Capgròs
El dia de Nadal, Sant Esteve, Any Nou o Reis. Són quatre dels dies més significatius d’aquestes festes nadalenques que tothom espera celebrar acompanyat dels seus. Sovint, però, no tothom pot seure a taula amb la seva família o, si ho fan, potser han de menjar el torró amb presses. I és que, en aquest cas, la feina és la que mana. Es tracta de perfils que acostumen a treballar al servei de la comunitat, com el cas d’un metge, un farmacèutic, una agent de policia, un periodista o un voluntari. Tots ells saben el que és treballar durant aquests dies i organitzar-se per compaginar-ho amb els dinars i sopars familiars.
Vetllant per la seguretat els 365 dies de l'any
“Hi ha hagut anys que m’ha tocat treballar per Nadal, Sant Esteve, Any Nou i Reis, però entenc que és una necessitat”, recorda Maria José Palacín, agent de policia local a Mataró. Palacín ha estat durant molts anys exercint a la comissaria durant aquestes dates tan assenyalades. Dies on l’ambient és molt més tranquil que la resta de l’any. “Si no es produeixen emergències greus el volum de trucades baixa, és com si tothom estigués encomanat de l’esperit nadalenc”, afirma. Tot i això, és entrada la tarda quan “augmenten molt els serveis de gual, perquè aquests dies hi abunden els cotxes aparcats”.
“El volum de trucades baixa, és com si tothom estigués encomanat de l’esperit nadalenc”
Malgrat aquesta tranquil·litat, el servei de policia local ha d’estar actiu les 24h dels 365 dies de l’any, incloent les festes nadalenques o qualsevol altre festiu. “A Mataró hi ha dos torns i, si et toca treballar el dia 25 o 26, llavors tens festa el dia 31 i l’1”, comenta Palacín, que creu que es pot gaudir de la festa igual i que és qüestió de saber organitzar-se. Ella agraeix la solidaritat entre companys: “si tinc el torn de matins, potser els companys de la tarda arriben abans perquè puguis dinar amb els teus”. L’agent de policia local és mare de dos fills i reconeix que la data que més li costa passar fora de casa és el dia de Reis, “quan no pots anar a veure la Cavalcada amb els petits o obrir els regals al matí”. Malgrat això, els seus fills saben quina és la feina de la seva mare i com d’important és: “els expliques que sense nosaltres els Reis no podrien sortir i això per a ells és un orgull”. A més, enguany serà diferent. “Per fi em toca estar amb els meus i gaudir d’aquesta festa que tant m’agrada!”
Fitxa: Maria José Palacín (Hosca, 1974) treballa a la comissaria de Mataró des de fa 3 anys. Anteriorment havia estat a la de Premià de Dalt durant un període de 10 anys. Viu a Mataró i és mare de dos fills.
Sense abaixar la guàrdia... ni per Nadal
“No pots abaixar mai la guàrdia” explica el periodista mataroní Carles Prats. El presentador del TN migdia de TV3 està acostumat a passar els dies nadalencs als platós de Sant Joan Despí. I constata que, malgrat ser jornades amb menys activitat programada, “segueixen passant coses, aquí i arreu del món”. Només cal recordar que va ser un Sant Esteve, l’any 2004, quan es va produir el devastador tsunami del sud-est asiàtic.
“Per Nadal segueixen passant coses, aquí i arreu del món”
TV3 és un servei públic més que mai deixa d’estar actiu, ni tan sols durant el dinar de Nadal, la nit de cap d’any o el matí de Reis. Als seus periodistes d’informatius els toca “fer torns i repartir-nos-ho el millor possible perquè tothom ‘pringui’ igual”, com diu Prats. Per a algú com ell, amb dues filles petites, hi ha dies que se li fan especialment difícils, com ara el de Reis. “Quan m’ha tocat, hem obert els regals a primeríssima hora del matí o bé quan acabem de dinar”. Aquest any es quedarà sense canelons de Sant Esteve, però espera arribar a casa pels postres i la sobretaula. “Pitjor va ser fa un parell d’anys que em va tocar fer Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis tot d’una tacada”, recorda el periodista.Treballar el dia 1 i no “poder fer el Cap d’Any com déu mana” també és descoratjador. Però no queda més remei que anar a dormir d’hora. “Els periodistes que fem pantalla no podem presentar-nos de qualsevol manera a la feina, les maquilladores fan miracles amb nosaltres però tot té un límit” bromeja el mataroní.
La fitxa. Carles Prats (Barcelona, 1975) presenta el TN Migdia de TV3 al costat d’Ariadna Oltra. Anteriorment havia estat corresponsal a París i Brussel·les. Viu a Mataró amb la seva dona i dues filles.
Nadal, Sant Esteve o Cap d'Any a Urgències
“Als que treballem a hospitals sempre ens tocarà fer-ho en dies festius”. Així ho explica Xavier Coll, metge mataroní especialitzat en medicina esportiva. Coll sap què és passar Sant Esteve o Cap d’Any a urgències. Uns dies on, almenys a l’hospital on treballa, a Blanes, fer guàrdia no és sinònim d’estar tranquil. “Són dies de força feina”, reconeix i afirma que “especialment el dia de Sant Esteve més que Nadal, ja que potser la gent intenta aprofitar-ho més en família i s’espera a l’endemà si no és urgent”.
