Mataró i el seu futur, en mans del deute

2013 ha servit per posar sobre la taula l’estat actual de la situació econòmica de Mataró. Dos anys després de l’entrada de CiU al Govern per primera vegada des del retorn de la democràcia, l’executiu de Joan Mora es troba amb un deute acumulat de 270 milions d’euros i amb una de les ciutats més endeutades de Catalunya. La càrrega financera s’ha disparat, havent de pagar aquest any 17,6 milions d’euros als que se sumen 13,4 milions d’euros en préstecs i 4,2 en interessos. Números que doblen els de fa sis anys amb un pressupost, 184 milions, més petit que abans. Tot això ha provocat que el govern s’hagi trobat sense marge de maniobra i un creuament de declaracions entre partits.

CiU va acusar l’anterior govern d’estirar més el braç que la màniga i jugar a fer de promotor immobiliari. Els socialistes, per la seva banda, recorden que hi ha aprovat un pla de sanejament per retornar el deute i que els 270 milions d’euros sorgeixen de projectes com el rengle, el TecnoCampus, nous pavellons  o la Nau Minguell.

La previsió a l’audiència pública va ser que el deute s’enfili durant els propers anys i la previsió de pressupost de 2014 (115 milions d’euros) només contempla un augment de dos milions d’euros en inversions. Entretant, la Generalitat de Catalunya només reconeix un dels 7,2 milions d’euros que es deuen a Mataró i el consistori va haver d’acollir-se al decret de proveïdors impulsat pel Govern central per poder reduir el pagament a proveïdors a fins a 60 dies. En total es demanaran 6,9 milions d’euros a retornar a deu anys. Una xifra que molts partits van lamentar que s’hagués de demanar quan amb el que deu la Generalitat, es podria assumir sense acollir-se a l’ICO.
Despiece

El forat de Pumsa, el problema del Rengle
El gran problema econòmic se centra en el grup d’empreses municipals Pumsa, que deu un total de 150 milions d’euros als bancs, organismes públics i constructores. És la principal queixa del govern actual respecte l’herència rebuda. Una de les accions va ser fusionar Pumsa, Gintra i Prohabitatge per augmentar solvència, reduir costos i assolir una estructura més òptima. L’edifici del Rengle, la gran “rèmora” de la ciutat segons el govern, és un dels grans esculls: 23 milions d’euros que es deuen a FCC i que suposa a més un deute creixent pels interessos mensuals que es van generant. La negociació amb Fomento i la càrrega o no d’aquest deute als pressupostos de 2014 són claus pel futur de la ciutat.