Capgròs
El candidat de CiU, Joan Mora, ha recollit en un llibre les seves vivències personals i la seva visió i propostes polítiques per a la ciutat. ‘Ciutadà Mora. Cent preguntes sobre pensament, vida i bona política’ és el títol d'aquest llibre que, en format d'entrevista, reprodueix les converses que el líder nacionalista va mantenir durant setmanes amb l'economista i historiador Ramon Rexach. D'aquesta manera, similar al retrat que la periodista Pilar Rahola va fer del llavors encara candidat a la presidència de la Generalitat Artur Mas, el llibre de Reixach permet conèixer tant el vessant més humà i personal de Mora com la seva visió política de la ciutat i el país. Rexach va tenir carta blanca per “poder preguntar de tot i lliurement", la condició que l'autor del llibre va posar per acceptar la proposta de Mora. El resultat és un recull de cent preguntes a través de les quals Mora parla dels seus orígens, les seves aficions personals, la seva carrera professional com a empresari de les noves tecnologies i, sobretot, sobre la seva trajectòria política.
El llibre està dividit en set capítols que posen èmfasi en aquests aspectes. Els dos primers, “Personal i intrasferible” i “...I quinze” estan centrats en els records de joventut, la família i els gustos i aficions personals. A “El pa de cada dia”, Mora parla de la seva feina com a empresari de les noves tecnologies i l’àmbit econòmic. El capítol on Mora aprofundeix en la seva visió de la ciutat porta el títol “El Mataró de cada dia”, i és allà on toca qüestions com l’afer de Can Fàbregas, el macroprostíbul o la gestió del govern tripartit, així com recull també algunes de les propostes de canvi que defensa el candidat de CiU. El volum es completa amb els capítols titulats “geografia”, “La política del pensament” i “El pensament sobre política” on aborda qüestions com l’independentisme, la immigració, el rol del polític, el paper dels partits i les llistes electorals o les raons que el van portar a liderar el projecte de CiU per Mataró. En aquest sentit, entre les línies del llibre es desprèn el convenciment de Mora sobre la voluntat de canvi que, al seu parer, tenen els mataronins.
El llibre es completa amb un epíleg del propi Mora i el document “fem el canvi!”, que recull les propostes de CiU per al present i futur de la ciutat. A més, el llibre inclou també un pròleg d'Artur Mas. Precisament el president de la Generalitat participarà el dia 29 en la presentació del llibre, en un acte que també servirà com a acte de presentació de Joan Mora com a candidat de CiU.
-
Fragments del llibre
Estic convençut que Mataró pot donar molt més de si. La ciutat no està al lloc que li correspon dins de Catalunya i cal que l'alternança arribi al govern municipal perquè la competitivitat també ajudi a millorar-la. Potser ha arribat un punt en què els que ens han governat fins ara ja han donat tot allò que podien i, si bñe la ciutat s'ha transformat -això és innegable-, estic convençut que el món ha agafat una velocitat que no entenen i les seves receptes estan obsoletes.
Si bé la socitetat és molt crítica amb la Casa Gran, el que s'escriu (als Mitjans) no ho reflecteix. De mica en mica, la infiltració i la confusió d'àmbits entre política i partit ha anat arrelant de manera que avui sembla natural. Afortunadament, tinc la sensació que la gent se n'ha cansat i s'han adonat que cal un canvi. Hi ha molta gent que ha acabat cansada i dimiteix de fer vida política sempre en contra d'aquest aparell, en contra d'aquest egnranatge que actua com una piconadora.
Per experiència, sé ben bé que per opinar amb fonament sobre qualsevol tema cal aprofundir molt, llegir, contrastar, verificar i finalment fer-se un criteri propi. Això se'ls fa molt difícil als periodistes locals, probablement per la magnitud d'informació a cobrir i perquè durant dècades s'ha instaurat una manera de fer -trenta anys del mateix color de govern- que s'ha anat consolidant i emmotllant a satisfacció d'una determinada visió de la ciutat sense que el periodisme local tampoc no hagi tingut ocasió de veure altres maneres de fer i, per tant, d'adonar-se o fer una certa reflexió de l'estat de les coses.
(Sobre l'independentismte), per més que em miro si porto alguna marca de naixement, no la trobo. En canvi, sí que m'he anat tornant cada dia més independent en tots els aspectes i ja fa uns anys que vaig arribar a la conclusió que, per a Catalunya, administrar-se soleta seria molt millor que no pas viure dins d'un Estat que mai l'ha volgut entendre ni, malauradament, no pensa fer cap esforç en aquest sentit.
La discreció, per no dir mediocritat, també s'imposa en el camp de la promoció i la programació artística. No sóc l'únic que es queixa que un cercle molt petit de creadors i amb vincles molt estrets amb algus tècnics de cultura acaparen les exposicions artístiques.
L'Administració (local), amb uns ingressos fàcils però que no eren corrents, sinó extraordinaris, ha construït molts equipaments que en el futur generen molta despesa corrent de manteniment. Amb la caiguda radical de la recaptació, el col·lapse ha arribat.
-
Comentaris