Mataró fa llista de les obres pendents del mandat

La llibreta que surt a la portada d’aquest Capgròs, amb la llista, no existeix físicament enlloc però hi ha força gent que la podria tenir per casa. Principalment a l’Ajuntament de Mataró, però no només. De la mateixa manera que la gent endreçada no surt de casa per anar a comprar sense anotar tot el que necessita, a la capital del Maresme hi ha prioritats anotades i apostes físiques que es coneix que fan falta. Estan llistades en diferents llibretes i pertanyen a carpetes diverses. Hi ha coses fetes i sobretot hi ha coses per fer. Els temes pendents s’acumulen, la llista és generosa.

Totes les coses anotades a la llista passen, d’una o altra manera, per les mans del govern municipal. L’executiu que lidera David Bote és el primer que, en tenir majoria al Ple per primer cop en les tres darreres legislatures, també és amo i senyor dels temps del mandat municipal. Aquest mandat ja ha superat l’equador i tots els manuals polítics concorden: a la segona meitat de les legislatures és quan cal posar la carn a la graella.

El curs polític que comença és el darrer complet abans de les properes municipals: les eleccions del 2023

Les eleccions s’acosten

Arrenca el mes de setembre i amb ell el nou curs polític a nivell general i també de Mataró. (Per més que es promogui el contrari i que hi hagi iniciatives i mogudes que intentin pal·liar-ho, el cert és que l’agost segueix sent un subjecte somort en què la ciutat està mig en coma, també informativament). És amb la represa de l’activitat que els engranatges han de tornar a funcionar i que, a més, es poden fer càlculs i traçar objectius. En una ciutat complexa com Mataró, el mapa estès de tota la trama urbana serveix per agafar el bolígraf i marcar els punts on en els propers mesos hi ha d’haver novetats. En certa manera ara ha començat de debò el compte enrere fins al maig del 2023 i des d’ara fins mesos abans de les properes eleccions municipals les novetats físiques aniran arribant. I es faran veure.

L’obra de govern de la primera meitat de mandat ha estat difusa, segurament existent però poc palpable. En aquest curs Mataró entra marxes i els rètols anunciants, les obres i les inauguracions i anuncis encara prendran més volada. Necessita, l’Ajuntament, que hi hagi carnassa informativa perquè el relat no recaigui en la seguretat i la neteja, àmbits on s’han abocat i s’abocaran esforços, sí, però carteres en les que les percepcions ciutadanes no canviaran d’un dia per l’altre. Hi ha el nou contracte de la brossa implementant-se i noves apostes de fons en matèria policial. Però això és indefectiblement a la llarga. Ara toca el pendent de la llista, que es vegi, que s’avanci, que es noti. Ve un any i mig de plasmacions marcat per la llista pròpia de pendents.

Què: Integració urbana de la Nacional, construcció de dues rotondes viàries i desenvolupament zona Iveco i nus amb la Ronda Barceló.

Termini previst: Sense data prevista

Última notícia: Anunci d’obres rotondes - juny 2021

Rentat de cara del front marítim, integració urbana de la Nacional, pacificació. Tots aquests conceptes s’han dit del dret i del revés a Mataró referents a la seva Avinguda del Maresme, el nom que rep l’N-II quan entra a la trama urbana local. 

A la reconversió de la Nacional s’hi suma la posta en funcionament de tot el potencial del renovat Port de Mataró i el desenvolupament urbanístic de la pastilla d’Iveco, que depèn de l’impuls privat però que ben aviat podria suposar que la darrera gran zona per urbanitzar al litoral entri en joc. Just al costat, a més, la Ronda Barceló també començarà a concentrar moviment: les obres de l’alta i polèmica Torre Barceló, l’edificació de pisos de protecció social a la zona i la connexió de tot el vial amb l’altra banda de la via del tren són fitxes de dòmino que han d’anar caient en el moment en què s’activi la primera. 

També en aquesta zona, tot i que sense calendari, hi ha la nova estació de tren. Un projecte que, sumat a una reordenació global de les instal·lacions i infraestructures d’Adif a la zona, és una de les carpetes preferides de transformació urbanística de les que més se’n parlarà el 2023.

Què: Projecte i construcció de la nova gossera

Termini previst: Inici d’obres 2023

Última notícia: Redacció del projecte - Any 2021

Una de les grans apostes del pla d’inversions de l’actual mandat és aquest projecte, que s’ha d’ubicar al carrer de Galícia en els terrenys on s’alçava l’antiga gossera. El Centre d’Acollida d’Animals Domèstics tindrà aquest any el seu projecte redactat i la previsió seria que les obres, que costaran milions d’euros, s’iniciessin el 2023. Per tant pot ser una “foto” molt preuada en temps pre-electorals.

Què: Reordenació de les dues illes superiors al solar de Can Fàbregas, que havia d’acollir el Corte Inglés

Termini previst: No especificat

Última notícia: Reordenació urbanística - Novembre 2020

En espera de com acabi el culebrot de la no arribada del Corte Inglés a Mataró i el futur de tota la pastilla urbanística que tenia reservada (planificació suspesa, pel que si algun afectat ho demana caldria reconstruir la nau de Can Fàbregas), Mataró es proposa “estirar el Centre” amb les dues illes superiors, al voltant del carrer Goya. S’hi projecta una nau industrial protegida per acollir equipaments, una altra nau per habitatge, una plaça oberta i locals comercials. Però tot depèn del futur de tota la zona.

