'Mataró ha d'estar orgullosa de com els jutges han afrontat les preferents'

Carolina Poyatos és llicenciada en Dret i Administració i Direcció d’Empreses, aquest 2014 compleix 30 anys i ha tirat endavant més de 250 casos relacionats amb l’estafa de les preferents, un mal que ha colpejat amb força a la capital del Maresme. El seu objectiu professional ha estat sempre intentar fer quelcom que ajudi a la gent, i creu que el rol d’advocada és una etapa amb data de caducitat. Quan l’últim dels seus clients estafat per preferents recuperi els seus diners.

 “Vaig treballar a Caixa Laietana i també en una auditoria, i sabia que això no podia acabar bé”, explica, i segueix argumentan-t’ho: “Els meus pares tenien preferents, i va ser llavors quan vaig entendre que molta més gent en tindria”.En el seu despatx hi ha un munt de carpetes amb documentació. Tot perfectament ordenat. Sentències guanyades, casos pendents de sentència, d’altres guanyats però no cobrats, casos especials que cal mirar-se bé, casos pendents per presentar la demanda... En total, segons explica porta i ha portat “uns 150 casos de demandes de preferents i un centenar d’arbitratges”, i malgrat això, creu que “la gent ha après més que al banca” i “està més posada en temes financers perquè els hi van els estalvis”. Sobre la banca, considera que “segueixen i seguiran col·locant productes perillosos; des de les targetes amb 3.000 euros que rebíem a casa i que després estàvem deu anys pagant el 25% TAE d’interessos, passant pels fons d’inversió garantits que de garantits només tenen el nom”.

Les preferents han afectat a un munt de gent, tanta que Poyatos avisa: “No hi ha prou advocats a Mataró per totes les demandes que s’haurien de posar; ara entrarem en breu al tema d’accions de Bankia que afecta a 300.000 persones i ens faltaran jutges, advocats, procuradors, de tot”. Per això creu que el millor seria establir una xarxa de comunicació entre advocats, ja que en el fons amb tanta demanda “no som competència”.

Orgull mataroní
En aquest tema, Poyatos creu que Mataró s’ha de sentir “orgullosa dels jutges que tenim, perquè s’han esforçat molt en treure endavant el tema de les preferents amb recursos escassos i cada cop més retallades i menys personal”. Per ella és lloable “poder tenir sentència en un any, dins la lentitud que domina la justícia”. Lamenta, això sí, que tot plegat s’hagi emportat per davant “una insígnia com Caixa Laietana i una feina d’obra social importantíssima que feien”.

El futur, però, el veu amb optimisme. Tot i considerar Mataró “una ciutat dormitori”, creu que té potencial emprenedor: “M’agradaria que tinguéssim una Barcelona Activa on s'explica com es munta una SL, fiscalitat, ajuda telemàtica, subvencions”. “Subvencions a fons perdut perquè es creï negoci, no és un cost sinó una inversió: aquells als que ajudes crearan empresa, baixarà l’atur, pagaran impostos, llicències d’activitats, taxes, IBI, tot retorna”, enumera, i afegeix que “els treballadors tindran lloguers, cases, compraran a comerços de la ciutat, una roda”. Per ella, Mataró pot ser “la nova Silicon Valley; no vull que siguem Calella, sinó un referent tecnològic i tenim emprenadors i gent per aconseguir-ho”. I això passa per “tenir incubadores d’Start-ups, amb cursos de marketing, comunicació, vendes, xarxa de networking... el model és Barcelona, i el TecnoCampus ha de potenciar tot això encara més del que fa; no ser Barcelona no vol dir que haguem d’estar acomplexats”.

De fet, el seu futur estarà lligat per aquí: “em veig no gaire lluny muntant una empresa que tingui consciència social i que pugui ajudar a gestionar PIMEs, a fer classes sobre temes financers, a millorar la gestió d’empreses que fan que se’n tanquin moltes”. I a buscar noves vies de finançament més enllà dels bancs, com “el crowdfunding o inversors de risc interessats en la teva matèria i que no et tancaran a les primeres de canvi”.