Monterrat Gurrera, Premi Iluro per un estudi sobre l'ensenyament a Mataró

La historiadora Montserrat Gurrera i Lluch ha estat la guanyadora del Premi Iluro de Monografia Històrica 2011. Gurrera s'ha endut el guardó, que institueix Caixa Laietana, gràcies a un estudi sobre el desenvolupament del sistema educatiu a Mataró durant el segle XIX. El jurat l'ha considerat guanyador per unanimitat, superant els cinc treballs restants que s'han presentat a l'edició d'enguany. En aquest treball, Gorrera analitza el creixement de la xarxa escolar a la capital del Maresme entre els anys 1808 i 1861, quan el municipi es va convertir en una gran ciutat industrial. L'estudi porta per títol "L’ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX. Gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial (1808-1868)”.

Gurrera ha recollit el premi, dotat amb 9.000 euros, durant l'acte celebrat aquest dimarts al vespre a l'Ateneu de Caixa Laietana, de les mans del president de l'entitat d'estalvis, Josep Ibern, i de l'alcalde Joan Mora. En un breu discurs davant d'un auditori ple a vessar, la historiadora mataronina ha explicat que amb aquest estudi ha intentat reflectir “com durant el segle XIX la xarxa escolar a Mataró va anar creixent” gairebé des de zero fins esdevenir “molt complexa”. Segons Gurrera, aquest fet va ser possible gràcies a la implicació de múltiples agents, des de l'administració municipal i estatal fins a les congregacions religioses, passant per altres institucions ciutadanes.

El president del jurat, Antoni Pladevall, l'ha qualificat com un treball “extraordinari i d'un gran mèrit”, especialment per la seva exhaustivitat i per la capacitat de retratar una època “molt important” per a Mataró, en que la ciutat “dobla el nombre d'habitants i es converteix en una potència industrial”. Pladevall, a més, ha destacat el bon nivell de tots els treballs presentats en aquesta edició. “No hi ha hagut cap obra que no sigui digna de presentar-se al premi”, ha resolt.

Patrimoni de Caixa Laietana
El president de Caixa Laietana, Josep Ibern, ha considerat “un plaer” poder seguir celebrant el Premi Iluro, en una “època convulsa” per a les caixes d'estalvi del país. Ibern ha aprofitat per defensar l'opció de l'entitat que presideix d'integrar-se a Bankia, que ha definit com “un grup d'èxit”. “Si haguéssim optat per fusionar-nos amb al caixa més gran del territori, ara el Premi Iluro seria el Premi de la Caixa de Pensions”, ha apuntat. Ibern, a més, ha destacat que Caixa Laietana manté un patrimoni important a la ciutat, i ha desitjat poder “mantenir o engrandir" l'obra social que duu a terme. L'alcalde Joan Mora, per la seva banda, ha desacat els “valors” que hi ha al darrere del premi Iluro, i que van impulsar els seus fundadors. Valors com “la il·lusió, el romanticisme, l'estimació a la pàtria, l'equiliri i el seny, la feina ben feta, el rigor i el compromís” que són els que “aquest país no pot perdre mai”.

Cacera de bruixes
El doctor en història Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya, ha pronunciat la conferència d'aquesta edició, dedicada a la caceria de bruixes a Catalunya durant els segles XVI i XVII. Alcoberro ha contextualitzat aquest fenomen en els períodes de crisi econòmica que atravessava Europa durant aquella època, als quals cal sumar-hi les reformes catòliques i protestants i la fundació dels estats moderns, que van generar forts episodis d'intolerància cap als comportaments diferents a l'oficialitat. Segons el conferenciant, el “retrat robot” de les afectades a Catalunya per aquesta persecució van ser dones grans, soles, analfabetes, immigrants -moltes procedien de França- i desarrelades, i amb comportaments més o menys “estranys”.

Al contrari que a l'Estat espanyol, on sorprenentment la presència de la Inquisició va frenar la persecució desmesurada de la bruixera a través del que es coneix com a “Edicto de silencio”, a Catalunya es van donar episodis importants d'aquest fenomen, “La cacera de bruixes va ser un fenomen general i específic de Catalunya”, ha dit l'historiador. Entre els anys 1616 i 1622, es calcula que unes 400 persones van ser executades en els processos que es van donar, sobretot, a comarques com Osona, el Vallès o Bages. L'esquema es repetia a tots els pobles: l'arribada d'un “endevinaire” o “saludador”, un il·luminat que assegurava que podia identificar les bruixes, a qui les autoritats es creien i procedien a la detenció de les dones assenyalades per ell. S'iniciava llavors una onada de pànic col·lectiu, i una pressió popular que acabava accelerant les detencions. Les dones acusades de bruixeria, abans de ser executades, eren torturades i obligades a denunciar altres dones, cosa que extenia la cacera com una taca d'oli arreu del territori.