Més impostos i menys sous: compulsió farisaica i doble moralitat

Aquesta setmana, dues notícies generades des del govern municipal ens han deixat paralitzats i bocabadats a més d'un. La primera ha estat l'augment de les ordenances fiscals, bàsicament l’Impost de Béns Immobles i que lògicament no va lligat a cap activitat. Es tracta d’una pujada d’impostos a una ciutadania que ha vist com en el 2020 els seus ingressos minvaven notablement a causa de la crisi que ha encetat la pandèmia, mentre la ciutat ha seguit degradant-se. La segona notícia ha estat l'exhibició de fariseisme d'una part del govern, el PSC, informant que proposaria una reducció dels salaris dels càrrecs electes.
Si la primera decisió pot provocar certa alarma, la segona ens pot fer entrar directament en pànic.

Val la pena que ens expliquem: és cert que en aquests temps hi ha una demanda generalitzada respecte a que els polítics -entenent com a tals aquells electes que ocupen càrrecs de representació institucional i que reben un sou públic- han de reduir les despeses ocasionades per l'exercici dels seus càrrecs o, si més no, s'han d'estrènyer el cinturó.

Darrere aquesta posició hi ha, a més, una crítica recurrent de que cobren molt i fan poc, una afirmació que, amb caràcter general, és excessivament populista i per tant preocupant, ja que si la societat decideix anar per aquest camí, acabaran per fer de polítics els que econòmicament s'ho puguin permetre (rics), barrejats amb els que utilitzin el càrrec com a plataforma per a una altra cosa (aprofitats), i els que no serveixen per gairebé res (incompetents).

Sembla raonable, doncs, que l'aspiració dels ciutadans seria millor que fos tota una altra. Per exemple, aspirar a que els electes fossin pagats, de manera directament proporcional a l'eficàcia de la feina que haurien de fer. Si ho féssim així, segurament la majoria pensaria que els electes que fan la feina bé perceben un salari correcte i els que no la fan, ingressen quantitats excessives per exhibir incompetència.
El problema, doncs, no és de sou sinó d'eficàcia i rigor.

Per això dèiem de bon començament que els mateixos que augmenten impostos a la ciutadania, no poden simular-ho ara amb l'argument farisaic que es rebaixaran el sou.Perquè, tots s'han de rebaixar el sou?, o només aquells que han mostrat la seva inoperància o ineficàcia? No oblidem que, al capdavall, formen un equip de govern. Si en comptes d'aplicar-se mancomunadament, s'hagués plantejat aquesta rebaixa com un exercici solidari en el si del Govern i en funció d'una reestructuració sota criteris objectius i racionals, segurament avui no estaríem escrivint aquestes ratlles.

El regidor que fa feina les 24 hores del dia -i dono fe que n'hi ha-, repercutint negativament aquesta activitat en la seva vida personal i familiar i tenint en compte que el treball d'electe no és una ocupació fixa i que, un cop acabada, s'ha de tornar a buscar feina, ha d'abaixar-se el sou i fer-ho en la mateixa proporció del que no ha demostrat la seva vàlua i resulta ineficient o ineficaç en el si del Govern? La resposta és òbvia.

Parlem de la ciutat en la qual la primera secretària del principal partit del govern té la feina al gabinet d'alcaldia. La de la regidora que, per no treure-li el sou i en una mostra de corporativisme mal entès, l'han nomenat regidora adjunta, tot i tenir en la seva antiga àrea de comandament càrrecs de confiança amb una més que dubtosa trajectòria a l'àrea. Només cal veure els resultats. Abans de parlar de rebaixes de sou -que com hem vist, en alguns casos, pot estar plenament justificat- el que a dins de l'Ajuntament de Mataró cal fer és reduir càrrecs de confiança sense una responsabilitat clara i que han estat nomenats a dit simplement per tenir la mateixa adscripció partidària que el primer edil, tot i que al final no hi veiem la seva empremta en les tasques del Govern.

Ara que volen apujar impostos en un percentatge desconsiderat i en un moment, que per raons òbvies, no correspon fer-ho, són molts els que trobem a faltar una limitació de mandats; sous públics pels electes que no es poguessin fixar des de les mateixes administracions que governen i supressió de càrrecs innecessaris. Tot plegat suposaria un gran estalvi i una regeneració indispensable, però això malauradament encara no està en el nostre abast.

En un moment com l'actual de greu crisi econòmica i social, amb la manca de futur de tants joves que no es poden pagar ni el lloguer d'un habitatge, amb un percentatge de pobresa que no para de créixer, aquest malbaratament de recursos públics és a més de pornogràfic absolutament imperdonable. Que si a tot plegat hi afegim impúdiques exhibicions farisaiques, amb un intent d'amagar quina és la realitat, resulta del tot injustificable (ho dèiem al començament) que si l'augment dels impostos crea certa alarma, les suposades rebaixes de sous ens generen pànic.

A qui volen enganyar? El que cobra l'alcalde o un regidor del govern no és per si sol cap exageració. Naturalment, sempre que el seu treball al servei de la ciutat sigui eficaç i productiu. En cas contrari, qualsevol quantitat, fins i tot la més petita, suposa llençar diners a les escombraries. I això tant serveix per als regidors de govern com de l'oposició. Aquest és el 'quid' de la qüestió: no importen tant els 4 o 5 mil euros l'any, de més o de menys, que cobri un alcalde o un equip de govern, en comparació al retorn que poden suposar per a la ciutat el bon exercici i gestió dels seus càrrecs.

Ens temem que el pronunciament "populista" de part del govern mataroní, és un reconeixement ben explícit de la pèrdua de rumb. El que ara han tornat a fer serveix per a confirmar el caramull de compulsió farisaica i doble moralitat que troba escalf en el comportament de bona part del govern local, que predicant una cosa acaben fent exactament la contrària.