Capgròs
En els darrers sis anys, l'Ajuntament ha deixat de replantar un total de 1.083 arbres que s'han hagut de retirar de la via pública. Arbres que s'han perdut per causes habituals: malalties, accidents de trànsit on s'han vist afectats, per la perillositat que comportaven a la via pública o bé per obres que s'hi han hagut de realitzar. Fins a finals de la dècada passada, aquest arbrat es replantava, però a partir de llavors es va deixar de fer per una qüestió pressupostària: la crisi econòmica que ha deixat les arques municipals tan tocades va fer que el govern municipal no ho considerés una prioritat. Amb el pas dels anys, aquesta decisió s'ha fet molt visible a ulls dels ciutadans, especialment perquè la trista imatge dels parterres buits, i sovint cimentats, s'han anat multiplicant per tots els barris de Mataró. L'Ajuntament vol redreçar ara la situació.
"El govern té el compromís de tornar a replantar tots aquests arbres", assegura la regidora de Via Pública, Núria Moreno
"El govern té el compromís de tornar a replantar tots aquests arbres", assegura la regidora de Via Pública, Núria Moreno. L'objectiu és completar l'operació l'any 2019, i arribar als prop de 25.000 arbres plantats a la ciutat. L'Ajuntament ha dedicat aquest 2016 a inventariar l'arbrat mataroní, i a partir de 2017 començarà a fer el replantament per fases. La velocitat de l'execució dependrà de la disposició pressupostària -s'espera aconseguir subvencions de la Diputació- però les fases ja estan definides. Es començarà pel centre de la ciutat i pels principals eixos viaris; en una segona fase s'actuarà als barris més perifèrics, i finalment es replantaran els arbres perduts a urbanitzacions, parcs i, per últim, polígons industrials.
Pla director i estudi de seguretat
Abans de començar a replantar l'arbrat perdut, el consistori treballa en dos projectes: per una banda, la confecció d'un pla director de l'arbrat de la ciutat, que substitueixi l'actual que ha quedat obsolet. Per l'altra, un estudi de seguretat i risc en aquest àmbit. L'objectiu és establir una base de dades que ajudarà el departament de Via Pública a gestionar de manera molt més acurada l'arbrat de la ciutat, a partir del diagnòstic que s'haurà fet de tots i cada un dels arbres que hi ha a la ciutat. "Sabrem quins necessiten passar una 'itv', quins s'han de podar o requereixen d'un tractament, quins estan malalts i s'han de canviar...", apunta el cap secció de jardineria Joan Carbonell de l'area de gestió de l'espai públic, Joan Carbonell.
El nou pla director regularà quines són les espècies que millor s'adapten a l'ecosistema urbà mataroní
Aquest diagnòstic també ha d'assentar les bases per perfilar el nou Pla director, que ha de servir bàsicament per regular quines són les espècies que millor s'adapten a l'ecosistema urbà mataroní. Actualment se'n poden plantar més de 80 de diferents; el ventall per escollir per tant és molt ampli, però la llista també exclou moltes altres espècies que, per diferents motius, no arrelen bé a la ciutat. En les darreres dècades el perfil d'arbres que es planten a Mataró ha canviat molt. Abans en predominaven tres de coneguts per tothom: plataners, en primer lloc, seguit de pollancres i oms. Avui, per diferents motius, ja pràcticament ni se'n planten. El paisatge actual està copat per espècies que sonen molt estranyes: tipuanes, lledoners o aligustres de Japó (aquest només a parcs pels problemes que genera la seva flor a la via pública), per posar tres exemples, són molt més habituals. "La convivència de l'arbrat amb l'entramat urbà no és fàcil, no s'hi val a posar qualsevol arbre" resumeix Moreno.
Més vulnerables a les plagues
Els reptes als quals s'enfronten els al qual s'enfronten els gestors de l'espai públic, que asseguren que pràcticament totes les espècies són avui més vulnerables a les plagues. "Cada any en patim de noves, i amb més capacitat de mutació" resol Carbonell, que assegura que el problema més gran que tenen "és el fitosanitari". Carbonell assegura que intenten evitar els tractaments químics, malgrat que sovint són l'única alternativa per combatre-les. "I cada cop hi ha menys productes autoritzats per fer aquests tractaments", afegeix. Un bon atzucac.
Comentaris