La no subsidiarietat

L’Ajuntament és l’administració més propera, base de la democràcia perquè, entre moltes altres raons, la política que s’hi fa és la de màxima proximitat als problemes i necessitats de les persones. Fa poc l’Àngel Guirado va escriure un article en què deia que un principi clau de l’acció política és el de la subsidiarietat i rau sobretot en dos pilars: el de la proximitat i el de la participació. No puc estarhi més d’acord.

La proximitat permet definir les necessitats o objectius de forma autònoma sense esperar la intervenció d’instàncies superiors. La subsidiarietat es converteix, així, en un mecanisme d’intervenció i d’autoregulació al qual cal persones en la seva aplicació real i efectiva gràcies a la participació.

Durant la campanya mataronina aquest ha estat un element que s’ha anat repetint: la dependència dels forces polítiques locals a les instàncies polítiques superiors. Des de Junts per Mataró vam denunciar-ho en el cas de la nova estació de Mataró, un anunci que la ministra Raquel Sánchez (PSOE), feia amb la connivència i gaudi del PSC local. Tanmateix aquesta estació no s’havia previst ni pactat al Pacte per la Mobilitat signat per tots els grups municipals ni al Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Mataró, finalment aprovat. Així és molt difícil fomentar la participació. Per això el 2020 ja vam proposar promoure l’estudi i plantejament d’una futura infraestructura ferroviària per a resoldre de forma definitiva i amb visió global la mobilitat de la comarca del Maresme. Mataró, com a capital, hauria de liderar aquesta estratègia de territori. Però, sobretot, calia decidir a Mataró i amb els de Mataró.

Aquesta setmana va sortir la notícia de que l'equip de Jaume Collboni ha proposat l’arquitecta i urbanista Maria Buhigas com a Arquitecta en Cap de l’ajuntament de Barcelona. El socialista anunciava el nomenament com a part dels grans canvis en l'estructura directiva de l'Ajuntament, tot i haver afirmat dies abans que mantindria l’estructura anterior del govern Colau. Un home de paraula, en Collboni. El fet és que el 4t trimestre de 2020 l'Ajuntament de Mataró, va contractar a la Maria Buhigas, primer amb un contracte menor sota l'objecte de "criteris de revisió del POUM" i al febrer de 2021 encarregant a la consultora Urban Facts, de la qual la Sra Buhigas n'és fundadora, un document amb criteris orientadors i proposta de full de ruta per a la millor adequació dels instruments urbanístics. D'aquest document en van sortir les principals línies de treball a seguir. El juliol del 2021 el gerent i la cap de l'Àrea de desenvolupament urbà, van signar un informe en relació a la necessitat de contractar a un/a arquitecte/a sènior i dos tècnics de suport per a la realització de treballs vinculats a la possible elaboració d'un POUM i a la redacció d'un Atles de Ciutat, com a documentació bàsica d’anàlisi que aporta evidències sobre l’estat actual de la ciutat, amb un component estratègic i durada per la prestació de serveis d'uns 22 mesos. Es va contractar a l’arquitecta i a dos tècniques més. Enguany, i en seu de la comissió pertinent, la Maria Buhigas ens va presentar als grups de la oposició, en una sessió monogràfica, els treballs que s'estaven duent a terme, apuntant un primer decàleg de qüestions i temàtiques sobre les quals cal obrir el debat i construir les futures propostes, com l’adaptació al canvi climàtic o la millora de la qualitat urbana a través de la rehabilitació.

Amb l’entrada de la Maria Buhigas a l’Ajuntament de Barcelona, totes aquestes qüestions queden en l’aire. El Pla General d’Ordenació Urbana de la ciutat de Mataró és de l’any 1997. En aquests 25 anys han canviat moltes coses a Mataró i, des de l’oposició, fa molt temps que diem que cal posar fil a l’agulla. Tanmateix, amb la sortida de Buhigas per una maniobra del partit socialista, qui hi perd és Mataró. El partit socialista, que va tractar la tramitació del Pla General amb un excés de zel a l’hora de negociar la possible incorporació de Junts per Mataró al govern, es desprèn d’una peça clau quan encara no s’ha tancat el cartipàs. Com es pot veure, no hi ha política de subsidiarietat. Mataró, en mans del partit hegemònic de la regió metropolitana, resta com això; una peça més de la regió metropolitana.