Objectiu: posar els milers de pisos buits en el mercat

Mataró té un total de 3.411 habitatges buits fora de mercat, segons dades de 2015, 2.544 pisos corresponen a propietaris particulars -tant els considerats “grans tenidors” que poden disposar de més d’una desena de pisos com aquells que només tenen un habitatge- i 867 pertanyen a persones jurídiques, com ara bancs (574) o empreses constructores (251). Hi ha, per tant, un parc d’habitatges sense utilitzar molt gran que es contraposa amb la necessitat urgent de pisos socials per a aquelles famílies que necessiten un sostre. L’Ajuntament ha engegat una campanya per convèncer els seus propietaris de posar-los en el mercat i poder destinar-los a fins socials. La col·laboració dels bancs serà clau per aconseguir-ho.

Què empeny un mataroní a deixar un habitatge tancat a pany i forrellat, enlloc de treure’n benefici llogant-lo o venent-lo? Hi ha diversos motius: des de males experiències prèvies amb inquilins fins a la incapacitat econòmica de fer front als arranjaments necessaris que requereix el pis, sovint vell i en males condicions, abans de poder posar-lo al mercat, passant per la manca d’incentius fiscals o l’absència de mesures punitives que ho castiguin. El consistori vol revertir aquests quatre arguments, centrant-se especialment en els propietaris privats que són els que acumulen la majoria d’aquests casos. “Volem mobilitzar el parc d’habitatges perquè si mantenim pisos buits hi sortim perdent tots: els propietaris que no en treuen cap guany, les famílies que necessiten una llar i de retruc tota la ciutat”, resol la regidora de Política Social d’Habitatge, Isabel Martínez. Un pis buit es degrada, cosa que també afecta la comunitat i el barri que l’acull; no dóna resposta a un problema de ciutat: les més de 300 famílies que té detectades Benestar Social amb necessitat d’habitatge de lloguer social; i fomenta l’ocupació il·legal d’habitatges, que a Mataró s’està convertint en una plaga.

A la recerca d’estímuls que animin a posar aquests pisos al mercat, l’Ajuntament s’ha empescat una fórmula innovadora: que els bancs paguin els arranjaments necessaris que requereixin aquests habitatges en mans de propietaris particulars per poder-los posar en lloguer. La ILP 24/2015 de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional, aprovada pel Parlament, obliga les entitats financeres a concedir un lloguer social a les famílies que hagin desnonat per impagament de la hipoteca. Normalment es resol oferint a les famílies el mateix pis en el qual vivien, ja que als bancs els resulta més profitós que no intentar vendre’l o llogar-lo un cop quedi buit.

Però quan l’habitatge és llaminer en termes de mercat i el banc se’l vol quedar per fer-ne negoci, ha d’oferir una contrapartida a la família desnonada. Aquestes entitats no sempre tenen un estoc d’habitatges prou ampli com per trobar un pis que s’hi adeqüi, i aquí és on entra la proposta de l’Ajuntament: a canvi de quedar-se el pis, el banc financia la rehabilitació de dos habitatges de propietar privada: un per ubicar-hi l’antic propietari que deixarà el pis que es comercialitzarà, i l’altre per posar-lo a disposició de Benestar Social. “El banc se’n beneficia però nosaltres també perquè aconseguim dos pisos ja arranjats”, resol la regidora, que confia signar un conveni amb diverses entitats financeres per fer-ho possible. Una fórmula que permetria que el propietari privat cedís el pis al consistori, qui mediaria amb el banc perquè el rehabilités (amb inversions d’entre 3.000 i 5.000€), i posteriorment el posaria a lloguer social per un període màxim de cinc anys. Passat aquest temps el propietari el recuperaria, ja arranjat i amb llibertat per posar-lo al mercat. Si bé la mensualitat fins llavors seria baixa (lloguer social entre 150 i 180€) els propietaris tindrien la certesa que les famílies que hi entressin a viure estarien tutelades per Serveis Socials i també s’evitaria l’ocupació il·legal.  A això cal sumar-hi estímuls com ara els incentius fiscals per aquells propietaris que cedeixin els seus pisos, entre ells bonificacions en l’IBI o en l’impost de la brossa.  

Recorreguda pel Constitucional
El problema, però, és que part del marc legal que permet aquesta operció, la ILP 24/2015, acaba de ser recorreguda pel Constitucional, després del recurs presentat pel govern espanyol. Precisament aquest dimarts l'alcalde, David Bote, participa amb altres edils, partits i entitats en una cimera al Palau de la Generalitat, convocada pel president Carles Puigdemont, per buscar les alternatives administratives i legislatives per sortejar la situació.