Navarro fa una forta defensa de l’estat del benestar

El catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra Vicenç Navarro va apostar per un major desenvolupament de l'estat del benestar a Catalunya. Emmirallan-se amb Suècia, Navarro va considerar la inversió en estat del benestar (camp on va situar l'educació, la sanitat, les pensions i els serveis d'ajuda a la família) priortària davant “l'AVE o el quart cinturó”.

Des del primer moment, Navarro va deixar clar la seva formació numèrica: “Sóc una persona de dades, gens retòrica” i va inundar el públic amb un munt de percentatges que demostraven la baixa inversió en serveis públics tant a Catalunya com a Espanya i les comparacions amb l'anterior Unió Europea (formada per quinze estats) i el cas particular de Suècia, país on Navarro va exiliar-se durant el franquisme. Catalunya, amb un desenvolupament semblant al dels quinze països que formaven l'UE fa un any, té una despesa pública social per ciutadà que només arriba al 62% de la mitjana d'aquests països.

Aquest endarreriment català s'observa també en el total d'hores lectives durant la secundària, els treballadors en serveis públics o la despesa pública en educació. En aquest aspecte, el professor de la UPF va relacionar el baixos rendiments escolars (el nivell dels estudiants catalans és el d'un curs menys dels europeus) amb la poca inversió en l'ensenyament, que afecta tant l'escola pública com la privada: “el problema no són els immigrants, sinó que tenim una despesa molt baixa en el sistema educatiu”.

Després de comparar la diferència entre els serveis que va rebre la seva sogra (sueca) en trencar-se el fèmur i els que va rebre la seva mare (catalana), l'autor de Bienestar insuficiente, democracia incompleta, va definir les inversions en estat del benestar com “inversions per al país”, ja que col·laboren a millorar la qualitat de vida de la ciutadania, generen llocs de treball i, fins i tot, fan augmentar la fecunditat del país (ja que es redueix l'estrès de les dones, que a Catalunya està tres vegades més estès que a la resta d'Europa). En l'apartat de serveis d'ajuda a la família, Navarro va felicitar l'alcalde Joan Antoni Baron, que presidia l'acte, pel nivell dels serveis d'atendència a la gent gran, molt per sobre de la mitjana catalana.

Som 116.000
Abans de la conferència de Navarro, Baron, i la primera tinent d'alcalde, Pilar González-Agápito, van presentar el dissetè informe de conjuntura socioeconòmica de la ciutat. L'informe, elaborat pel Servei d'Estudi i Planificació de l'Ajuntament, analitza el conjunt d'indicadors socials i econòmics referents a la ciutat fins al tercer trimestre de 2004.

González-Agápito va donar a conèixer algunes dades sobre aspectes diversos de la ciutat, que a finals de setembre superava els 116.000 habitants, un increment de més de 2.000 persones respecte l'any passat i que es deu, en un 72% a gent arribada de fora de la ciutat. Pel que fa a l'activitat econòmica, durant els nou primers mesos de 2004, els serveis i la construcció van continuar guanyant pes en detriment de la indústria, tot i que Mataró es manté com un dels pols inudtrials de l'àrea metropolitana. Mataró també registra un creixement important pel que fa a la construcció d'habitatges: 1406 de nous el darrer any, el que suposa un 66'4% més que el 2003. D'altra banda, el tancament d'empreses tèxtils va fer créixer l'atur a la ciutat un 18% més que l'any anterior i arriba al 8'2% de la població activa segons el cens de 2001.

A més, l'informe incorpora un monogràfic sobre el nivell d'instrucció dels mataronins. El nivell educatiu dels ciutadans, va dir la primera tinent d'alcalde, “ha millorat considerablement el darrer anys, però encara és baix comparat amb el d'altres ciutats mitjanes de l'àrea metropolitana”, fet que González-Agápito va atribuir, entre d'altres,a l'estructura productiva i la política educativa a la ciutat.