Mataronins d'aquí i d'allà: 'Vaig marxar amb la motxilla de la il·lusió'

Sandra Iriarte és una mataronina de 31 anys que actualment viu al Regne Unit, concretament a Cambridge. Fa aproximadament tres anys que va arribar al seu país d'acollida i allà viu treballant a l'àrea d'atenció i suport tècnic al client a l'empresa Bango. Ho va fer bàsicament per amor, ja que el seu marit, que també és mataroní, ja vivia allà. Quan la feina a Mataró va començar a mancar, la Sandra no s'ho va pensar dos cops a fer les maletes i marxar amb ell.

Com és el teu dia a dia aCambridge?
Cambridge és una ciutat bàsicament per estudiar i treballar. El dia a dia no et dóna moltes opcions si has crescut en una ciutat com Mataró. Aquí fa fred, a l’hivern a les 16h ja és fosc, sempre tens la pluja tonta ara sí i ara també, les botigues tanquen a les 17h... El que la gent fa quan surt de la feina és anar al pub i, tot i que de tant en tant fa gràcia fer una pinta, tenir-ho com a única opció fa que et tornis més casolà.

Et vas poder adaptar bé?
En el meu cas l’experiència de viure a Cambridge és força positiva. Vaig venir amb un baixnivell d’angles, un currículum no massa atractiu per l’entorn laboral de Cambridge (la majoria d’empreses són d’I D) i deixant absolutament tot el que tenia a Mataró: la família, els amics, el meu gat... Però portava posada la motxilla de la il·lusió i suposo que això va fer que tot sortís bé.

Què és el que més t'ha sorprès del teu nou país?
La feina aquí fa molt. Principalment perquè n’hi ha. En general  et valoren molt més que a Catalunya, els sous són més alts i acabes coneixent gent molt maca. Malgrat tot, amb el temps prens consciència de què l’únic motiu pel qual estàs aquí és precisament el laboral, perquèpreferiríem estar fent vida a Mataró.

Què trobes a faltar de Mataró?
Hi hamoltes coses que trobo a faltar de Mataró. A part de les evidents (família, amics i menjar bo), una cosa que trobo molt a faltar és la llum del dia. No només perquè ara és hivern i es fa fosc aviat, sinó perquè sempre està ennuvolat i mai tens la sensació de què faci un bon dia. És un gris permanent i deprimeix una mica...

Malgrat que fas vida allà, segueixes connectada a Mataró?
És curiós perquè per a mi estar lluny de casa és com estar parada en el temps i quan vaig a Mataró veig que el temps no s’ha parat pas: els carrers canvien, els nebots han crescut des del darrer cop, els pares es fan grans... Sempre que es pot agafem un vol per venir a Barcelona, encara que només sigui un cap de setmana. Les nostres vacances ara les passem a Mataró, quan normalment el que vols a les vacances és marxar a fora.

Quins són els teus plans de futur? Tens previst tornar?
Evidentment m’encantaria tornar a Mataró perquè com a ciutat ho té tot: platja, muntanya, bon clima, família, amics, pernil, xurros, Cacaolat… però intento no pensar en quan podrem tornar. Ara per ara toca estar aquí i cal gaudir-ho també.