El nou Cafè Nou, a punt de reobrir

Les obres de remodelació del Cafè Nou –ubicat a la Riera, davant mateix de la Sala Cabanyes– estan enllestides i a punt de ser inaugurades quan les condicions de la pandèmia ho permetin. Fou part del patrimoni històric de la Unió de Cooperadors (UdC) que a la postguerra passà a mans de la Immobiliària l’Aliança i anà a parar finalment al Centre Catòlic i gràcies a una entesa entre les parts ara és patrimoni de la ciutat. Després de dos anys de treball que han costat 1,6 milions d’euros és a punt de reobrir quan la pandèmia ho permeti.

Però jo del que vull parlar és de la seva primera inauguració, el diumenge dia 17 de març de l’any 1935, obra del llavors jove arquitecte Miquel Brullet i que el Diari de Mataró de l’endemà, dia 18, en parlà abastament. Vegeu-ne un resum:

"Inauguració del nou Casal de la Unió de Cooperatives

Per les festes de Les Santes de l’any passat (1934), va ésser col·locada, amb l’assistència de les autoritats, la primera pedra d’aquest nou Casal de la Unió de Cooperatives bastit en el Passeig de Cirera, en part dels terrenys que un dia havien estat del Teatre Euterpe, al costat de la Presó. 

Vuit mesos han durat les obres de construcció d’aquest edifici de línies senzilles i alegres, obra de l’arquitecte local senyor Miquel Brullet. El jove arquitecte contà durant la inauguració, algunes particularitats del nou edifici: [...] En l’estil de conjunt, d’una manera particular  en la façana – diu– m’he proposat assolir un estil senzill de línies i noble de concepció. La torre, exponent de l’escala, contrastant amb l’horitzontalitat de les obertures de les sales. El joc de colors de la façana dóna la sensació d’una claredat i lògica, que fuig expressament de tot rebuscat decorativisme de motllo o d’ornamentació sense solta. 

El relleu de la façana, obra de l’escultor Salvador Martorell, que està acabant en marbre el definitiu, és un tribut a l’art i el símbol de la idea de germanor i cooperativisme.

La planta baixa de l’edifici està destinat a cafè; aquesta sala de cafè té 30 metres de llargada per 10 d’amplada. Encabeix còmodament més de 300 concurrents. El gran finestral de la façana, de 8 metres de llargada, li dóna una visualitat i alegria a posta.

La ventilació i renovació d’aire d’aquesta gran sala es fa a base de les targes altes de les finestres i dos potents extractors. Fixeu-vos que en l’acte de la inauguració més de 400 persones en el seu interior i fumant, durant tres hores no arribarien a entelar l’ambient; cas únic de tots els cafès de Mataró. Al fons del cafè hi ha la cuina, d’espaioses dimensions i sota la cuina el semisoterrani, servint de celler, magatzem, carbonera i calefacció. 

En la part posterior de l’edifici, com a ampliació del cafè i aprofitant les irregularitats del solar, s’ha fet una terrassa a l’aire lliure; l’arrecerat del seu emplaçament i el seu bon assolellament el farà un lloc ben agradable, àdhuc en ple hivern. 

El primer pis està projectat per servir d’estatge a les seccions de l’entitat, enrajolats i llums han estat planejats en aquest sentit, servirà interinament, puix hi ha altres projectes, de sala de reunions i d’actes. Aquests dies ha encabit unes 500 persones.

Han treballat en la nova obra, que destaca el seu aire de modernitat en lloc tan cèntric de Mataró els següents industrials: Contractista d’obres, Joan Solà; fusteria Cooperativa d’Obrers Fusters; pintura, Eduard López; serralleria, Antoni Català; guixaire, Roca i Llop; mosaic, Bonamaison Germans; estucat, Roig i Alsina; electricitat, Miquel Cruixent; calefacció, Calefaccions Monter; lampisteria, Llobet i Gurgui; taulell frigorífic, “Suministros Eléctricos S.A.” (representant M. Cruixent); sanitari, Vicenç Homs; tapisseria, Francesc Hom; cafetera, Cooperativa de Producció Numbar; servei, Cooperativa de Producció del Vidre.

No cal dir que les festes organitzades per celebrar aquesta inauguració han resultat en extrem concorregudes i han marcat un gran èxit en el si d’aquella entitat cooperativa.

El dissabte a la nit fou obert als socis, per primera vegada, el nou Casal i el gran Saló Cafè s’omplí tot seguit. L'orquestrina Simfònic Jazz hi donà un concert. A les deu del vespre en el Saló de festes del pis, tingué lloc un ball, amenitzat per la mateixa orquestrina; el local s’omplí de gom a gom i l’alegria de l’obertura del local es comunicà a tothom dansant-se fins a la matinada.

Ahir, al migdia, se celebrà un Vermut popular a honor dels associats, que podríem dir que fou l’acte oficial d’obertura.

L’ampla nau del Cafè era ocupada per un gran número d’associats. A la presidència s’hi veien representacions dels organismes oficials del Cooperativisme català, de diverses Cooperatives i Mutualitats d’ací i de fora, la Junta de l’Unió de Cooperatives i els representants de les seves diverses Seccions, i els senyors Cruixent, Bilbeny, Comes, Calvet, Puig i Mora. [...]. A la tarda, al Saló d’Actes, se celebrà una selecta vetllada literario-musical, i de propaganda mutualista que es veié concorregudíssima. Hi prengueren part l’Agrupació de Cantaires de l’Ateneu Popular sota la direcció del mestre senyor Antoni Díaz que interpretà un seguit de cançons molt aplaudides. Varis elements del Quadre artístic de l’entitat recitaren poesies, i es pronunciaren parlaments de propaganda cooperativista. 

L’Agrupació Filharmònica de l’ Unió de Cooperatives, sota la direcció de J. Sánchez González, executà quatre peces de conjunt, i el seu director altres dues de bandúrria, que foren molt aplaudides.  En resum la festa resultà un èxit."

Tot això tenia lloc el 17 de març del 1935, aviat farà 86 anys. El «Cafè Nou» que a la postguerra, com ja hem dit, de la UdC passà a mans de la Immobiliària l’Aliança, cessant la seva activitat, i que anys després seria cedit al Centre Catòlic, ara, gràcies a una entesa entre les parts (Ajuntament, UdC i CC) és patrimoni de la ciutat. I és apunt de tornar a obrir –remodelat– les seves portes el nou «Cafè Nou» que, esperem, contribuirà a donar vida social i recreativa a aquest tram de la Riera.