Més acords que divergències en el debat electoral sobre cultura a El Públic

El debat dedicat a la cultura dissabte a El Públic amb representants de set de les nou llistes que es presenten a les eleccions municipals de Mataró va ser una interessant anàlisi de la situació actual d’aquest àmbit a la ciutat, de les seves mancances i de possibles maneres de revertir-les des de la política. Però la majoria de candidats van coincidir en molts punts i discrepar en més aviat pocs. La necessitat de descentralitzar territorialment la cultura i apropar-la als barris; de repensar i relligar els equipaments existents abans de crear-ne de nous; d’acompanyar des de l’Ajuntament a les entitats i col·lectius que promoguin activitats culturals; i de vincular la cultura a la projecció de ciutat, van ser quatre dels grans consensos gairebé unànims.

Centre i barris
El debat va comptar amb sis candidats: Quim Fernàndez (CiU), David Bote (PSC), Jose Manuel López (PP), Juli Cuéllar (CUP), Francesc Teixidó (ERC) i Xavier Caravaca (C’s); i amb el número 3 d’ICV-EUiA i responsable de cultura del partit, Carles Spa. No hi eren PxC, a qui els organitzadors, El Públic i Òmnium Cultural, van decidir no convidar; ni VoleMataró, que finalment no hi va assistir. L’alcaldable de CiU, actual regidor de Cultura, va obrir foc responent a la primera pregunta dels moderadors, Eloi Aymerich i Laia Nonell: els equipaments culturals estan prou ben repartits per la ciutat? “No, és una assignatura pendent, es concentra massa al centre de la ciutat”, va reconèixer. Spa va trobar a faltar “una mirada global de la ciutat, no només des del centre cap als barris” i va proposar inserir els centres cívics en l’activitat cultural. Una idea que va comprar Teixidó, que vol convertir aquests centres en “ateneus” que serveixin de “porta d’entrada” a la cultura. López va reivindicar que “als barris també s’hi fa cultura, tot i que moltes vegades passa desapercebuda per a molta gent”,i va reconèixer que la dualitat centre-barris es fa molt forta en l'àmbit cultural. Cuéllar va assenyalar que “el model a seguir és el de la biblioteca Antoni Comas”, ubicada a l’Escorxador. “Ens calen equipaments als barris”, va dir. Bote, però, va matisar que els equipaments per sí sols no son capaços de dinamitzar la cultura. “Ja hem vist a Castelló que un aeroport no et garanteix tenir avions”, va bromejar.

Acompanyar el teixit cultural
“Acompanyar” va ser una de les paraules clau del debat. És el que ha de fer, segons molts candidats, l’Ajuntament amb els agents culturals de la ciutat. “Hem d’acompanyara qui ajuda a moure la cultura de la ciutat, però a vegades també cal fer apostes, incentivar”, va dir Bote. El mateix paper que va requerir Spa de l’Ajuntament per a casos com el centre de Can Fugarolas, espai autogestionat en una antiga nau industrial del barri de l’Havana que el número 3 d’ICV-EUiA va considerar “el millor que li ha passat a la ciutat en els darrers anys”. Des de CiU van apuntar que aquest paper és “molt important” perquè el teixit associatiu “no se senti sol”. ERC i la CUP van apuntar que potser no calia estimular tant l’oferta com aprofundir en la creació de nous públics, vinculant directament la cultura a l'educació. Cuéllar va lamentar que molts col·lectius es trobin amb tantes traves legalsquan intenten dur a terme activitats culturals i festives a la via pública. 

Els actius culturals mataronins
Com a membre de l’actual govern, el candidat de CiU va destacar esdeveniments que s’han promogut en aquest mandat com els festivals d’orgue i de jazz com a actius culturals de la ciutat. Jose Manuel López, però, va reclamar que la promoció de la ciutat a través de la cultura només es pot fer amb elements realment singulars, i va proposar la creació de l'Agència de Desenvolupament i Projecció de Mataró. Des de la CUP van discrepar: “La finalitat de la cultura no és vendre la ciutat, no volem fer de Mataró una ciutat marca”. Spa va avisar que “totes les ciutats volen situar-se en el mapa amb la cultura”, i que davant d’això el millor “no és fer grans invents, sinó partir d’allò que ja tenim”.  Caravaca, qui menys va intervenir, va lamentar que es parlés d’actius culturals quan a Mataró és molt difícil poder adquirir productes culturals. “On puc comprar una òpera de Mozart en DVD?” es va preguntar, lamentant-se de la pèrdua de botigues de llibres i discos al centre.

El consens entre els set ponents va ser evident en qüestions com la incorporació de la biblioteca de la Fundació Iluro a la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat. La majoria també es van mostrar disposats a augmentar el pressupost destinat a Cultura, tal i com va reivindicar sobretot Cuéllar per “equiparar-se a ciutats catalanes de mida similar”. A l’hora de les propostes de futu es van proposar projectes de nous equipaments, com el “Forum Mataró” que vol crear CiU a Can Cruzate, amb cultura, comerç i restaurants. CiU també va apuntar la possibilitat de convertir les Tres Roques en la tercera biblioteca de la ciutat, ICV-EUiA es va desmarcar amb la proposta de “repensar” el Museu Bassat, descontents amb les 5.000 visites anuals que rep un equipament que ha requerit una gran inversió, i el PP va proposar la creació d'un espai firal multisectorial.