Objectiu: tenir un bon Nadal (malgrat tot*)

“Bon Nadal, malgrat tot!”. Semblava que no, però per segon cop seguit des que la maleïda Covid va venir a esguerrar-nos l’existència, al desig càndid i consuetudinari de desitjar-nos els uns als altres el bon Nadal cal afegir-hi una cueta. Aquest “malgrat tot”, potser. O un il·lusori “i que l’any que ve sigui millor”. O un senzill i complaent “i que almenys us podeu trobar”. Bon Nadal per uns, bon Nadal pels altres, sí. Però amb l’òmicron aigualint de valent el que tothom havia previsualitzat com un Nadal quasi normal. No ho serà. Per més que la palanca dels rituals, els àpats, les trobades familiars, les tradicions, la canalla i tot el que fa de l’esperit nadalenc quelcom més que un eslògan comercial es pugui activar, no seran les festes que ens pensàvem que viuríem fa pocs dies i setmanes. 

La pandèmia ha tornat amb força en vigílies de les dates més esperades de l’any, juntament amb les del descans estival. El patapum és innegable. La garrotada en forma de nova onada i nova variant és de les que fa mal. Les restriccions de la Generalitat, la situació als hospitals, el to greu altre cop de les notícies. Pot fer basarda i és certament desalentador, però és el que toca. Havia de ser un Nadal molt millor que el de l’any passat i dret a llei del que s’ha de fer segons ens restringeixen i recomanen la millora és mínima. Hi ha una diferència clau, però. I és la mortalitat. Siguem conscients que gràcies a la principal novetat del darrer any (la vacunació) els índexs més alts de contagis i hospitalitzacions presenten nivells de gravetat i mortalitat molt inferiors a les de les onades de fa mesos. Aprofitem-ho i fem més Nadal.

L’objectiu, doncs, ha de ser tenir unes bones festes. Posar en valor el que es pot fer i gaudint-ho. Essent responsables però també conscients que cal aprofitar el significat de les festes i compartir-lo. Sabent que torna a ser restringit, que les taules allargades a còpia de suplements i cavallets hauran d’esperar. Un altre Nadal amb aquest rudimentari concepte de ‘bombolla de convivència’ furtant-li espai vital a la família extensa que sempre s’ha associat a les trobades d’aquests dies.

Pels petits i pels avis

Un Nadal de concentrar-se en els menuts de casa i la seva il·lusió i mirada esperançada. Un Nadal pels avis i àvies, que no s’estiguin sols. Un Nadal de família i companyia. De trobar-se i cantar, dir el vers, riure, xerrar i compartir. Més Nadal que quan fa un any ens deien que ens videotruquéssim i fora. Un Cap d’Any per sopar pocs i aprofitar les hores. I un dia de Reis que, almenys de moment, les restriccions no ens tornaran a negar.

Es tracta, doncs, de gaudir-lo. De resiliència i adaptabilitat. De posar més valor a saltar l’obstacle dels “malgrats” que no pas de lamentar-se que el camí no és planer. Perquè sí, fa pujada i empipa.

• *Malgrat la sisena onada
  La sisena onada de la pandèmia està totalment desbocada. Els índexs epidemiològics estan del tot disparats, la transmissió comunitària és evident i la variant òmicron s’ha revelat com la és contagiosa de totes les que s’han conegut fins ara. L’explosió de casos de les primeres setmanes de desembre situa el sistema sanitari altre cop contra les cordes i ha provocat el retorn del relat del dia a dia a un Covid-centrisme que els darrers mesos havíem aconseguit desplaçar una mica.
   
• * Malgrat el retorn de les restriccions
  La fartanera de tothom quan s’han anunciat les noves restriccions és lògica. La pantalla del toc de queda, de les reunions limitades, dels aforaments i dels tancaments semblava feliçment enterrada i cada cop que torna és més desconcertant. Limita molt l’àmbit d’actuació i envia a parir panteres les previsions de sectors econòmics sencers com la restauració o l’oci nocturn, que ha de tancar. Un altre Nadal sota el jou del marc restrictiu.
   
• *Malgrat que no hi haurà nits
  Dues de les noves restriccions aprovades ataquen la nit, com a concepte, com a període, com a revers dels rituals d’aquests dies. Amb toc de queda i l’oci nocturn barrat, ja no és només que els joves i no tant joves no puguin sortir a ballar i xalar, és també decapitar les sobre-taules dels sopars que s’allarguen perquè l’endemà no es treballa, l’anar de casa d’una a casa dels altres, la bogeria celebrant de Cap d’Any o esperar als Reis fent de les nits dies.