i un seguit de ponències de la mà d’experts en aquesta àrea.
“Encara estem a temps. Proposem redactar un projecte de modificació del pla general. Creiem que estan justificades la inversió econòmica i de temps que aquest replantejament requereix envers el risc de pèrdua d’enormes oportunitats. És responsabilitat de tots preservar per al futur l’enorme potencial de desenvolupament econòmic i social que el Districte Tecnocampus posa a l’abast de la nostra ciutat i de la comarca i ara cal fer una aposta per dotar-lo per a l’establiment d’activitats econòmiques relacionades amb la formació, la innovació i l’empresa”, destaca el manifest. Per aquesta raó des de l’associació creuen que cal un canvi estratègic de “model de ciutat i de comarca” per generar ocupació de qualitat, reduir l’atur i crear un teixit de creixement empresarial i industrial.
Aquest ha estat l’eix de les ponències realitzades a l’acte on els experts han analitzat la situació de Mataró i del sector empresarial a Catalunya, fent paler que les ciutats han de ser partícips de la innovació, incorporant les universitats als seus plans arquitectònics, apostant pels projectes de futur i creant un conjunt on innovació i territori vagin de la mà.
“Una empresa no pot estar aïllada, ha d’estar en un ambient innovador. Actualment les ciutats que creen llocs de treball són aquelles que tenen districtes innovadors i aquestes zones han d’estar dins de la ciutat, no fora”, ha explicat Miquel Barceló, enginyer industrial i economista. L’expert ha remarcat les oportunitats que pot tenir Mataró vertebrant el model de ciutat innovadora a través de quatre hèlix: la universitat, l’administració, les empreses i la societat civil.
L’arquitecte Pere Solà destaca la importància d’aquesta connexió dels espais d’ensenyament, d’empresa i d’habitatges per formar una sinergia. Com és el cas de l’urbanisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la connexió amb el Sincrotró, tot i que encarà està allunyat d’integrar-se en l’espai urbà de Cerdanyola del Vallès. “S’està treballant perquè aquesta zona on hi h actualment el sincrotró i altres empreses es converteixi encara més en un espai empresarial on també s’integrin els municipis”. Solà és Coordinador del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Vic i també ho ha exemplificat amb aquesta ciutat d’Osona. El campus universitari ha transformat la vida i l’urbanisme de Vic, aportant dinamisme, renom i innovació. “A Vic, la Universitat s’està distribuint per diferents zones de la ciutat, fent que el campus no només estigui situat en un punt concret sinó que envolti i s’endinsi en el municipi”. Un cas que es podria arribar a implantar a Mataró a través d’un estudi urbanístic i potenciant la zona del Tecnocampus.
Aquest potencial de Mataró per atraure els estudis superiors, la innovació, el talent i les empreses també el veu Agàpit Borras. “Mataró està ubicada en una situació privilegiada i amb quatre pilars que el fan destacar: la ciutat, l’espai agrícola, els boscos i el front marítim”.
El Barcelona Maresme Business Club és un fòrum privat, que aglutina a algunes de les majors empreses del Maresme, grans empresaris, alts directius i líders d’opinió compromesos amb el desenvolupament econòmic i social del Maresme.
Comentaris