Martínez Sistach anima els feligresos de la Sagrada Família a ser actius

L'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, qui aquest matí ha presidit la missa de celebració del 40è aniversari de la fundació de la Parròquia de la Sagrada Família, ha demanat als feligresos d'aquesta comunitat que sempre es mantinguin “actius i al servei de l'Església” sense caure en el desànim. El cap de l'Església barcelonina també ha agraït i ha lloat la feina que durant tots aquests anys han realitzat els feligresos d'aquesta parròquia de Cirera pel seu barri. “La història de Mataró no seria igual sense aquesta comunitat que ha donat al barri molta ajuda espiritual, però també cultural, social i material”, ha afirmat Martínez Sistach durant la homilia.

L'arquebisbe de Barcelona també ha aprofitat la celebració litúrgica celebrada a la Sagrada Família per parlar d'aquesta institució. “Si la família es trenca es produeixen conseqüències molt negatives pels seus membres, perquè la família és un estat natural de l'home”, ha afirmat el bisbe. I s'ha preguntat: “Divorcis, separacions, violència domèstica... Què ens passa? Deu ser el pecat o un mal ús de a llibertat”, ha assegurat el prevere.

La celebració ha estat seguida per uns dos-cents feligresos, per l'alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron; per exrectors de la parròquia i per altres sacerdots de la ciutat. També han assistit a l'acte d'avui diversos mataronins que l'any 1965 van ajudar a fundar la parròquia “quan Cirera encara era un camp de vinyes i garrofers enmig de torrents plens de canyes”, segons ha explicat mossèn Joaquim Brustenga, actual rector de la Sagrada Família. Brustenga també ha agraït la tasca d'aquells ciutadans que ajudaren a aixecar un barri ja “fos per motius religiosos, socials o solidaris”. Avui també s'ha inaugurat una exposició fotogràfica sobre la història de la comunitat als locals parroquials.

La parròquia de la Sagrada Família de Cirera va néixer, sota el lideratge de mossèn Joan Subirà, el seu primer rector, a finals de 1965 com a annexa de la parròquia de Sant Josep. Aleshores, el temple era un petit barracó allunyat del centre urbà, en una zona on els immigrants del sud peninsular que arribaven a la ciutat hi construïen la seva llar. Com que les precarietats socials eren moltes una de les primeres construccions a alçar-se fou una escola, més tard un centre social i un parvulari, edifici en polèmica des de fa diversos anys. No va ser fins l'any 1975 quan es construí l'actual temple.