Mataró confia que el Fons Zapatero compensi la pèrdua d’ingressos estatals

Els complicats equilibris que ha de fer el govern municipal per quadrar el pressupost per l’any vinent troben un bon exemple amb el ball de números en els ingressos i aportacions que provenen de l’Estat. La contribució de l’Estat als ingressos municipals serà, l’any que ve i segons l’estimació provisional, d’un 22% menys la rebuda aquest any. Segons aquesta previsió, Mataró rebrà l’any vinent 6’6 milions d’euros menys que els rebuts al 2009, passant de 29,9 a poc més de 23 milions d’euros. Per compensar aquesta pèrdua d’ingressos, el govern municipal confia en les ajudes del Fons Zapatero, que de cara a la seva segona edició deixaran a Mataró un total de 13 milions d’euros.

El govern central donarà continuïtat l’any vinent al Fons Zapatero d’ajuda a la inversió local a través del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, dotat amb 5000 milions d’euros. Per la seva població, a Mataró li corresponen 13 milions d’euros, vuit milions menys que amb el Feil del 2009.

2,6 milions per despesa corrent
Igual que el Feil del 2009, el Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local té com a objectiu el d’incrementar la inversió pública i contribuir així a generar ocupació. En aquesta segona edició, però, els ajuntaments podran fer ús d’un 20% de la partida com a despesa corrent en serveis educatius, socials i d’atenció a persones dependents, que en el cas de Mataró suposa un import de 2,6 milions d’euros.

La regidora de Serveis Centrals, Montse López, recorda que el Fons Zapatero no resol el problema del finançament local però si que “compensa” la pèrdua d’ingressos procedents de l’estat. Els ingressos que rep cada comunitat autònoma, recorda López, venen fixats per llei. Per aquest motiu, el govern central ha optat per impulsar paral·lelament el Fons Zapatero d’ajuda als ens municipals. "Els ajuntaments fa temps que reclamen un canvi d’aquesta llei”, explica la regidora, que insisteix en què el Feil només és una mesura compensatòria “que permet tirar endavant inversions que sinó no es podrien fer".

El govern de la ciutat estava pendent de conèixer el total de la participació dels ingressos de l’Estat per tal de poder tancar el pressupost municipal del 2010. Tot i que el Pressupost i el Pla d’Actuació Municipal de l’any vinent es va començar a definir el passat mes de juliol, la regidora de Serveis Centrals admet que el treball es va realitzar sobre unes previsions massa optimistes. “Per la informació que teníem en aquell moment preveiem una davallada del 10% en les aportacions de l’Estat”, assegura López. El fet que aquestes aportacions descendeixin fins al 22% obliga a reajustar el pressupost, motiu pel qual no es podrà portar a aprovació dins el calendari inicialment previst. El govern treballa en una nova proposta de calendari que preveu portar el pressupost a aprovació inicial abans de finals d’any, si bé l’aprovació definitiva haurà d’esperar a l’any vinent.