No hi ha hagut temps ni per l’última orxata

Els que tenien pensat començar l'estiu prenent una orxata o un gelat artesanal de forma tranquil·la a la plaça Gran poden començar a oblidar-se'n i pensar en un altre espai. Josep Graupera, propietari de l'orxateria Graupera ha decidit jubilar-se i deixar de refrescar la vida a molts mataronins tancant el tradicional establiment que ha regentat durant mig segle. “No ha estat pas la crisis dels setanta –que va celebrar a principis de maig-, sinó que la salut ho exigia”, explica Graupera. Així, la capital del Maresme segueix perdent a ritme frenètic botigues i comerços històrics, sense que ningú trobi cap explicació possible. En aquest cas, Graupera ha pres una decisió personal i ha decidit que la persiana quedi baixada per sempre, segons indica: “No ho he traspassat a ningú perquè tenir un comerç com aquest és una cosa molt personal”.

Graupera diu que feia anys que pensava en la retirada, però que la vinculació amb els clients va fer que finalment desistís. La botiga i productora d'orxata, granisats i gelats artesanals no té encara cap nou destí i de moment “s'agafarà un temps de descans”. Amb tot, l'orxater mataroní s'ha conscienciat per no trobar a faltar un ofici que l'ha envoltat dia sí, dia també. De fet, el ritme de vendes que s'arribava a assolir en dies calorosos eclipsava sovint l'encant de treballar entre dolços i artesanals. “No crec que ho trobi a faltar però de tan en tant faré algun que altre gelat”, afirma Graupera.

A partir d'ara, el propietari d'orxateria Graupera, que va obrir les portes l'any 1983, dedicarà el seu temps lliure a passejar i fer fotografies, les seves grans aficions. “Ui! De feina en tinc molta”, exclama.

La plaça gran segueix viva
Tot i els nombrosos comerços que es poden trobar a la plaça Gran, la zona mostra sempre una tranquil·litat impròpia de les grans ciutats. L'ambient antic, els arbres, la llum… són elements que contribueixen a crear sensació de calma. Segons Graupera: “Molta gent s'acostava a la plaça per trencar amb el ritme de vida, ni que fos per uns segons”. Segons la propietària d'un comerç de la zona, Aurèlia Garcia, les sensacions que transmet la plaça no va en detriment dels compradors. “El tancament de l'orxateria és un fet puntual, els negocis funcionen bé”. Garcia confessa que trobarà a faltar el ritme de vida que sovint donava l'orxateria i, sobretot, ja no es podrà “queixar de la paperera plena de gots”.

Just al davant de l'orxateria Graupera, Mohammad Hussin regenta un bar des de fa dos anys. Tal com indica, la “buidor” de la plaça Gran no es pot atribuir a la manca de botigues, sinó al fet que “la gran majoria són de negocis diversos i els horaris són, per tant, diferents”.

Amb tot, Mataró perd definitivament orxateries Graupera, un altre dels comerços tradicionals de la ciutat. Així, ja hi ha més d'un que reflexiona sobre aquest camí inexorable i es pregunta “quin comerç serà el proper?”.