Que no et venguin el P.E.M.A.

En el sí del Consell i del Parlament de la Unió Europea, fa uns quants anys que els 27 països que en formen part tenen debats, fan acords i desacords, fan versions i més versions, per aconseguir unes lleis que regulin les migracions i les sol·licituds d’asil al gust de tots. La versió definitiva del que en diuen Pacte europeu per la migració i l’asil, o PEMA, es va publicar el 8/2/24 i s’ha ratificat el 10 d’abril. Malauradament, reflecteix la visió i el tarannà europeu respecte el tema, molt allunyades d’una visió del món respectuosa amb els drets humans, i traspua un sentiment de rebuig.  Permeteu-me l’analogia caricaturesca, tot i en una altra llengua: Podríem resumir-ho amb el crit de «Socorro que viene el coco», a les antípodes d’una Europa dels drets humans i d’una Europa realista. Atès que: 1. Som una població envellida amb poc segment productiu, i 2. Manquen treballadors, no treball. Això està demostrat i publicat. Com deia en Lluis Mallart, si no vinguessin els hauríem d’anar a buscar. Els desplaçaments al món cercant feina i una vida millor s’han produït des dels principis de la humanitat. Tothom te dret a una vida digna, i massa sovint s’han de conformar amb conservar-la, amb sobreviure. I cal recordar que el 80% dels desplaçats estan als països veïns, tant o més pobres que els seus països d’origen. 

Nosaltres, Mataró Acull, delegació a Mataró de la Coordinadora Obrim Fronteres (COF), en volem fer ressò i us oferim a través d’aquesta publicació, de manera molt resumida,  algunes reflexions sobre aquest pacte, que ens preocupa profundament, tot i que falta saber com s’implantarà a cada estat. Ens caldrà estar alertes pel que fa a la seva aplicació a Espanya.

1. Converteix les fronteres en espais que seran terra de ningú, un limbe legal on tot s’hi val.

2. Fa discriminació per alguns països concrets. Sol·licituds d’asil per ells a la frontera, sense cap garantia, ni que siguin persones amb elevada vulnerabilitat.

3. Promou detencions perllongades fins i tot de nens (ja des dels sis anys).

4. Si es considera el país d’origen com a «segur», es deneguen sol·licituds d’asil per raó de l’origen, i s’aplica la directiva del retorn immediat.

5. Segueix la obligatorietat de demanar asil al país on s’ha fet la primera petjada.

6. Es permet als estats «pagar per no acollir» (20.000 euros per persona rebutjada), o finançar deportacions, o especialment  finançar els controls europeus en fronteres.

7. Si es considera que en un país hi ha hagut una «crisi migratòria» converteix en excepcional i més precària encara la possibilitat de demanar asil.

8. Criminalització dels que arriben (sovint el que condueix la pastera és un migrant més i no el traficant), persegueix aquelles persones o organitzacions que facilitin l’entrada a Europa, enforteix les funcions i els recursos de FRONTEX, ja amb exèrcit propi!

9. Reforma de l’EURODAC: ampliació del registre de moltes dades, abans protegides, recollides en frontera. I es creuen amb dades policials. 

10. Consolidació de l’externalització de fronteres (Líbia, Tunísia, Níger, Marroc...) per barrar el pas a possibles migrants, de la manera que ells considerin. Estan absents, en el pacte, mesures per evitar violacions de drets humans o inclús la mort.

Certament, caldria invertir i crear indústria als països emissors de migrants, per exemple en el continent africà, com la millor mesura preventiva. Perquè el continent africà és ric en matèries primes. Tenen el 40% de les mines d’or, el 55% de les mines de diamants, el 66% de les extraccions de cobalt i el 80% del platí. Europa, Sudàfrica, Xina i altres en són protagonistes, d’aquestes inversions. Però malauradament són inversions colonialistes i extraccions intensives legals i il·legals  que no creen riquesa sinó que segueixen explotant i creant corrupció i guerres.  I  no oblidem l’explotació salvatge de boscos per la fusta. Tot plegat, un nou esclavatge. Caldrà tenir-ho en compte a l’hora de fer valoracions sobre el per què de les migracions.

Aprofitem per convidar-vos a la Jornada festiva per una acollida digna, i contra el PEMA,  que organitzem a Can Fugaroles el dissabte 8 de juny (avançant-nos al dia internacional dels refugiats, el 20/6). Us hi esperem!

Mataró Acull - Coordinadora Obrim Fronteres (COF)