“No ens ha de fer vergonya ser qui som a la nostra ciutat”

En Xevi Noya té 43 anys i fa poques setmanes que és el president de Mataró LGTBI+ en substitució de Heidi Pérez, que és la flamant nova regidora d’Igualtat i diversitat de l’Ajuntament. L’entitat i òbviament el nostre protagonista porten dies esperant el 28 de juny, Dia de l’Orgull i aquest divendres 30 que es farà la ‘Festa de tots els colors’ a la plaça de l’Ajuntament.

Qui és en Xevi i com acaba sent president de Mataró LGTBI?

Sóc un mataroní a qui li agraden moltes coses: la cultura popular, passar-s’ho bé amb els seus amics i de cop i volta al cap dels anys un cop surts de l’armari i vius tranquil·lament com a persona del col·lectiu m’entren unes inquietuds, s’ajunten els astres i acabem muntant una associació per evitar que molta gent del col·lectiu que vulgui militar, sensibilitzar i canviar alguna coseta no hagi d’anar a Barcelona. Nosaltres tenim la sort de viure a Mataró però no s’ha de fer mitja hora de bus o una mica més de tren per ser tu: volem una associació de gent que lluiti i reivindiqui els drets des de Mataró i per Mataró.

Encara passa, que molta gent va a Barcelona per sentir-se millor, més lliure?

Segueix passant. Hi ha gent a Mataró que el divendres se’n va a Barcelona i en torna el diumenge i d’aquesta manera viu amb una llibertat que aquí no ha trobat. Nosaltres volem que la gent segueixi podent anar a gaudir de tota l’oferta de Barcelona però alhora que no ens faci vergonya ser qui som a la nostra ciutat. Nosaltres pensem en global: els drets del col·lectiu són drets humans però no ens quedem només amb la reivindicació grossa, busquem plasmar-la i concretar-la aquí. 

Com es passa de la idea més general a les concrecions?

Hi ha molts exemples. Quan ens hem reunit amb la regidoria d’Igualtat hem demanat que dins de l’Ajuntament hi hagi formació en diferents àrees com la política o salut. A Mataró, ens agradi o no ens agradi, hi ha gent que té conductes sexuals de risc. Hi ha unes pastilles que eviten que el VIH entri al teu cos i aquí a Mataró hi ha farmàcies que fan la prova, doncs cal que se sàpiga. L’Hospital de Mataró té serveis que s’han de conèixer. També volem cultura de colors, per exemple: ens falta que una nit de Les Santes hi hagi un escenari d’un grup visiblement LGTBI. Si les estadístiques diuen que un 10% de la població ho és, a Mataró hi ha molts milers de persones del col·lectiu. També en educació on a les escoles bressol s’està educant en la diversitat, anem a centres educatius que ens ho demanen a fer xerrades. Cal explicar la diversitat en sentit ampli i volem seguir fent totes aquestes concrecions. 

Com és la interlocució amb l’Ajuntament, que té una regidoria que incorpora la perspectiva de diversitat?

Hi ha molt bona entesa. La Heidi Pérez i jo no ens coneixíem de res i va ser la pròpia regidora Marisa Merchán la que ens va posar en contacte i ens vam conèixer i va sorgir l’amor associatiu. Mataró LGTBI ha anat fent durant cinc anys de manera molt lliure i amb l’Ajuntament hem fet molt de camí gràcies a aquesta regidora que ha deixat empremta i ha posat Mataró al mapa.

Què suposa que la nova regidora sigui l’ex presidenta de l’associació?

És tot un repte per nosaltres i per ella. Fins ara estàvem al mateix bàndol i ara estarem en dos de diferents. Jo espero que la Heidi com a regidora d’igualtat del nou govern mantingui l’aposta per les polítiques d’igualtat i diversitat que ens fan millors com a ciutat. Ens haurem d’acostumar a que fins ara estàvem al mateix bàndol, ara estarem plegats des de posicions diferents.

 

Per què és important el 28 de juny, celebrar l’orgull?

Perquè tots tenim les nostres feines i preocupacions rutinàries i cal un o uns dies a l’any per reivindicar drets i lluites. El 28 de juny fa 47 anys que és el dia que la gent no s’amaga i surt a celebrar el seu orgull. Sortim a dir que el problema no el tenim nosaltres, el té la societat. És una data que fa de punta de llança, per sortir i reivindicar i dir que sí que hem aconseguit moltes coses com a col·lectiu però encara en falten moltes més i sobretot, a 2023, és important no perdre res del que s’ha aconseguit veient el que està passant a les Illes Balears o el País Valencià o a molts ajuntaments.

A Mataró hi ha 4 regidors d’un partit obertament hostil al vostre col·lectiu. Com ho entomeu?

No em va sorprendre perquè ja el 2011 Plataforma per Catalunya va entrar amb 3 regidors. Hi ha un cert vot que és com l’energia, que no es destrueix sinó que es va transformant. No m’agrada, evidentment, que Vox tingui 4 regidors i crec que entre tothom hauríem de pensar com pot ser que hi hagi tants milers de persones que es creguin aquests missatges tan simples quan en el fons tot és molt complicat. Totes les suposades solucions que proposen es desmunten per sí soles. Aquí ens hem de plantejar què ho fa que la gent estigui tan cansada i desmotivada de la classe política perquè acabin comprant aquests missatges. A Mataró podem estar tranquils perquè Vox és a l’Ajuntament però no modificarà les línies de política d’igualtat, no podrà. Altra cosa és a nivell nacional on estem molt preocupats. Fa molt de temps que ve el llop i ara ja el tenim a sobre amb forma de moviment reaccionari mundial.

Per què ha de servir la futura Casa de la Igualtat de Mataró?

La Casa de la Igualtat ha de ser un nucli d’acció cultural, lúdic, formatiu on passin moltes coses amb perspectiva de gènere, amb mirada feminista. Un lloc on ens sentim segures, on poguem anar a fer un cafè tranquil·lament i en aquest cafè dur la parella o algú que t’agrada i poder-la abraçar sabent que ningú et mirarà malament. Ha de tenir aquesta part social perquè la gent el que vol és passar-s’ho bé i prou. Un espai amable on gent molt diversa es trobi i així aquelles persones que encara els costa venir que trobin un lloc i un entorn on fer coses, on expressar les seves inquietuds. Si tenim més mans, podrem fer més activitats, més dinamització, més conscienciació, més festes. Ha de servir per això.

Quins espais de socialització són obertament hostils al col·lectiu?

El més clar és l’oci nocturn. Hi ha molts ambients i sales a Mataró on si jo m’abraço o em faig un petó amb qui jo vull me’n puc endur una hòstia. Però també la feina, l’ambient laboral. Hi ha molta gent que torna a la feina el dilluns i no pot dir què ha fet el cap de setmana que s’ho ha passat d’allò més bé. També l’associacionisme com qualsevol altre espai, sigui cultural o d’oci.tit de gran de l’armari, el carrer és hostil, les revisions mèdiques són hostils perquè presuposen el que no ets. Tot pot ser hostil i nosaltres lluitem perquè no ho sigui.

Quanta corda tens com a president de Mataró LGTBI?

Després de l’estiu pensarem què podem fer ara sense la Heidi al capdavant. Farem una assemblea on en principi em presentaré de president i com a mínim una legislatura m’hi veig. Caldrà veure les mans que tenim i dependrà d’això aquesta corda.