Mataró, un munt d'oportunitats de futur (III): Potencial

En la tercera i última part del DAFO de Mataró, publicat a l'especial 30 anys de la revista Capgròs, analitzem amb les set fonts participants les potencialitats i oportunitats que té la ciutat per construir el seu futur

Joan Mora: La ciutat està molt més endreçada que fa dos anys. Dit d’una altra manera, estem en millors condicions per superar aquesta situació de sortida de la crisi. Tenim molta més visibilitat a l’exterior i ens hem situat a Catalunya com a Porta Nord de la Gran Barcelona. Cal aprofitar aquesta empenta a nivell de re-industrialització, potenciació del comerç i del turisme i creixement del negoci nàutic. L’evolució d’aquesta ciutat ha de ser apostar fort pel sector serveis amb un fort component del turisme de lleure però també el turisme cultural i esportiu. Podem apostar per grans iniciatives, portant esdeveniments a la ciutat que la facin ser el centre d’atenció. Ja ho fem, i molt, en l’àmbit esportiu, però s’ha d’anar més enllà. Cal impulsar encara més el triangle format per universitat-TIC-innovació; hem de fer més visible tot allò que està vincular a les activitats econòmiques del mar: port, platja i nàutica; però sense abandonar els sectors tradicionals del comerç i la indústria, sobretot, el nou impuls al tèxtil.

Josep Mañach: Potenciar el front marítim, som la platja del Vallès, aprofitem-ho. Tenim potencial turístic, però ens manca infraestructura. Hem de refer el teixit industrial a partir de les noves tecnologies amb el far del TecnoCampus. I aprofitar molt més la proximitat amb Barcelona i les seves grans iniciatives com el Mobile World Congress o el projecte Smart City.

Jaume Teodoro: Els serveis a les persones, l’educació, la salut, l’economia al voltant del coneixement, l’oci, l’entreteniment i la informació. Tot plegat és i serà una font de beneficis per a la ciutat. El turisme també ho ha de ser. A Catalunya representa el 12% del PIB, però a Mataró no deu arribar ni a l’1%. Tenim potencial, per la nostra ubicació i característiques, per créixer. Hem d’apostar per la universitat, perquè atreu estudiants de fora i dóna a conèixer Mataró al país com a ciutat universitària. I també pel mar. El port, les infraestructures nàutiques, la logística... Per què no podem pensar que Mataró pot ser respecte a Barcelona el que Fort Lauderdale a Miami?

Anna Escoda: El teixit industrial, el dinamisme social i el nostre entorn geogràfic; aquestes són les tres grans bases sobre les que podem construir. I el turisme és una gran oportunitat. Mataró pot apostar per trobar nínxols concrets, un turisme més tranquil i familiar, més “slow”, per a col•lectius com la tercera edat, el turisme esportiu, o les estades per intensificar entrenaments. I amb l’atractiu de tenir Barcelona al costat.

Gonzalo Plata: El port no només pot ser un punt d’oci, ha de ser un generador d’activitat econòmica. Sense el tèxtil ni la construcció com a locomotores, és hora de diversificar-se. Recuperem el tèxtil, potenciem l’economia de serveis, aprofitem el turisme i el comerç. I també podem atreure població de fora perquè vingui a viure a la ciutat. Estem ben connectats amb l’entorn, tenim qualitat de vida, mar... Això pot ser atractiu per a barcelonins o vallesans a l’hora d’establir la residència . I no cal pas obra nova, amb tot l’habitatge buit que tenim pot ser una oportunitat de donar-li sortida.

Roser Moré: El sector tèxtil torna a ser una oportunitat si sabem recuperar-lo. També el tecnològic, el marítim i el turístic. En aquest darrer cas, podem potenciar el turisme de convencions empresarials. La salut i l’àmbit universitari també tenen potencial. I hem de ser capaços de facilitar el creixement del sector industrial.

Jordi Carrion: Cultura, turisme, gastronomia, comunicació, tecnologia. Crec que la posició de Mataró, la seva connexió amb Barcelona i altres ciutats, i la força de les seves associacions cíviques permeten ser optimistes. Però cal prendre decisions polítiques i decidir si es vol que sigui una ciutat amb rellevància, ambiciosa, i continuï sent una ciutat secundària com ho ha estat sempre.