Objectiu: incrementar el parc d’habitatges socials

Destinar una part dels habitatges de protecció oficial (HPO), de preu taxat, a incrementar el parc d’habitatges socials, amb els que realment es pot donar resposta a les necessitats de vivenda dels col·lectius més desfavorits. Aquest és l’objectiu del consistori, impulsat des de la Comissió de l’Habitatge creada el mes de juny passat. “Els pisos que PUMSA tingui buits han de passar a ser habitatge social”, va apuntar l’alcalde, Joan Mora. 

Cal distingir entre els pisos protegits i els pisos socials. En el primer cas, PUMSA en gestiona de dos tipus: els de protecció oficial (HPO) i els de la borsa de lloguer d’habitatges. Els HPO estan regulats per l’administració, que marca entre altres qüestions el topall d’ingressos familiars per poder optar a un d’aquests habitatges. En tota promoció urbanística es reserven al voltant d’un 30% dels pisos a aquest règim. Davant el ‘boom’ immobiliari experimentat a Mataró, i a molts altres punts del país, durant la dècada passada, el parc d’HPO és avui força extens: PUMSA en gestiona 177.
La borsa de lloguer d’habitatges, per la seva banda, fa de mitjancera entre propietaris que disposin d’habitatges buits i possibles llogaters amb dificultats per accedir a un habitatge a preu de mercat. La condició que s’imposa al propietari és que el lloguer no podrà ser superior al 30% del salari familiar del llogater. En aquest cas, l’empresa municipal compta amb 114 pisos. L’accés als HPO i als pisos de la borsa es fa pel sistema de llista única.

Els pisos socials són figues d’un altre paner. Actualment els gestiona PUMSA conjuntament amb Serveis Socials, després que el Ple acordés traspassar-los a l’empresa municipal des de l’Ajuntament. Es tracta de 32 habitatges que estan fora del sistema de llista única amb què es regeixen els altres pisos mencionats. Estan destinats a donar resposta a situacions de vulnerabilitat o d’exclusió social. El preu del lloguer també es mou sota aquests paràmetres, i sol oscil•lar entre els 50 i els 150 euros. La principal distinció entre HPO o pisos de la borsa de lloguer i els pisos socials, per tant, es troba en el usuaris. En el primer cas, hi opten ciutadans amb casuístiques molt variades, però en la gran majoria són persones joves que ja disposen d’un habitatge (per exemple el dels seus pares) i volen independitzar-se. Els pisos socials es reserven per a casos molt més dramàtics i urgents.

Els habitatges de protecció oficial eren una gran eina fa una dècada, quan el preu dels pisos estava pels núvols i una persona jove o amb pocs recursos no podia assumir-los. Avui en dia, en canvi, els HPO gairebé competeixen d’igual a igual amb el mercat immobiliari, ja que els preus pràcticament s’han anivellat. Per aquest motiu, els pisos protegits, tot i seguir sent necessaris, perden importància,  mentre que els pisos socials han esdevingut una urgència. “Avui la demanda no és per pisos de 300 euros al més, sinó per lloguers de 100 o 150 euros”, expliquen des de PUMSA. Davant d’això, des de la Comissió d’Habitatge es va dictaminar que PUMSA vagi reconvertint pisos HPO en pisos socials, un cop s’acabin els contractes de lloguer dels primers, per ampliar el parc d’habitatges de la ciutat destinats als col·lectius més vulnerables. “Fins ara hem funcionat amb criteris immobiliaris mercantils, ara ho hem de fer en base a criteris socials”, resolen des de l’empresa municipal.

Llista única
Des de l’abril de 2009, l’adjudicació d’aquests habitatges, tant els HPO com els de la borsa de lloguer, funciona per sistema de llista única. El sol•licitant d’un habitatge protegit s’hi apunta, aporta les seves dades (ingressos, empadronament, número de persones que formen la unitat familiar...) i accedeix a un pis per ordre d’arribada. Qui hi porta més temps és qui està més amunt de la llista. El software que s’empra per a l’adjudicació entrecreua diverses dades del sol•licitant, i en cas d’empat sempre prima l’ordre d’antiguitat.