Mayola: 'He intentat fer sempre una cançó que reflexés el que vivim'

Oratges és un disc que ha costat de sortir. La part positiva, però, deu ser que ha pogut pensar molt quines cançons posar-hi, com estructurar-lo, i que s'ha pogut entretenir molt a l'hora de gravar-lo, no?
Sí, ha costat molt. Segurament perquè sóc una mica gansoner a l'hora de plantejar-me una gravació. A mi el que realment m'agrada és el directe, sentir l'emoció del públic i sentir també la meva emoció. Quan gravo, tan sols puc sentir la meva, em falta una part molt important: saber que hi ha gent que està participant de les meves emocions. Per això en un principi havia pensat gravar-lo fent un concert en directe però les dificultats tècniques m'ho van desaconsellar. Ara bé, també cal veure la part positiva: he tingut molt de temps per triar bé les cançons que més m'interessaven, he pogut treballar amb molta tranquil•litat, especialment pel fet de gravar a casa d'un amic, en Ramon Safont-Tria, que ha tingut tota la paciència del món i encara una mica més.

Què ha canviat en la seva forma de concebre la música, de crear-la i d'inteprertar-la des que va treure els teus dos anteriors enregistraments en cassette?
He intentat sempre fer una cançó que sigui reflex de la realitat que ens ha tocat viure. En la mida que aquesta realitat ha canviat, ha canviat també la temàtica de les cançons. Ara dono més importància a treballar amb bons textos de poetes. La poesia és difícil que arribi a tothom o en tot cas arriba millor amb un bon embolcall musical. Personalment m'ajuda a llegir poesia el fet d'imaginar-me-la amb música. Alguns poetes tenen ja de per si tanta música dins dels seus poemes que tan sols cal aprofundir-hi una mica per trobar-la i enriquir-te amb ella. Si a mi m'ajuda, penso que també pot ser d'utilitat pels altres. Per altra banda he anat aprenent música de totes les persones que he conegut dedicades a aquest art meravellós. I he tingut la gran sort de conèixer músics d'un alt nivell i persones magnífiques. D'ells he après molt. L'Eloi, en Pepe, en Jose, l'Anna, la Marta, l'Antònia, en Pau, en Camilo [els músics habituals], han entès a la perfecció les meves cançons i les han enriquit amb tota la seva sensibilitat. Respecte a la interpretació, sempre he intentat, i crec que poc a poc ho vaig aconseguint que la cançó-poema arribi totalment intel•ligible al públic. Considero molt important la bona dicció i el saber dir bé el text.

En la gravació hi han participat molts instrumentistes habituals seus però també gent com Pedro Javier González. Li agrada, que l'acompanyin, a l'hora d'interpretar.
Sí. No em desagrada pas interpretar sol amb una guitarra una cançó, i en el concert hi haurà alguna mostra d'això, però és veritat que un bon acompanyament dóna més possibilitats a l'hora d'expressar-te. En el CD tots els músics estan extraordinaris. Amb en Pedro Javier ens uneix una bona amistat; havíem treballat molt de temps junts. Després la seva genialitat el va portar a la professionalització i com a conseqüència lògica a tenir molta feina. Li estic molt agraït, perquè va fer un forat a la seva gira amb en Manolo Garcia, per fer un arranjament magnífic de la cançó “Sense tu”.

Com ha preparat el concert de presentació al Foment?
El concert de dissabte serà efectivament una presentació del disc. Això vol dir que interpretarem totes les cançons del CD i algunes més, prou representatives, fins i tot alguna de sorprenent. Però sobre tot serà una nit màgica. Sempre és màgic veure fluir la música, veure com va naixent en aquell precís moment i és en aquest aspecte que el directe sempre supera la gravació. Serà una nit de transmissió de vibracions entre els músics de dalt de l'escenari i els músics que estaran asseguts a les butaques del Foment. Cada cop estic més convençut que músic és aquell que estima profundament la música, independentment que hagi pogut o no estudiar música. I la nit del dissabte el teatre estarà ple de bons músics. He posat una gran il•lusió en aquest concert; fa temps que no em poso gens nerviós en els concerts i en canvi en aquest sento un pessigolleig especial.

Que tregui un disc significa que vol tornar a donar protagonisme a la seva faceta de cantautor, a part de la d'actor, director musical i de Primavera per la Pau? És un pas més cap a l'home renaixentista que algun cop ha dit que aspira ser?
No, no, jo no aspiro a ser un home renaixentista. El que passa és que admiro l'època del Renaixement, per la importància que es donava a totes les expressions artístiques, però jo sóc una total inutilitat dibuixant o pintant. Però per altra banda m'ho passo molt bé en qualsevol aspecte de l'art on la veu és un factor important. Per això ara també faig teatre com en el seu temps em vaig dedicar una temporadeta a fer doblatge. Penso que la cançó i el teatre no estan massa allunyats; són en realitat diferents facetes amb les que pots expressar amb la veu tota una sèrie de sentiments. I en certa manera el teatre em relaxa perquè en no ser director em treu la responsabilitat col•lectiva que implica haver de dirigir una coral. De totes maneres, en la llista de valors artístics Primavera per la Pau segueix i seguirà ocupant un primer lloc indiscutible, tant si hi participo com a director com si ho faig com a cantaire.