Miquel Guardiola: 'Mataró és un exemple en el tema de la mobilitat'

Tot just acaba la setmana de la mobilitat. És una eina útil?
El que veig, tant a Mataró com al Maresme, crec que hi ha tant poca gent fa coses poc importants que no ho veig rellevant. La gent no participa, veiem poca gent, i així es complicat.

Quin és el problema?
Les coses que s’estan fent no estan del tot bé, per dir-ho d’alguna manera, ja que tinc dubtes de que hi hagi menys mobilitat per consciència. Pot ser perquè la gent no es desplaça tant per tema de la crisi o qualsevol altre cosa, però no és tant per no contaminar. A més, tenim els transports públics, que la gent no els fa servir tret del tren i Casas.

El GIMM, però, forma part de la setmana de la mobilitat.
Fem el joc de la Oca, però ens va sorprendre molt que a banda de mares i nens no hi havia gent allà. Ja està bé que estigui enfocat per conscienciar als petits a l’hora de veure les barreres arquitectòniques, però no hi ha molta difusió. Ubicar-nos a la plaça de l’Actua, on no hi ha tràfic, no és positiu a l’hora de potenciar aquesta activitat. Altres anys venia gent destacada dins de Mataró, se li donava més importància.

Com estan les barreres arquitectòniques, millora?
Pel tema de la mobilitat entenem no només moure’s en cotxe, i fem perspectiva de deu anys enrere, crec que hem fet un pas important al davant. Diria que Mataró és bastant exemplar en aquest tema, i a nivell polític, tècnic i ciutadà, diria que tots estan conscienciats amb el tema. El problema és que a nivell del Maresme hi ha pobles que sí, però d’altres que no. I a nivell català en línia general s’ha millorat però encara falta.

Es deia que els cotxes en sortirien perjudicats.
S’han equivocat molts dels que pensaven que seria un fracàs. Els canvis de carrers com la riera per exemple, s’agraeix. Els cotxes segueixen passant i els ciutadans han guanyat. No només els que tenen problemes per segons quines voreres, sinó també la gent que pot anar amb un cotxet de nadó, o de la compra. Diga-li que vagi pujant voreres. En mobilitat, això és una bona noticia, perquè l’accessibilitat en els carrers és per tots, va millor per tothom.

Costa fer-se escoltar com entitat per obtenir aquests canvis, com per exemple a la Renfe?
Mira si costa que fa quinze anys que vam batallar aquest tema amb el tren, on tenen tot d’enginyers, tècnics i demés... i encara no han entès quin és el problema. Només falta veure com s’ha de pujar per exemple a l’AVE. Un cotxet, una maleta, el que sigui. Ens gastem molts diners en una merda de tren així, que no està pensat per les persones. És absurd.

I a Mataró?
Saps quants cops han arreglat l’estació? Moltes. Al 92 van arreglar-ho, abans també. Bé, més aviat ho pinten, perquè solucionar no gaires coses. Després van tornar-hi i ara estan canviant-ho. Tant complicat és fer-ho bé definitivament? Amb els trens Civia alguns hem de saltar, altres sortir bé... és un caos. Potser no tenen cinta mètrica per mesurar-ho bé.

Pot ser.
No té sentit com fan les coses. A qualsevol estació han fet bestieses. El problema és que no està ben entès tot. Mirem el tren bala de Japó, per exemple, i tot funciona perfectament. A nivell pla, amb entrades i sortides separades, organitzades... tot això ajuda també. Si hi haguessin escales anirien més lents entrant. Aquí això no s’entén així. I així ens va.

Queda feina per fer d’aquí als propers deu anys, llavors.
Podria dir on m’agradaria estar, on estarem no ho sé. M’agradaria i hauríem d’estar ja un lloc accessible per tothom, on es pugui anar a tot arreu, que el tema de la mobilitat es facin coses amb cap, sense barbaritats, s’utilitzi el transport públic i caminar per anar tres carrers més avall. Sinó arribarà un moment que serà duríssim sortir al carrer. Cal canviar completament. I això no ho ha de fer les autoritats, ho ha de fer la societat. Per això cal treballar amb els nens petits a les escoles, perquè creixin amb responsabilitat.