Novakosky: 'no tenim suport econòmic a l'alçada del nostre nivell esportiu'

Quants atletes passen per les teves mans?
Entreno entre dotze i quinze atletes. Tots ells del CA Laietània, ja que una condició per entrenar-los és que tinguin llicència pel club. Tot va començar amb tres noies que van tenir bons resultats i això va fer que la gent es fixés en nosaltres.

Els darrers resultats, són fruït del treball dels anys, una anècdota...?
Una mica de tot. El sistema que tenim dóna resultats. Bona organització, actitud i gent amb talent que ve de fora. Un cas és el d’Oriol Bonet, que no estava tenint bones marques, i amb treball seriós hem aconseguit grans coses que es corresponen al seu nivell.

Quin atractiu tenen per venir al Laietània?
En el meu cas, és veure que hi ha resultats gràcies a una dinàmica de grup important, un compromís que ofereixo amb ells i la sensació que poden fer coses importants. Sense ser professionals, tenen un servei que ho és i això acaba donant els seus fruïts.

La teva tasca, en aquest sentit, ha servit per guanyar el Premi a millor entrenador a la Nit de l’Esport.
És curiós, perquè no ho sabia. Anava veient gent que coneixia i m’estranyava, fins que vaig veure a les meves filles i vaig entendre que alguna cosa passava. Un honor i una alegria, ja que a vegades falta consciència social de la preparació que tenim en el nostre esport.

Què vols dir?
En un altre esport jo seria professional i em guanyaria molt bé la vida, aquí sóc amateur. El nivell d’exigència en aquest país és molt elevat i la preparació molt alta respecte altres discipllines.

Tot i això, l’atletisme està ben cobert a Mataró.
Sí, és una feina gairebé única dels clubs, com els Lluïsos i nosaltres. Escoles bones, tasca interessant i responsables competents. Als Lluïsos tenen un dinamitzador que no té preu, Miguel Ángel, i nosaltres tenim en Jordi Vallès. Però falta molt de suport a nivell públic.

De l’Ajuntament?
No tenim com a clubs el suport que hauríem. Falta finançament. No tenim ajudes gairebé. Totes es dediquen a organitzar esdeveniments i competicions, però no en inversió en l’esport, els nois o els atletes ja formats... i és una manca important. Al Laietània tenim un nivell estatal prou important, però no el suport necessari per mantenir-lo. La paraula seria... bé, simplement que no hi ha ajut de l’ajuntament per suportar-ho.

Un dels suports està en l’equipament, la pista nova.
Sí, però enganya. És veritat que és nova però té mancances. Hem guanyat anella de gespa artificial, però hem perdut gespa natural que teníem i ara sembla més un camp de patates. No hi ha vestidors com Déu Mana ni un gimnàs en condicions.

Falta la segona fase...
Però no té data. Sincerament, pensem que la instal•lació actual no és com hauria de ser a una ciutat de 120.000 habitants.

On situem Mataró en el mapa atlètic català?
Parlant del club, el més important passat Barcelona fins la frontera, costes i interior. Si a sobre li sumem el potencial dels Lluïsos, imagina’t. El Laietània seria el més fort darrera dels tres grans: Barça, AA Catalunya i l’ISS Hospitalet.

Poder acollir l’Open de fa una setmana és un exemple que estem en el mapa...
Amb la federació hi ha bona entesa i es tiren coses endavant, com el Cros dels Lluïsos també. La veritat és que s’organitzen coses perquè hi ha una forta col•laboració econòmica de la Federació. El pressupost actual del míting, per exemple, és molt petit en relació als resultats que estem obtenint any rere any.

I quin futur tenim, llavors?
Complicat. Ara mateix el nivell que tenim està per sobre del que podem suportar econòmicament. Calen més ajudes, sinó no podrem estirar més el braç que la màniga i haurem d’ajustar-nos.

És un problema de qualitat, més que de quantitat.
Sí, el nivell esportiu és massa alt amb aquests recursos. El patrocini privat no té pes amb la crisi, bé i sense ella tampoc; i el públic, com he dit, és el que hauríem per l’activitat pròpia del club. Altres reben plans d’imatge per lligues nacionals, i no hi tenim accés tot i estar en primeres divisions estatals. És un tema a parlar i buscar solucions, ja que és una pena tenir un nivell com el que tenim i no poder-lo gaudir.