“La meva dona és infermera i la família entén perfectament com és la nostra feina”
La sanitat pública és un dels exemples de servei a la comunitat més clar i on durant aquestes festes és fonamental oferir metges i infermers de suport i de guàrdia per a qualsevol urgència. Es tracta, a més, de torns força llargs que dificulten poder compaginar-ho amb els dinars o sopars familiars d’aquests dies. “Els torns són de 12 hores: de 8 a 20h o bé el torn de nit”, explica Coll, que enguany li tocarà treballar des de bon matí el dia de Sant Esteve i el 31. Si a aquest mataroní li agrada el Nadal és especialment pels seus fills petits,de 10 i 7 anys. “Sap greu, però la meva dona també és infermera i la nostra família entén perfectament que és la nostra feina”, comenta. Tot i que reconeix que trobarà a faltar la seva família durant el dinar del 26, no dubta que es recordaran d’ell: “Sempre em guarden el plat del dinar per menjar-m’ho a la nit o l’endemà”.
Fitxa: Xavier Coll (Mataró, 1974) fa 10 anys que treballa al servei d’urgències de l’Hospital de Blanes, a l’àrea de traumatologia. Llicenciat en medicina esportiva, també és metge a la Unió Esportiva Mataró Club de Bàsquet. Viu a Mataró amb la seva dona i és pare de dos fills.
A punt per fer front els empatxos de Nadal
“No t’enganyaré, és dur no poder estar amb la família tot el que voldries”, explica Mireia Segòvia, farmacèutica a la farmàcia Colldeforn de Ronda O’Donell. Enguany ha de treballar el dia de Sant Esteve i el dia de Cap d’Any fins a les 20h, cosa que agraeix perquè encara hi serà a temps d’anar a sopar i celebrar l’entrada d’any. Tot i això, sap que el 26 la feina està garantida: “És el pitjor dia, el de més feina de tot l’any”. Segons Segòvia, “s’ajunten tres dies de festa que la gent ha menjat molt, els CAP estan tancats i aquí es formen unes cues llarguíssimes”. I apunta que el símptoma principal té molt a veure amb els empatxos propis de tants dinars i sopars: “Aquests dies l’Almax ens vola!”.
“Sant Esteve és el pitjor dia, el de més feina de tot l’any”
La farmàcia Colldeforn de Ronda O’Donell ofereix un servei de 24 hores els 365 dies de l’any, inclosos els festius de Nadal. Els torns són de 12 hores i per això entre els companys intenten ajudar-se per tal que aquests dies quedin repartits de la millor manera possible. “Des que tinc el nen mai he treballat per Reis perquè hi ha hagut companys que no els ha importat canviar-me el dia”, agraeix. I és que, com a mare d’un nen de 4 anys, ara gaudeix del Nadal més que mai. “El pitjor cas és el dels farmacèutics que fa torn de nit i els toca passar la nit del 24 aquí o menjar-se el raïm sols”, explica la mataronina. Segòvia reconeix que sempre es troba a faltar a la família i que són dies durs i cansats, però valora la part positiva: “Ens portem tan bé tots els companys que al final es crea un ambient molt bo que ajuda a fer que passis un dia millor”.
Fitxa: Mireia Segòvia (Mataró, 1982) és farmacèutica i ja fa 10 anys que treballa a la farmàcia Colldeforn de Ronda O’Donell. Viu a Mataró i té un fill de 4 anys.
Un Nadal a milers de quilòmetres
“Hem d’aprofitar les vacances de Nadal per poder fer aquest tipus de viatges llargs a l’Índia”. “És la decisió de Sebastià Ruiz, membre de l’Associació Aribala que té per objectiu garantir la formació i l’acollida dels joves a aquest país asiàtic. El projecte actual inclou la construcció d’un centre de formació i d’uns apartaments per a noies que volen continuar estudiant i independitzar-se. “Aquest 2016 ja he fet quatre viatges a l’Índia per controlar el seguiment de les obres i ara torno a marxar 15 dies”, explica Ruiz.
“I tant que pensaré en els meus, però quan ets allà ni hi penses que és Nadal”
I és que el voluntariat no entén de celebracions ni de festius. Per a Ruiz, volar cap a l’Índia just començar l’any no li suposa cap esforç. “Marxo perquè vull i, tot i que cada vegada et robi més temps, jo ho faig amb molt de gust”. El dia de Sant Esteve de l’any passat va tenir l’oportunitat de compartir l’experiència i va viatjar amb tota la seva família, que van poder veure de primera mà tota la feina de l’associació. Recorda que “els meus fills van ser testimonis de perquè el seu pare viatjava tant i ho van entendre perfectament”, tot i que reconeix que a vegades lamenten que torni a fer-ho. Enguany podrà dinar i sopar acompanyat de la seva família durant els dies de Nadal i Sant Esteve, però li tocarà passar els Reis a milers de quilòmetres dels seus. “I tant que em recordaré d’ells però, quan estàs allà, ja ni ets conscient que és Nadal”.
La fitxa: Sebastià Ruiz (Sant Quirze del Vallès, 1954) és membre d’Aribala, una associació que neix a Mataró l’any 2001 amb l’objectiu principal d’oferir formació a nois i noies de l’Índia. S’ha dedicat tota la vida a l’ensenyament i és professor d’Història de l’Art en un institut de Sabadell.
Comentaris