Què: Urbanització de 16 quilòmetres de carril bici, el doble dels existents i amb connectivitats més ‘útils’

Termini previst: Març del 2022

Última notícia: Obres diverses- actualment

Les obres de construcció de l’anella ciclista avancen segons el previst, amb un pla d’obres que durarà encara uns mesos més i que ha de permetre per un pressupost de pràcticament un milió d’euros de connectar la ciutat en carrils bici, que se’ls diu així però a la vegada també són els indicats per patinets i d’altres. L’anella és una de les apostes del Pla de Mobilitat (concorda amb la reducció de carrils i la velocitat 30 a quasi totes les vies) i és l’aposta més important en mobilitat interna en força temps, no exempta de crítiques i polèmiques.

Què: Posta en marxa de l’equipament del projecte ‘Ciutat Cuidadora’

Termini previst: Estiu 2022

Última notícia: Presentació del projecte - abril 2021

El projecte de ‘Ciutat Cuidadora’ és un d’aquells que segons la prosa oficial han de servir per transformar l’economia mataronina. Es tracta d’una aposta que, amb seu a l’Hospital de Sant Jaume, ha de servir per desenvolupar l’atenció a les persones amb major vulnerabilitat. Una mena de TecnoCampus sanitari i assistencial. La inversió és de més de 4.613.000 euros. Ha de ser una de les joies de la corona, una de les apostes estratègiques, que ja ha rebut l’impuls extern econòmic i que a l’abril es presentava amb el termini de 18 mesos perquè sigui realitat. Això porta al final d’aquest mateix curs polític. 

Què: Construcció del dipòsit més important d’aigua i urbanització d’un parc públic a la zona alta de Cerdanyola.

Termini previst: Gener 2019-Març 2020

Última notícia: Recta final de les obres -Inicis de 2020

Anunciada a inicis del 2018, aquesta és una de les grans inversions dels darrers anys a la ciutat, liderada per Aigües de Mataró i que ha de ser una infraestructura clau per a la gestió i la seguretat del cicle de l’aigua a la ciutat. Més de dos anys d’obres després, que s’han completat amb les corresponents connexions de canonades d’aigua, el dipòsit segueix sense acabar-se i tot i que l’afectació viària s’ha acabat també està pendent l’urbanització del que ha de ser un parc públic que connecti la zona de la Ronda Bellavista i Tarradellas amb els Garrofers. La inversió total anunciada puja als 78 milions d’euros i prové, de fet, de l’anterior mandat municipal. Les obres han tingut demores per diferents problemes com licitacions i d’altres però haurien d’estar en la seva recta final de manera que aviat Mataró tingui el que l’Ajuntament va considerar ja fa tres anys com “l’obra més gran i la inversió més important” de la ciutat. 

Què: Rehabilitació i posta en funcionament del doble equipament cultural a la Riera

Termini previst: Any 2022

Última notícia: Obres d’accés a la segona planta de la Presó - Juliol 2021

En una ciutat sobrada d’equipaments culturals, la parella de ball que conformen la Presó i el Cafè Nou, en plena Riera, ha de ser un revulsiu. Cada equipament amb la seva casuística i futurs usos (artístics i expositius en el cas de l’edifici d’Elies Rogent, turístics i de dinamització cultural en el cas de l’antiga seu cooperativa) ha de ser important a curt i mig termini perquè, a més, comparteixen que estan pràcticament enllestits a nivell d’obres. Així, per exemple, només la manca de pressupost explica que el Cafè Nou estigui acabat i pendent del concurs d’explotació (amb un pretendent clau i favorit) mentre que en el cas de la Presó queda rehabilitar la segona planta i acabar-ne de definir l’ús que tindrà. De moment funciona a poc gas, amb exposicions i actes concrets.

Què: Construcció de l’Espai Refer, seu del Parc de l’Economia Circular

Termini previst: Inici d’obres 2021

Última notícia: Subvenció directa de 4 milions - Novembre 2020

Mataró fa servir sovint les mateixes metàfores i també s’imagina un ‘TecnoCampus de l’economia circular’ a la zona de Mata-Rocafonda. La inversió total de les obres del Parc d’Economia Circular al Polígon de Mata-Rocafonda se’n pot anar a prop dels 200 milions dels quals 20, ja, mobilitzats per aquest any. Les obres a l’antic solar de Cristalleries, però, s’han hagut de frenar al juliol per la troballa d’unes restes arqueològiques d’època romana tal i com va avançar Mataró Audiovisual. Això pot endarrerir el projecte respecte el calendari previst.

Què: Nova seu d’Atenció Ciutadana a l’antic Actua, a la Plaça de la Muralla.

Termini previst:  Juny 2021

Última notícia: Inicis de sis mesos d’obres - Novembre 2020

Del projecte del conegut com ‘Espai Mataró’ se n’ha dit també ‘un segon Ajuntament’. El local municipal de la Plaça de la Muralla que va acollir el fallit projecte de l’Actua, entre d’altres, esdevindrà el nou punt d’Atenció a la Ciutadana que alliberarà els baixos de l’edifici de la Riera i ha de ser un espai de participació i dinamització ciutadana i la seu de la nova Oficina de Transició Energètica de l’Ajuntament. La mesura s’inclou dins el Pla d’Impuls del Centre i ha de dinamitzar aquesta plaça i “allargar” el flux de vianants que recorren el casc antic.