Medi Ambient confirma la presència de mosquit tigre a Mataró

La Generalitat ha confirmat la presència de mosquit tigre a Mataró. Tot i que ja fa algunes setmanes que els mataronins pateixen les picades d’aquest insecte, i molts ciutadans -especialment de la zona de l'Havana i Rocafonda- han fet consultes al metge i a l'ajuntament, el cert és que fins ara encara no s’havia pogut confirmar que es tractés del mosquit tigre. La confirmació va arribar dijous passat, dia 8, després de comprovar que l’exemplar facilitat per una veïna corresponia realment a aquesta espècie. Fonts de l’Ajuntament han explicat que per confirmar la presència de mosquit tigre, el departament de Medi Ambient es basa en diversos factors, com per exemple, que es produeixi una sobtada reacció de la gent amb visites als centres d’atenció primària per picades del mosquit, o bé, com ha estat el cas de Mataró, que es disposi d’un exemplar en bon estat per demostrar que es tracta d’aquest insecte. A més, paral·lelament al mosquit analitzat, la Generalitat també ha detectat la presència d’ous a la ciutat.

El mosquit tigre (Aedes albopictus), originari del sud-est asiàtic, va aparèixer a Catalunya l’estiu passat, però ja fa alguns anys que s’ha instal·lat en països com Itàlia, Albània, Suïssa o Bèlgica. El seu hàbitat original de cria són els forats dels arbres, però actualment es poden trobar ous i larves en qualsevol massa d’aigua petita i estancada com bidons, gerros, plats de testos, cubells o altres tipus de recipients. L’insecte és actiu sobretot de dia i principalment a l’exterior de les cases, i s’amaga en àrees ombrívoles. Tot i que no és transmissor de malalties, el mosquit pica principalment de dia i produeix molèsties a causa del gran nombre de picades que fa.

La Generalitat, en col·laboració amb els ajuntament, ha emès una sèrie de recomanacions per tal de prevenir la seva expansió. La més important és controlar i eliminar aquells punts d’aigua on puguin créixer les larves. Per això, es recomana buidar i mantenir qualsevol recipient de l’exterior que pugui acumular aigua com ara joguines, cendrers, gerros, galledes o plats de sota els testos; evitar les acumulacions d’aigua en zones de drenatge o canals de desguàs ; cobrir les piscines quan no es fan servir, vigilar les basses petites o canviar sovint l’aigua dels plats dels animals domèstics, entre d’altres mesures similars.