‘No es pot reestructurar el teixit econòmic d’esquena als agents socials’

Mataró té una taxa d’atur que està molt per sobre la mitjana de Catalunya.
Hi ha una diferència important i és cert que Mataró té unes dades elevades, però  ens centrem en percentatges i les dades són preocupants independentment de si és un 19 o un 20%. Mataró no té un mercat de treball que pugui absorbir la situació. La ciutat va perdre el seu pes industrial i es va transformar en sector serveis. Aquest sector, especialment la construcció, és un sector feble quan arriba una crisi, expulsa treballadors i no té alternatives per fer de coixí.

Aquest elevat atur encara és conseqüència de la crisi del tèxtil?
No, la situació no ve només perquè tinguéssim un mercat de treball no ideal basada en sectors febles, és també per una situació internacional que està provocada per una sèrie d’especuladors que ha provocat una crisi financera. Els seus efectes es traslladen a una crisi productiva.

Els governs locals podien haver fet alguna cosa per fer-hi front?
Cap administració ha fet els deures i Mataró tampoc. Tenim projectes macos com el Tecnocampus però s’ha fet tard. No hi va haver una previsió del que podia succeir i per tant la necessària transformació econòmica no es va fer. Aquesta manca de previsió que no és exclusiva de Mataró, ha estat general.

I ara, és més urgent fer plans de xoc a la crisi o apretar en els projectes estratègics?
S’han de fer les dues coses. Primer cal el pla de xoc perquè tens famílies que ho passa magre. Alhora cal treballar en la previsió, actuar en el territori per transformar el teixit econòmic i dotar-lo de futur i competitivitat. Aixòs’està fent amb el TecnoCampus, però hi trobem certes mancances. Fora bo que tot aquest plantejament, tant les mesures immediates com les inversions, no es fes d’esquena al teixit social i als agents socials. S’hauria de fer plantejant-ho a les empreses i als treballadors. Aquest feed-back és imprescindible

Aquest feed-back fins ara no hi ha sigut?
No hi ha sigut en absolut. Si en un sistema democràtic si limitem la participació a l’emissió del vot contribuirem a la fractura entre administració i ciutadans. L’exercici de la democràcia és dipositar la confiança en la proposta que algú fa, però a l’hora participar en aquesta proposta, i això a la pràctica es tradueix en què si hi ha una proposta per reestructurar un sector, és imprescindible que surti del debat amb els principals agents d’aquest sector .

En quins temes s’ha trobat a faltar aquest debat?
Per exemple a l’hora de fer el pla de xoc contra la crisi, o en l’elaboració dels projectes del Fons Zapatero. Hagués estat bé que a l’hora d’escollir projectes hi hagués aquesta consulta a empreses i treballadors, i que hi hagués hagut un seguiment posterior. Les dades de contractació són bones però si després no sabem quantes ocupacions s’han consolidat, no es pot valorar l’efectivitat del pla. 

Creu que aquesta manca de diàleg amb els agents socials és conseqüència d’un problema de lideratge al govern?
Crec que més aviat que és per una certa tradició. A Mataró sempre hem tingut governs forts i aquests corren el risc d’actuar unilateralment, pensant “jo administro i li dic que farem a la societat”, amb l’autoritat moral que et dóna que t’hagin votat. Però després de votar, a la societat no només li has de dir que farà sinó també deixar-li participar, i això es troba a faltar.

UGT va mantenir una reunió amb l’alcalde fa unes setmanes, li va plantejar aquesta qüestió?
A l’alcalde li vam plantejar propostes per transformar aquesta pràctica. Una és la constitució del Consell Econòmic i Social i Mataró. És un àmbit on es poden abocar les realitats quotidianes de les empreses i treballadors a través dels seus sindicats. Ara hi ha organismes com el Consell de Ciutat on participes, però la foto que queda  és com la d’un cinema:  et presenten la pel·lícula i tu dius si t’agrada o no, però la pel·lícula es projectarà igual en una altra sala. Això no és participació real. No hi ha feed-back. Aquest es podria donar al Consell Econòmic i Social.

Van parlar sobre la creació d’ocupació?
Si, el que ens preocupa és que a banda de perdre’n, l’ocupació cada vegada es deteriora més. Un dels elements que podria activar l’economia és que hi hagués més consum. Però com actives el consum? Amb gent treballant amb salaris dignes i pensions dignes, i amb ocupació estable. Si mires la realitat veus que aquesta no és la situació. Per això hem iniciat una campanya perquè cap treballador estigui a jornada complerta per sota dels 1000 euros bruts. I l’hem traslladat a l’administració, demanant un acord pel qual l’Ajuntament, organismes i empreses subcontractades vetllin perquè no hi hagi ningú amb salaris per sota dels 1000 euros.

L’administració vetllarà per la ocupació que genera però a l’hora aposta pel Corte Inglès, que representa un model d’ocuopació de baixa qualificació.
L’ocupació del Corte Inglès no és ocupació de qualitat i pot arribar a ser problemàtica segons qui hi hagi de recursos humans, però no és ni de lluny la pitjor ocupació. Hi ha sectors en pitjors condicions, com el de la neteja domèstica. Però tot i això insistim en el Corte Inglés perquè és un centre generador d’ocupació i d’economia. Hi ha gent que creu que afectarà el petit comerç, però molt menys del que es pensa. Estem convençuts que és una aposta molt positiva i en moments de crisi, molt necessària. Que es creï ocupació és indispensable, i després ja vetllarem perquè sigui de qualitat.