La signatura del Pacte per a la Nova Ciutadania va servir per escenificar dimecres, dia 5, la unanimitat de tots els grups municipals sobre la necessitat de treballar per la integració dels nouvinguts a la ciutat, que representen un 16% de la població actual. Nombrosos representants dels col·lectius d’immigrants de la ciutat van omplir la sala de plens en l’acte institucional de signatura d’aquest pacte, que renova el document vigent des del 2004 i que va ser aprovat per unanimitat en el ple del passat mes d’octubre. L’acte es va vestir amb la conferència del politòleg i director de la Fundació Jaume Bofill, Jordi Sànchez, que va enumerar les característiques que, al seu parer, ha de complir un pla per afrontar l’arribada de nouvinguts per ser efectiu.
Segons Sànchez, aquesta plans han de ser ambiciosos però realistes, conscients que el fenomen de la immigració “no és un fet passatger”. En aquest sentit, va explicar que després d’una onada migratòria “laboral” arribarà el torn dels reagrupaments familiars, que també s’han d’interpretar “com una voluntat d’arrelament”. El politòleg també va apel·lar a la “responsabilitat” política per evitar que la immigració es converteixi en un espai de confrontació, i va posar l’exemple del consens assolit a Mataró per posar “un mínim comú denominador” sobre el qual començar a treballar. Els pactes per a la nova ciutadania també han de ser “exigents”, va afegir, i molt conscients dels drets i deures dels ciutadans, tant aquells que es deriven del marc legal vigent com del propi sentit comú. I “radicals”, per anar a l’arrel del problema actuant, per exemple, en l’àmbit educatiu. Sánchez, d’altra banda, va avisar que per dur a terme aquestes polítiques és necessari destinar-hi recursos: “si no invertim, acabarem pagant una factura més alta”, va dir. Per últim, va advertir que el consens polític és insuficient. “Cal treballar perquè en el consens polític hi hagi també consens social”, va afirmar, defensant que cal també avançar “cap al reconeixement de la nova realitat”.
Generositat i intel·ligència
L’alcalde, Joan Antoni Baron, va cloure un acte en el qual van intervenir els portaveus de tots els grups, que van celebrar el consens, van destacar el caràcter integrador de la ciutat i van posar l’èmfasi en aquells aspectes que al seu parer cal més potenciar, tal i com ja van explicar també en el ple d’octubre. Baron va reconèixer “la generositat” de tots els grups “que han fet renúncies importants”, i va destacar que d’aquesta manera “demostren intel·ligència davant un fenomen que no és neutre”, que s’ha produït “amb rapidesa i gran complexitat”. L’alcalde, que va assegurar que ser immigrant “no és una condició sinó una circumstància”, va destacar el paper del consell de convivència i va reclamar més recursos però també més capacitat de prendre decisions del món municipal. Per últim, va oferir Mataró com a escenari on es signi el Pacte Nacional per a la Nova Ciutadania.
El text preveu un total de 120 actuacions per facilitar la integració dels immigrants a la ciutat. Segons va recordar el regidor de Presidència i Participació de Mataró, Carlos Fernández, és necessari explicar als nouvinguts els seus drets i deures com a ciutadà, ensenyar-los el català i facilitar-los programes específics per a col•lectius, com els joves, les dones o la gent gran.
-
Comentaris