Mataró, ciutat de rumba malgrat tot

Parlar de Rafael Salazar és parlar de rumba mataronina. Tot i que originàriament ve de Lleida, d’una família gitana i humil, Salazar porta més de 50 anys a Mataró i es considera un capgròs més. Va començar a cantar de forma esporàdica a bodes i ja era músic quan va arribar a la ciutat, tot i que no professional. De seguida va anar de la mà del gran mestre de la rumba, Peret. Amb ell va aprendre, va viatjar, va anar a Madrid i va estar al seu costat fins a la seva mort. Salazar ha col·laborat amb molts noms de la rumba catalana i l’any 2004 va formar el grup Patriarcas de la Rumba.

D’ells és la cançó ‘Reina del Maresme’, que es va convertir en tot un himne de la ciutat. “Vam començar cinc al grup però van morir dos dels músics, vam decidir buscar un nou element potent i ara som quatre”, explica. Amb 74 anys, Salazar encara té aquella il·lusió de pujar damunt d’un escenari i ara està a punt de presentar un nou disc. Tot i això, lamenta que Mataró no es preocupi més per la rumba i no se li doni la importància que té a la capital del Maresme.

Com recordes els inicis? 
Abans de formar el grup jo ja havia fet col·laboracions amb moltíssima gent. Quan vaig arribar a Mataró, Peret començava a rumbejar. En veure que la meva parentela estava emparentada amb la seva família, jo em vaig afegir i he estat sempre amb ell. Fins i tot vaig tocar amb ell durant dues temporades, vam estar a Madrid i vam viatjar molt. Va arribar un moment que érem com ‘compadres’ i jo vaig tenir la sort de conèixer molta gent. 

La tradició rumbera a Mataró és indiscutible 
Mataró s’ha de sentir orgullosa d’haver tingut a Peret. No va ser l’inventor de la rumba, ja hi havia gent abans d’ell, però sí un gran comunicador del gènere i de la ciutat. Aquest home va fer la volta al món moltes vegades parlant sempre de Mataró allà on anava. Era una persona estricta i que sabia el que volia, per això va aconseguir ser el número 1. 

Cal promocionar més la ciutat com a capital del gènere?
Falta cultura musical rumbera a Mataró, que és la ciutat més gran del gènere, i falta preocupació. Com pot ser que no hi hagi rumba a la ciutat? Per Santes sempre s’ha fet però fa uns anys que no la finança l’ajuntament ni el patronat de cultura. Si no es fa, els és igual. És intolerable, estem molt emprenyats amb el tracte que se li dóna a la rumba a Mataró. 

Es pot innovar a la rumba?
La rumba s’està renovant i fins i tot ara es barreja amb altres estils. Jo dic que, si està ben fet, benvingut. El problema és que hi ha grans músics que saben escriure bones lletres però a l’hora d’interpretar no saben fer bé els registres que nosaltres fem. Els gitanos ja naixem una mica sent rumberos, però eh! També hi ha molts paios que toquen la rumba molt bé. 

I ara Patriarcas de la Rumba presenta un nou disc…
Tenim maqueta feta i ja està a punt de sortir al carrer. Ha quedat molt maco i jo estic contentíssim perquè amb 74 anys encara tinc ganes de sortir a l’escenari, cantar a la gent i dedicar cançons. Damunt de l’escenari tot és diferent, ho fas amb amor i sensibilitat. Com a grup hem anat pel món durant molts anys i hem tingut la sort de jugar a primera divisió.