Mataró ple d'esvorancs

N'hi ha prou amb un passeig per Mataró per veure que el centre de la ciutat viu temps de transformació. Els especialistes del sector coincideixen que la iniciativa privada en matèria de construcció està en plena ebullició i això explica que les grues, obrers i bastides siguin un continu en el paisatge urbà mataroní.

Segons xifres del darrer informe de conjuntura socioeconòmica publicat per l'Ajuntament, entre gener i febrer de 2004 es van començar a construir a Mataró 928 habitatges, mentre que durant el mateix període del 2003 la xifra era només de 676. Aquest increment de construcció s'ha situat sobretot al Centre, en la rehabilitació d'edificis antics. Les últimes dades corresponen als cinc primers mesos del 2005, en què l'Ajuntament va concedir 302 llicències entre obra major i menor. Aquesta xifra supera en gairebé un centenar les llicències concedides en el mateix termini del 2002.

Aquells que viuen el dia a dia del sector també s'han adonat d'aquest fenomen. «És un moment d'oportunitat per als emprenedors de la construcció, busquen sòl i actualment el camí és el de millorar zones desaprofitades del Centre, rehabilitant edificis antics o reutilitzant espais indrustrials», diu el portaveu de Caixa Laietana, Ricard Navarro, que assegura que des de fa un any ha augmentat la demanda de crèdits en aquest sentit. La raó, segons l'apoderat de Constructora Mataronesa Joan Delgado, és ben visible: «A Mataró no hi ha més zones per construir i s'han de reaprofitar els espais de l'interior». En qualsevol cas, els promotors ho tenen clar: el creixement ve donat per l'oferta més que no pas per la demanda. «Ara hi ha molt d'intrusisme, s'han incorporat noves empreses al negoci, moltes provinents del sector tèxtil després de fer fallida, i això fa que hi hagi tanta iniciativa», explica la gerent de la immobiliària Nova Europa, Montserrat Macià. El coordinador de Grupasa a Mataró, Fran Bayon, destaca la construcció d'obra nova: «S'ha incrementat com a mínim en un vint per cent aquest any, i de moment s'ha notat molt més al Centre».

De fet, són molts els agents que decideixen tirar a terra els edificis originals per fer construccions d'obra nova per posar-les a la venda. Tot i que de moment la demanda absorbeix tota aquesta oferta, alguns promotors creuen que si els preus dels habitatges continuen pujant com fins ara, finalment quedaran pisos en reserva. «Els preus no baixaran en cap cas, però potser es ralentitzarà una mica el creixement, però els preus no baixaran, i les vivendes que no es puguin vendre s'acabaran llogant», preveu Macià. Segons la Societat de Taxació, el preu del metre quadrat d'un habitatge nou a Mataro a finals de l'any 2004 era de dos mil cent euros, mentre que a les darreries de l'any 2003 el preu no superava els mil set-cents euros.

Una font de creixement
El regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert, veu tota aquesta regeneració d'edificis com el camí per créixer: «Cada any es fan entre 500 i 700 pisos de substitució i això és la font de creixement urbà». Des de la seva perspectiva, aquest fenomen tindrà continuïtat: «Al Centre hi ha moltes fàbriques que han tancat. També hi ha molts habitatges buits que, un cop resoltes les herències, s'aniran rehabilitant». Diu Vilert que la ciutat tendeix naturalment cap als cent quaranta mil habitants i que «la substitució de la casa vella per la nova és el que la farà créixer».