Capgròs
Va actuar a la Universitat de Georgetown el mateix dia 10 de novembre- que l'expresident José María Aznar feia una de les seves polèmiques conferències en aquest centre. Va participar en un míting de la campanya electoral del demòcrata John Kerry a l'estat de Pensilvania. Va coincidir amb el cantant Plácido Domingo al Washington Kennedy Center. A Houston es va trobar la popular Rocio Jurado. A Seattle va protagonitzar un concert en un museu que dos dies després trepitjarien els Reis d'Espanya. I va tocar és el tercer cop- a la biblioteca del Congrés nordamericà.
El protagonista de la història és el guitarrista Francesc de Paula Soler, actualment el músic mataroní més reconegut internacionalment, que recorda les anècdotes del seu novè tour pels Estats Units, la tardor passada, ara que es troba preparant la seva desena gira a la hiperpotència. Aquesta nova tournée s'allargarà de mitjans de setembre a principis de desembre una mica més de l'habitual- i un dels concerts estrella previstos és un que té programat a l'agència espacial nordamericana, la NASA.
Per a Soler, fer gires pels Estats Units ho fa des de 1988- s'ha convertit en una agradable rutina. Aquesta darrera gira, iniciada el setembre de 2004, va començar a l'estat de Maine i es va acabar a South Carolina, totes dues a la costa de l'est. Durant els quasi duranta dies de gira, va agafar 34 avions igual que el nombre de concerts que va fer- i va oferir tres concerts davant unes 2.000 persones, a Seattle, Houston i Washington.
El tour es va organitzar en col·laboració entre els consolats espanyols de la ciutat texana de Corpus Christi, Nova Orleans, Boston i Seattle, la majoria dels quals repetiran a la propera gira. Precisament Soler es queixa de que calgui recórrer a estaments espanyols per a sortir de gira: El COPEC de la Generalitat en aquesta ocasió no m'ha ajudat, apunta en referència a l'organisme de promoció exterior del govern autonòmic.
Els Estats Units és un país que apassiona a Soler, sobretot per l'interès cultural que diu que hi ha entre la gent. I també per la seva grandiositat: Me'n recordo que el primer cop que vaig anar a Los Angeles, entre que el pilot va dir que havíem arribat i vam aterrar va passar una bona estona, apunta.
El repte, tocar millor
Soler, que desenvolupa actualment tota la seva carrera professional als Estats Units, es planteja ara millorar la seva tècnica amb la guitarra: El meu repte seria convertir-me en un músics de la talla de Plácido Domingo en el camp de la guitarra, ara no ho sóc, explica. Al músic l'entristeix no tenir mai l'oportunitat de tocar mai a casa seva i sobretot que no existeixi una escola de música pública que permeti a tothom qui ho vulgui aprendre aquest art de forma reglada: Em sembla molt bé que es tirin endavant projectes com el de la Casa de la Música però m'agradaria que les altres músiques també es cuidessin, reclama. El mataroní es refereix a la mancança històrica d'un auditori municipal i una escola de música pública. Però respecte a això es mostra convençut que si fins ara no ha s'ha vist la necessitat d'aquests equipaments senzillament és que no deuen fer falta.
Comentaris