Muralla de Sant Llorenç 22: un cas que resumeix tots els mals del fenomen de les ocupacions

Fa gairebé tres anys que la mitja dotzena d’habitatges de l’edifici ubicat a la Muralla de Sant Llorenç, 22, de Mataró estan ocupats il·legalment. Un de tants edificis que viuen la mateixa situació a la capital del Maresme, on en els darrers mesos les ocupacions s’ha disparat. Però aquest cas en concret resumeix a la perfecció totes les problemàtiques que solen convergir en aquest fenomen: desatenció per part de la propietat, en aquest cas una entitat bancària; màfies de l’ocupació perfectament organitzades, problemes greus de convivència amb els veïns de l’entorn, degradació urbana, danys als pisos colindants, negocis afectats -un restaurant que ha hagut de tancar- i un llarg etcètera. Un desastre, en definitiva, que té ben difícil solució; l’Ajuntament hi està a sobre des de fa anys, però no té prou eines per resoldre-ho. 

L’edifici de la Muralla de Sant Llorenç està conformat per planta baixa amb un local comercial i dos pisos amb sis habitatges dividits en dues porteries. Havia sigut propietat de Caixa Laietana, que va atesorar una gran quantitat de patrimoni immobiliari a la ciutat. Quan l’entitat d’estalvis mataronina va ser absorbida per Bankia, el nou grup bancari també va heretar totes aquestes propietats. I, com denuncien els afectats per aquest cas, se’n va desentendre. Molts d’aquests edificis, ja siguin d’habitatges o d’oficines, han quedat buits i s’han anat degradant per manca d’ús i de cura. I això, inevitablement, ha derivat en ocupacions il·legals i en tots els problemes associats.

“Farà dos anys em van reventar la paret mitgera de casa meva, fent un butró, per connectar-se al meu subministrament d’aigua”, relata un veí

“Ja fa gairebé tres anys que hi van entrar. Hi ha una mena de grup que se’n cuida, una d’aquestes màfies que relloga els pisos. Han intentat de tot: tallar-los l’aigua i l’electricitat, ha vingut la policia, tècnics municipals s’ho han mirat per dalt i per baix... Però aquí segueixen, aguantant”. El testimoni del resident d’un edifici colindant al número 22 és intercanviable amb el de qualsevol veí d’un immoble ocupat a Mataró. Però ell, que prefereix mantenir l’anonimat, n’ha patit especialment les conseqüències. “Farà dos anys em van reventar la paret mitgera de casa meva, fent un butró, per connectar-se al meu subministrament d’aigua”, relata. Ho va denunciar a Bankia, però no ha rebut resposta, així que va haver d’afrontar una despesa de centenars d’euros per arranjar els danys causats. 

Una altra víctima directa és el restaurant Gaudium, que a principis d’aquest any va tancar portes després de gairebé una dècada d’activitat, després que els propietaris s’afartessin de la situació que s’hi vivia. L’establiment va obrir portes l’any 2011, i el local el van llogar a Caixa Laietana, que n’era llavors el propietari. “En aquells temps crec que a tots els habitatges hi vivia gent”, recorda el propietari del restaurant, que també prefereix que s’ometi el seu nom. Després que l’immoble passés a mans de Bànkia, els pisos es van anar buidant, ja fos per desallotjaments per impagament del lloguer, o bé perquè els apartaments, tots ells de dimensions molt reduïdes, ja no responien a les necessitats dels llogaters. La propietat no sembla haver fet cap esforç per posar-los de nou al mercat, i l’edifici i els seus habitatges van anar llanguint, com en tants altres casos a Mataró: es calcula que a la ciutat hi ha més de 3.000 pisos buits, propietats sobretot d’entitats financeres i de grans tenidors.

El restaurant Gaudium, abans de tancar portes el gener d'enguany

Amb l’arribada dels ocupes, la situació es va deteriorar encara més. “Van punxar l’aigua i la llum, com si no passés res, i entre el clavegueram que portava anys aturat i la brutícia de la pluja acumulada, tot va petar i se’n van anar en orris”, explica el gestor del restaurant. L’establiment se’ls va inundar, la terrassa se’ls omplia de deixalles que hi llençaven els nous residents… Un problema rere l’altre que resultava impossible resoldre ja que la propietat se’n desentenia. “Qualsevol tràmit és lentíssim, mai trobes el responsable directe, tot són correus electrònics que triguen una eternitat en respondre, i tampoc van mostrar cap interès en renovar el contracte de lloguer i fer les reformes necessàries al local”, destaquen des del restaurant. Cansats de tot plegat, van plegar veles. En les properes setmanes tenen previst reobrir al carrer de Cuba, però amb un nom nou. “Comencem de zero”, expliquen. 

El restaurant Gaudium va tancar portes a principis d'any després de gairebé una dècada d’activitat, ja que els propietaris es van afartar de la situació que es vivia a l'immoble

Els veïns expliquen que, actualment, la convivència amb la majoria d’ocupants dels pisos no és especialment problemàtica, tot i que sí que han detectat indicis de tràfic de drogues des d’un dels habitatges. Pel que han pogut esbrinar en alguna conversa aïllada amb els ocupants, hi ha una organització al darrere que és la que va canviar tots els panys, va punxar l’aigua i la llum i els va revendre els pisos, per quantitats que oscil·len entre els 2.000 i els 3.000 euros. Pràctiques que són vox populi arreu de Mataró, malgrat que Mossos d’Esquadra mai ha aconseguit desarticular cap d’aquestes presumptes màfies perquè no aconsegueixen testimonis que se n’hagin beneficiat i que declarin directament contra elles. 

La intervenció de l'Ajuntament

Tot plegat, els veïns de la Muralla ho han exposat a l’Ajuntament i a la Policia Local, amb qui han mantingut diverses reunions. “Però no ha servit de gaire, perquè la cosa no avança”, relaten. Això no implica que des del consistori no hagin fet res, ja que s'està fent seguiment tant des de Policia Local com des de l'àmbit de disciplina urbanística (Llicències) i Habitatge. Segons expliquen fonts municipals, la Policia Local té 6 expedients d'habitatges ocupats al número 22, quelcom que han posat en coneixement tant a Bankia com a la companyia subministradora d’electricitat. En els dos casos, expliquen, els van respondre que denunciarien els fets per via judicial. Al consistori li consten un mínim d’11 incidències en aquesta adreça: queixes de veïns a la Policia Local per soroll, pudor, etc. 

Una altra qüestió que preocupa els veïns de la Muralla és l’estat de degradació que presenta l’edifici, que temen que amenaci ruïna. L'Ajuntament ha dut a terme diferents inspeccions tècniques des de 2018 i requeriments a la propietat per subsanar els problemes detectats. Algunes de les deficiències han estat reparades, i aquest mes de maig se li ha fet un nou requeriment a Bankia perquè dugui a terme noves reparacions, d’acord a un informe realitzat el novembre passat quan tècnics municipals, segons expliquen des del consistori, només va poder accedir a una part de l'edifici. Malgrat totes aquestes intervencions, el problema segueix, sense perspectives de solució a mig termini. L’Ajuntament ha establert ara un nou protocol d’actuació que faculta a la Policia Local per fer desallotjaments preventius en cas de perill per a les persones, quelcom que podria ser aplicable a l'immoble de la Muralla de Sant Llorenç