Morata defineix la Constitució Europea com “el repte de la diversitat”

A sis dies per començar la campanya pel referèndum sobre la Constitució Europea, l'Ajuntament va organitzar divendres dia 28 un acte institucional per tal d'aclarir algunes de les propostes de la nova carta magna. La conferència va anar a càrrec del president del Consell Acadèmic de l'Institut Universitari d'Estudis Europeus, Francesc Morata.

Morata, que va fer un repàs al procés de construcció europea, va definir la nova carta com “el repte de la diversitat”, entenent que Europa està confegida per diversos idiomes i comunitats culturals. Això, segons va afirmar, “un projecte colossal” que comprèn més de quatre-cents cinquanta milions d'habitants. El nou text pretén dotar a la Unió europea de nous estris per millorar la seva organització en diversos camps, com ara la política exterior i interior. En aquest sentit, es crearan dos nous càrrecs de referència, com són el Ministre d'Afers Exteriors (que molt possiblement seria Javier Solana) i un President Europeu estable.

Segons Morata, el creixement de la Unió Europea ha fet necessària la creació d'institucions superiors als estats, ja que existeixen problemes comuns als quals cal fer front amb un mateix marc normatiu. Amb aquesta nova dotació, la Unió Europea pretén configurar “un model de referència” per a altres comunitats d'estats, com ara Mercosur a Sudamèrica.

Morata també va recordar que no tots els països membres aniran a les urnes, sino que tan sols onze dels vint-i-cinc faran la consulta no vinculant. Aquesta és la primera vegada des del 1986 en què els ciutadans tindran la oportunitat de pronunciar-se sobre algun tema relacionat amb la construcció europea. Malgrat les campanyes publicitàries que s'estan realitzant, Morata va denunciar la manca d'informació que han facilitat els governs, fet que ha provocat que els citadans se sentin “desorientats” respecte a l'Euroconstitució.

Quatre grans àmbits
El text es divideix en quatre grans àmbits: disposicions constitucionals, carta dels drets fonamentals, polítiques de la unió i disposicions finals. Dintre d'aquests camps s'estableixen dos grans objectius, els interns (desenvolupament sostenible, progrés científic, cohesió social, etc.) i els externs (pau, seguretat, comerç just, solidaritat, etc.). També s'indiquen com a valors propis de la nova constitució el respecte, la llibertat, la democràcia i, com a novetat, la igualtat home-dona.

Per altra banda, es continuen dividint les competències exclusives de la Unió Europea (llibertat de competència, la unió duanera, la monetària, etc.) de les compartides amb els estats (política social, agrícola, etc.).