L’associació Joventut Islàmica per la Integració va néixer l’any 2009 al barri de Cerdanyola per promoure la integració del col·lectiu magrebí al qual pertanyen. “Volem educar els nostres joves en valors, per facilitar la convivència i la cohesió a la ciutat", resumeix Youssef Ghazouan, vicepresident de l’entitat. Es presenten com “una porta cap a noves oportunitats i experiències” per a joves magrebins que no han pogut fer esport, sortir de la ciutat o rebre una educació com pertoca. També ofereixen classes de lectura i escriptura en àrab. Joventut Islàmica per la Integració exemplifica un fenomen creixent a la capital del Maresme: l’associacionisme entre col·lectius de ciutadans d’origen estranger.
Entre 2009 i 2011, s’han registrat 27 noves associacions d'aquest àmbit. Un fenomen que respon al 17,35% de població d’origen estranger que resideix a Mataró. Fa 10 anys, la xifra era tan sols d’un 4,2%. Magrebins i subsaharians són els col·lectius més nombrosos i també els que impulsen més entitats i associacions. Especialment els segons. Yelitare Futa Tooro, Associació Planeta, Musso Kafo, Jaliha o Sabusire són els noms d'algunes d'aquestes noves entitats integrades sobretot per mataronins d’origen senegalès o gambià, que responen a patrons molt similars: establir una xarxa d’acollida i ajuda social per als seus, i promoure projectes de cooperació en els seus països. Un mirall de totes elles és Oudiodial. Fundada l’any 2001 per ciutadans d’ètnia diol, compta actualment “amb uns 400 socis i una xarxa de vuit delegacions arreu de Catalunya”, segons el seu tresorer, Ibrahima Sane. Disposen d’un compte comú amb aportacions mensuals de tots els seus socis que dóna cobertura a una xarxa d’ajuda mútua. “També recaptem fons econòmics i materials per destinar a projectes de cooperació educatius i mèdics a la nostra terra d’origen”, afegeix Sane.
L’associacionisme és natural entre els subsaharians. El seu mode de vida comunitari intrínsec es molt fort i els empeny a crear associacions per poder-lo reproduir en la terra d'acollida. La tendència entre el col·lectiu magrebí és menor en aquest sentit. La importància de la mesquita com a punt de trobada, i de la pràctica religiosa com a element cultural i identitari, fa menys necessari l’impuls d’associacions “pròpies”, malgrat que iniciatives com Joventut Islàmica per la Integració estan trencant amb aquesta tendència. El regidor de Participació i Nova Ciutadania, Joaquim Fernàndez, destaca que és “lògic i natural” que els nouvinguts, un cop han resolt les seves necessitats bàsiques, decideixin associar-se. “Ho fan per motius diversos, tant per ajudar als seus països d’orígens com per preservar les seves tradicions i celebrar festes populars”, relata. Des de l’Ajuntament es “valora positivament” la creació d'aquestes associacions per lloc de procedència com “una primera fase”, en paraules de Fernàndez. L’objectiu del consistori, però, és que aquestes noves associacions treballin amb les ja existents a la ciutat i que els seus membres també s’hi acabin integrant.
Accions coordinades
Els departaments de Nova Ciutadania i Participació realitzen accions coordinades principalment al barri de Cerdanyola, on la població d’origen estranger supera el 24% i on el fenomen de les associacions radicades en la immigració –ja sigui regionals de l’estat espanyol o foranies- està més consolidat. Dins del Consell territorial del barri es va crear un grup de treball de cohesió social i cultural, del qual va sorgir la primera mostra d’Entitats de Cerdanyola, celebrada l’any 2009 a la plaça Onze de Setembre, un espai on s’havien detectat punts de conflictivitat i de problemes de convivència. Posteriorment es va crear la Taula d’Entitats, que reuneix més de 30 associacions del barri i que promou diverses activitats al barri al llarg de l’any: la pròpia Mostra, que aquest 2011 ha arribat a la seva tercera edició; la Mostra Gastronòmica, que té lloc en el marc de la Festa Major de Cerdanyola, o iniciatives com Menjem-nos el món.
El paper de l’administració municipal amb aquest seguit d’iniciatives és generar espais de trobada i de diàleg entre els diferents col·lectius del barri. Espais que permetin afrontar directament els problemes que sorgeixin, com una forma de pal·liar els estereotips i la rumorologia que són la base de les corrents d’intolerància i xenofòbia. Reunir en aquests àmbits als presidents de les diferents entitats, que exerceixen com a líders d’opinió de les seves respectives comunitats, és una de les tàctiques que s’empren per frenar els tòpics infundats que s’estenen com la pólvora. El repte principal és fomentar un model intercultural en què els nouvinguts, com a ciutadans amb drets i deures, s'integrin en la xarxa d’associacions, entitats i consells participatius de la ciutat.
-
Els tres estadis
El moviment associatiu en l'àmbit de la nova ciutadania presenta, en el seu format ideal, tres estadis. En el primer, els nouvinguts s'associen com una forma de protecció i de reafirmació identitària. En el segon, aquestes associacions s'integren en espais comuns de participació, amb altres entitats i col·lectius. I en el tercer i definitiu, els seus membres se sumen a altres entitats del territori o organismes participatius i normalitzen la seva condició de ciutadans, gràcies a les relacions i coneixences establertes en els citats espais comuns. N'hi ha, però, que se salten tot aquest procés per anar directes al tercer estadi. És el cas de Sílvia Llanto, que va arribar a la ciutat des del Perú ara fa 3 anys. Membre de l'Associació Cultural de Cerdanyola, presenta el programa Sudakia Style a Mataró Ràdio, dedicat a la comunitat sud-americana establerta a Mataró, i treballa de manera molt activa a la Taula d'Entitats de Cerdanyola. No s'ha integrat en cap associació llatinoamericana de la ciutat, que en general són poc actives. Des del primer moment, però, s'ha implicat en el teixit social mataroní i s'ha compromès en el foment de la convivència, motivada pel discurs racista institucionalitzat amb es va topar en arribar al país. El seu treball a Cerdanyola li ha permès veure els esforços que s'estan fent per millorar la situació, però també comprovar que no tot són flors i violes. Segons ella, existeix un "perjudici doble", que cau tant de la banda dels autòctons com la dels propis immigrants. Aquests "se senten atacats" i es construeixen una cuirassa a mode de refugi que els acaba fent impenetrables per al conjunt de la població.
-
Comentaris