Les previsions d’evolució demogràfica a Mataró tenen un signe molt clar i obligaran a un canvi important en la política d’equipaments educatius de la ciutat. En el període 2013-2019, el descens de la natalitat i del flux migratori reduirà la població en edat d’iniciar l’escolarització. Amb el pas dels anys, en canvi, s’incrementarà el nombre d’adolescents que han de cursar secundària. Això implica que s’haurà de reduir el número de grups de P3 i augmentar les places de 1er d’ESO. El disseny del Mapa Escolar de Mataró, per tant, ve marcat per la perspectiva de la construcció d’un nou institut de secundària, probablement a Rocafonda o entorns, i per la obligació, sempre complexa i polèmica, de reduir grups d’Educació Infantil.
El regidor d’Ensenyament, Pere Galbany, ha presentat aquest dijous, dia 17, el procés de participació per dissenyar el futur Mapa Escolar de Mataró, que ha d’implicar a tota la comunitat educativa de la ciutat. L’objectiu d’aquest document serà marcar al departament d’Ensenyament de la Generalitat quines són les prioritats en matèria d’equipaments educatius a la ciutat.
Aquestes prioritats venen marcades en les dades de l’evolució demogràfica. Pel que fa a la població de 3 anys (grups de P3) les previsions d’ara fins al 2019 és una reducció d’un 20%. Això implicaria l’eliminació d’entre 8 i 9 línies de P3, passant dels 56 actuals a 47 o 48. En canvi, en el mateix període es preveu un increment de la població de 12 anys (1r d’ESO) d’un 18%, cosa que implicaria un augment de l’oferta en 9 0 o 10 grups. Per tant, dels 45 actuals s’hauria de passar a 54 o 55.
Per zones geogràfiques, el nord de la ciutat (Rocafonda, Cirera, Molins, Vista Alegre) és el que presenta fluxos més accentuats (31% menys de població de 3 anys, 20% més de 12). Això implica que tan sols en aquest sector s’haurien d’eliminar uns 6 grups d’educació infantil, i s’haurien d’obrir 6 més de secundària. Al conjunt de barris format per Cerdanyola, Peramàs i La Llàntia els canvis demogràfics són menys radicals (es podrien perdre 3 grups de P3 i guanyar-ne 3 o 4 de 1r d’ESO), mentre que al Centre i l’Eixample la situació és més equilibrada: es preveu la pèrdua d’1 o 2 grups de P3 i es desconeix si caldria augmentar grups a secundària. En el cas de Centre i Eixample, però, cal tenir en compte la tendència detectada en els darrers anys de famílies d’altres barris de la ciutat d’escolaritzar els seus fills en aquest sector.
Diferents alternatives
“Si en algun lloc de la ciutat farà falta un institut, és al nord, a Rocafonda o entorns”, ha explicat Galbany. El regidor ha volgut destacar que es tracta de previsions, per tant sotmeses a variacions tant per possibles repunts o descensos de natalitat i de fluxos de població. És en base a aquestes previsions, en tot cas, amb que es treballa per confeccionar el Mapa Escolar de Mataró. Galbanya ha dit que hi ha diferents alternatives disponibles, des de construir un institut de nova planta fins a combinar en un mateix centre escola de primària d’una línia i institut. Galbany ha assegurat que intentaran no tancar cap escola de primària malgrat el descens previst d’alumnes, ja que prefereixen que es mantinguin obertes però amb una sola línia, com ha passat amb el Joan Coromines.
-
Com afecta a l'Angeleta Ferrer i al Coromines
Aquest descens de població infantil podria ser un argument que el departament d’Ensenyament emprés per no construir la nova Angeleta Ferrer ni reobrir la segona línia del Coromines, dues peticions de l’Ajuntament. Galbany es mostra convençut, però, que l’argument de la manca d’escola pública al centre seguirà sent suficient per convèncer a la Generalitat. “Esperem tenir bones notícies en breu”, ha dit. Respecte al Coromines, ha afirmat que el consistori “no ha deixat de demanar que reobri la segona línia”. Malgrat que les previsions a mig i llarg termini són de descens del número d’alumnes, de cara al curs vinent es calcula que Mataró necessitarà els mateixos grups de P3 que enguany, o fins i tot guanyar-ne un.
Una aula mataronina. Foto: R. G.
Comentaris