Nel·lo aposta pels Plans Territorials per limitar el creixement urbanístic

Els Plans Territorials, instruments de planificació supralocal previstos des de 1983 però que no han estat desenvolupats, seran el millor recurs per ordenar el territori davant el creixement urbanístic que en els propers anys experimentaran els dos-cents municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta va ser la proposta que va defensar ahir el secretari per a la Planificació Territorial de la Generalitat, Oriol Nel·lo, en la conferència sobre “El desenvolupament urbanístic de la regió metropolitana” que va pronunciar a Can Palauet.

En aquesta ordenació el Maresme, comarca que queda compresa dins el Pla Territorial Metropolità, es dividiria en quatre grans zones d'actuació urbanística: el Baix Maresme, la riera d'Argentona (Mataró i rodalies), Calella i Tordera. Precisament aquest darrer municipi serà el que, juntament amb d'altres de característiques similars, limitaran la propera corona metropolitana de la capital catalana.

Els respectius Plans Territorials, a més, especificaran les actuacions a dur a terme en tres àmbits urbanístics concrets: els espais oberts, les infraestructures i els espais per ser urbanitzats. En aquest sentit, Nel·lo va mostrar-se partidari de preservar els espais naturals, apostar pel transport públic i de controlar el número de segones residències.

Un creixement controlat
Segons Nel·lo, la Generalitat aplicarà en els propers anys polítiques públiques per controlar el creixement urbanístic. Aquestes directrius seguiran tres eixos principals que faran front a problemes concrets. Pel que fa a la progressiva urbanització del sòl, el secretari va proposar compacitat, és a dir, un creixement urbanístic amb una densitat “raonadament elevada”. El perill d'especialització (turístic, industrial, etc.) és un altre dels fantasmes que amenaçen una progressió equilibrada del desenvolupament urbà, segons va explicar. Davant d'aquest problema Nel·lo demana diversificar els usos de cada àrea per augmentar-ne la qualitat de vida. Per últim la Generalitat intentarà combatre la insolidaritat social amb polítiques de cohesió.