Capgròs
El professor de Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, Martí Marín, va desfer ahir dimarts dia 17 a Can Palauet un dels tòpics recurrents del món nacionalista, aquell que diu que el franquisme va enviar intencionadament la immigració dels anys seixanta i setanta des del sud d'Espanya a Catalunya i Euskadi per desnacionalitzar aquestes comunitats. Ni es va enviar gent a Catalunya i a Euskadi per desnacionalitzar-les ni cap punyeta d'aquestes, va reblar.
Marín va fer aquestes afirmacions en el marc d'una conferència titulada Les immigracions cap a Catalunya en els anys de la postguerra (1939-1975), una activitat complementària a la mostra D'immigrants a ciutadans que esta installada al Museu de Mataró. Marín és el redactor dels textos que apareixen en aquesta exposició.
El professor de la UAB va justificar aquest plantejament recordant que el falangisme, el gran moviment ideològic del franquisme, tenia una caràcter marcadament ruralista i no era partidari de les migracions internes. El franquisme va intentar restringir el moviment de la gent perquè els falangistes creien que el camp era el lloc bucòlic, de les coses maques, mentre que les ciutats eren les corruptores de la moral. Per tant quan menys immigració millor, va dir recordant que el ministres de la vivenda van ser falangistes de 1957 a 1975.
Marín va recordar que, per anar d'una ciutat a una altra, calia tenir un salfconduit i més en el cas d'anar a l'estranger. No podien posar portes al camp però si que van intentar reduir-ho el menys possible, va assegurar. L'historiador també va apuntar que si finalment el règim va permetre la immigració va ser més per la necessitat de deixar marxar els espanyols que anaven a treballar a Europa que per permetre que hi hagués migracions internes a l'estat.
-
Allau d'immigrants
A més, Marín va desmuntar la idea que el gran gruix de la immigració espanyola va venir als anys seixanta a Catalunya. El professor va comentar que en cinc anys, de 1941 a 1945, van venir a Catalunya 160.000 habitants, un de cada deu nous barcelonins. Ara en venen 50.000 en el mateix període i en una ciutat que és el doble de gran i diem que ve un allau, va dir en ànim provocador.
Marín va retrocedir fins el segle XIX per recordar que Barcelona va créixer llavors gràcies a la migració interna catalana i va preguntar-se retòricament: No hi va haver xoc cultural perquè parlaven català? Tenien la mateixa cultura?. Segons Marín, en aquell moment les diferències entre el camp d'on venien els immigrants- i la ciutat, per exemple, eren molt més grans que ara. Estem afrontant els reptes no resolts del segle XIX, va cloure.
Comentaris