Capgròs
El so de les campanes de Santa Maria és el batec que ordena la ciutat de Mataró des de fa segles. Dalt de tot del campanar de la Basílica hi ha les dues civils, la dels quarts i les de les hores. Les més antigues, una amb sis segles d’història. A sota, a la cel·la del campanar, hi ha les litúrgiques. A la capital del Maresme, les campanes són importants. Convoquen i comuniquen. Congreguen una gentada per Les Santes, exhaureixen sistemàticament les places de les jornades de portes obertes del campanar i ara, a més a més, seran rehabilitades integralment perquè el seu so millori i no es perdi.
- Mataró fa una aposta per les campanes mesos després de la declaració de la UNESCO que va convertir el seu repic manual en Patrimoni de la Humanitat.
- Un patrimoni, el repic manual, que a Mataró ve de molt antic i a diferència d'altres localitats no s’ha perdut mai,
- Els últims 40 anys ha estat el grup de campaners fundat i liderat per l’enyorat Lluís Hugas l’encarregat de preservar els tocs.
- Aquests campaners executen més de 80 repics al llarg de tot l'any litúrgic.
En els mesos que queden fins les properes Santes (a Mataró aquest és el calendari que sempre mana) s’ha de fer la intervenció més important al campanar de Santa Maria del darrer segle. Una intervenció integral sobre aquest en tant que unitat instrumental. Es fondrà una campana nova per substituir la de mar, que està trencada. Es baixaran la resta de bronzes, que seran duts a restaurar. I se’n canviaran els sistemes de repic, anoratges i contrapesos. Quan per Les Santes del juliol del 2024 es repiqui a novena, Barram o a Ofici, el campanar de Santa Maria haurà consumat una metamorfosi per tornar al passat: sonarà de manera similar a com havia sonat abans de la Guerra Civil. A la manera catalana, amb singularitat mataronina.
De la campana trencada a la intervenció integral
La intervenció que es farà al campanar i a les campanes de Santa Maria ha de permetre superar i revertir les patologies funcionals que el campanar arrossega de fa dècades, agreujades a partir de l’any 2017 amb l’aparició d’esquerdes severes a la campana ‘Carme’. Aquesta porta des de llavors immobilitzada i el seu so, quan es repica amb la tècnica del batall, és deficient. De la recerca de com substituir-la endegada pels campaners i el Museu Arxiu de Santa Maria per encàrrec de la parròquia va acabar-ne sortint el procés que -amb assessorament del màxim especialista en campanologia del país, el doctor valencià Francesc Llop- ha acabat fructificant amb el projecte que s’impulsa ara: el de rehabilitar tot el campanar. El de retornar les campanes a les maneres i repics propis i històrics, documentats de fa més d’un segle.
Per fer-ho possible, durant el primer trimestre de 2024 es retiraran totes les campanes de la basílica –a excepció de les dues civils, que marquen els quarts i les hores– i seran traslladades al taller d’una empresa especialitzada, on seran netejades i s’hi fabricaran i instal·laran nous jous de braç recte i capçals fets de fusta, anàlegs als que ja havien existit al temple abans de la Guerra Civil, quan van desaparèixer totes les campanes d’ús litúrgic.
Mentrestant, ja s’encarregarà a un mestre campaner la fosa artesana d’una nova campana «Carme» que substituirà l’actual, que data de 1954. Tindrà la forma, les dimensions i un pes equivalents. També conservarà la sonoritat original, per bé que es dissenyarà amb una concepció contemporània.
El resultat serà, segons va detallar el director del Museu Arxiu de Santa Maria Nicolau Guanyabens, “un pas de gegant per la preservació del patrimoni perquè ens permetrà recuperar el repertori històric de repics i cuidar les campanes tocant-les a la manera original, superant el volteig i repicant-la en base a cordes i no simplement amb la mà com s'ha fet els últims anys".
100.000 euros de pressupost amb part de finançament popular
El cost previst de les intervencions, que ja disposen de la llicència urbanística i de totes les aprovacions i permisos necessaris, supera els 100.000 euros Per fer-hi front, es compta amb una aportació econòmica de 44.000 € per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la convocatòria de subvencions per a immobles de notable valor cultural, i l’Ajuntament de Mataró n’hi aportarà uns altres 44.000 €.
Per a complementar les aportacions de les dues administracions, des de Santa Maria s’està ultimant una campanya de captació de patrocinis d’empreses i de recollida d’aportacions personals (amb avantatjoses deduccions fiscals) que permeti completar el finançament de totes les intervencions previstes, a més de diferents accions comunicatives per apropar al conjunt de la ciutadania el ric patrimoni material i immaterial del campanar.
La intervenció sobre les campanes de Santa Maria va unir en la presentació i en la fotografia a dalt del campanar -com ho estan en el projecte- a Generalitat, Ajuntament, parròquia i Museu Arxiu. Andreu Felip, director dels Serveis Territorials de Cultura va posar el projecte com a exemple “de com d’important és difondre el patrimoni, que la ciutadania se’l visqui i se’l senti seu com a Mataró passa amb aquestes campanes” i l’alcalde David Bote va celebrar que “el que ara comença és la projecció al futur d’una ciutat mil·lenària i històrica, amb empenta, que vol projectar el so de les seves campanes i fer-lo perdurar”.
Comentaris (4)