Mataró llueix La Presó un any després d’estrenar-la

Mataró va fer gala d’un dels seus edificis més singulars en un cap de setmana consagrat a La Presó. L’antic penal pensat per Elies Rogent ja fa un any que acull l’activitat del Mataró Art Contemporani i els seus projectes residents i relacionats però encara no havia enllestit les darreres obres d’accessibilitat. Fetes aquestes i coincidint amb el primer aniversari de la posta en funcionament com a espai consagrat a l’art contemporani, tocava inauguració amb tots els ets i uts.

Òbviament no era aquesta una inauguració més. Els qui hi van concórrer la coneixien, La Presó. Mataró sap que la té allà, palplantada a mitja Riera, a tocar de la Muralla que li agafa el nom. L’ali·licient en aquest cas era doble: d’una banda les noves obres que permeten que l’equipament pugui funcionar i també un accés a la coberta que permet una vista espectacular del pati panòptic, la gran característica arquitectònica d’aquesta obra a les beceroles del modernisme. Més enllà d’aquesta vista, les obres possibilitaven comprovar que a La Presó encara li queda un primer pis per definir-ne usos.

Es coneix que serà tot pel MAC, però encara no està definit (i faran falta més obres d’adequació) si unes cel·les seran per a residència d’artistes i unes altres per a despatxos o ben bé com es resoldrà. Que sigui una joia, tot l’edifici, també té explícits legals com que no se’n pugui tocar cap paret: l’art que hagi de cabre a la nova vida de La Presó se les haurà amb les parets, cel·les i condicions de l’antic penal.

Artistes el dissabte, el ministre diumenge

Tot el cap de setmana va ser de tragí i visites a La Presó. Amb Gisel Noé, directora del MAC fent d’amfitriona hi va haver una visita especial d’artistes mataronins el dissabte. Van poder fer el volt i interessar-se per un equipament al servei de l’art en ple eix Riera, ben bé al rovell de l’ou.

L’endemà el torn va ser per a la ciutadania i per a una comitiva oficial de la que va caure la Consellera de Cultura però que va comptar amb el Ministre de Cultura i Esport Miquel Iceta. Una comitiva atenta a una altra explicació i visita que, com la resta de ciutadania, va embadalir-se de les vistes i l’experiència de transitar per on ho feien presos i reprimits i que ara esdevé espai de creació i investigació contemporànies.Per amanir-ho, hi havia pa amb vi i sucre. Més ancestral i alhora contemporani impossible.