Mataró començarà el curs escolar amb deures pendents

L’inici de curs 2019-2020 es presenta força més tranquil que els dels anteriors anys. Molta més estabilitat en comparació a l’allau de problemes com ara la manca de places, la pèrdua de línies, la inauguració a gairebé a corre cuita de nous instituts o projectes arriscats com els instituts-escola. Els 19.000 alumnes dels cursos d’ensenyament obligatori que començaran les classes el dijous 12 de setembre ho faran amb un panorama molt similar al de l’any anterior, pràcticament amb les mateixes places d’infantil, primària i ESO, sense cap nou centre educatiu que s’estreni, i també amb algunes mancances que se segueixen arrossegant dels darrers anys.

El regidor d’Educació, Miquel Àngel Vadell, va oferir dimarts dia 3 la roda de premsa d’inici de curs, que estarà protagonitzat a Mataró per 12.906 alumnes de primària i 6.098 de secundària obligatòria. Seran acollits en un total de 55 línies de primària (una menys que l’any anterior: la perd Santa Anna a P3) i també 55 a l’ESO (en aquest cas dos més, una al Satorras i l’altra a Laia l’Arquera). Quelcom que manté la tendència demogràfica de menys demanda de places d’infantil pel descens de natalitat, i més d’ESO degut al boom de naixements viscut a mitjan de la dècada passada.

“El departament d’Ensenyament ens va prometre que els barracons no durarien més de 4 anys al Cinc Sènies i ja anem pel tercer”

De cara a fer front a aquesta tendència, en els darrers anys s’ha inaugurat un nou institut, el Cinc Sènies al barri de Rocafonda (2017) i s’han creat dos instituts-escola, el Mar Mediterrània i Àngela Bransuela, sobre escoles de primària ja existents (2018). Dos projectes pendents de consolidació: l’institut rocafondí, que planteja un model educatiu singular per projectes, ha tornat a viure bones xifres d’inscripcions, però segueix funcionant amb barracons –se n’han d’instal·lar de nous per acollir els 90 nous alumnes de 1r d’ESO d’aquest curs- i segueix sense una data prevista per a la construcció de l’edifici definitiu. “El departament d’Ensenyament ens va prometre que els barracons no durarien més de 4 anys i ja anem pel tercer”, va recordar Vadell. El conseller d’Ensenyament, Joaquim Bargalló, va incloure el Cinc Sènies entre els edificis previstos a construir durant els propers 4 anys, però no s’ha fet cap dels passos previs necessaris en aquesta mena de projectes arquitectònics per poder tenir previsions molt més detallades.

Pel que fa als instituts escola, l’Ajuntament es mostra de moment força tímid a l’hora de fer-ne balanç. “Tan sols un any després d’entrar en funcionament, amb tot el que suposa en matèria d’obres, de projecte, d’incorporació de nous professors, seria precipitat”, constaten. Les queixes per part de la comunitat educativa de l’Àngela Bransuela per manca de recursos a nivell de professorat i d’espais van ser notòries durant el curs passat. L’Ajuntament ha demanat a la Generalitat que hi faci front i també hi ha aportat personal administratiu i de mediació social. Però des del consistori asseguren que els equips directius dels dos centres es mostren satisfets amb el primer any d’uns projectes que, incloent alumnat dels 3 als 16 anys, pretenen sobretot combatre el fracàs escolar que sovint ve alimentat pels problemes que es viuen durant el salt –i canvi de centre- de primària a secundària. “En destaquen la consistència del model i la bona cohesió entre professors de primària i secundària, i les inscripcions per al nou curs als dos centres han estat elevades”, constaten des de l’Ajuntament.

El futur del Joan Coromines

En l’àmbit de primària hi ha un altre centre que porta molts anys esperant la construcció d’una seu definitiva, el Joan Coromines al barri de l’Havana. Com a mínim, aquest nou curs els alumnes que estudien a la seu del carrer Sant Pere no hauran de desplaçar-se fins a l’edifici de Pascual Madoz per dinar; l’espai que s’utilitzava fins ara com a cuina per a les escoles bressol es trasllada al Tabalet, al Pla d’en Boet, on se n’ha fet una d’obra nova, i s’habilita com a menjador escolar. L’edifici definitiu, però, que s’ha de construir als entorns de l’eix Herrera, segueix sense data definitiva.

Tampoc se sap res d’un projecte llargament anhelat a la ciutat, el nou centre d’FP integral que s’ha de construir a tocar del TecnoCampus. La Generalitat sembla haver-se oblidat del tot d’aquesta qüestió, malgrat que l’Ajuntament li ha transferit un solar ubicat a tocar de la rotonda de Laia l’Arquera. “Des de Serveis Territorials, en la darrera reunió, ens van dir que no hi havia res de res”, ha resol el regidor d’Educació. Quelcom que no agrada gens al consistori, que està pendent d’aquest projecte per reestructurar tot el mapa de la formació professional a la ciutat.

Millores als centres educatius

De cara al nou curs, l’Ajuntament ha realitzat una important inversió en millorar els equipaments educatius de la ciutat. Un total d’aproximadament 500.000 euros que es divideixen en obres com els vestidors del gimnàs de l’Àngela Bransuela, la nova xarxa de fontaneria de l’escola Maria Mercè Marçal, els lavabos de l’escola Mar Mediterrània, la cuina de l’escola bressol El Tabalet, o les cortines i tendals als patis de tres escoles bressol de la ciutat i de l’escola Josep Montserrat.