Maria Llanos reclama revisar el Pacte de Toledo per preservar les pensions

Maria Llanos, membre del comitè executiu del Partit Popular, va assegurar ahir dijous, dia 19, que s’havia de revisar el Pacte de Toledo per tal de poder preservar el sistema de pensions de l’Estat Espanyol. La dirigent popular va ser la protagonista d’una conferència a Mataró en la que va definir com a “molt bo” el sistema de retribució d’Espanya basat en “un repartiment solidari en el que es paga les pensions amb qui cotitza actualment”. Llanos va argumentar la necessitat d’una revisió del sistema degut a l’actual crisi econòmica: “Cada cop hi ha més jubilats i en canvi la destrucció de llocs de treball fa que hi hagi un desequilibri entre els que cotitzen i els que reben les pensions”. “Hem d’intentar trobar noves maneres de finançament per tal d’assegurar que aquest sistema sigui intergeneracional”, va afegir.

La dirigent popular va explicar que el més important és “garantir les pensions en el futur”, i va exemplificar el Pacte de Toledo com l’exemple a seguir entre els partits polítics: “Es va fer per sobre de colors i ideologies, tot per defensar un sistema magnífic”. “Ara toca revisar-ho per poder donar-li pervivència al sistema”, va remarcar. Algunes de les idees que va aportar per mantenir vigent el sistema de pensions estatal és el de mantenir la jubilació als 65 anys. “No pot ser que estiguem donant jubilacions anticipades a gent amb poc més de cinquanta anys, ja que això desvirtua el sistema”, va assegurar. Llanos també va proposar que la contribució no fos només directament de la cotització de la població activa, si no que també es pogués fer una partida en part als pressupostos generals de l’Estat. La ponència també va comptar amb la intervenció d'Emilio Ablanedo Reyes, professor del Màster de Dret del Treball i la Seguretat Social de la Universitat de Barcelona, que va parlar de la crisi i com es troba Espanya respecte la Unió Europea en clau de treball.

Què és el Pacte de Toledo?
El 15 de febrer de 1994 el Congrés va aprovar una proposició no de llei presentada per CiU per crear una ponència dins la Comissió de Pressupostos per analitzar els problemes estructurals del sistema de la Seguretat Social. Un any després es va arribar a un acord sobre l’informe d’aquesta ponència, que va ser aprovat al Congrés per gairebé unanimitat: 268 vots a favor, un en contra i dues abstencions. Aquest acord feia quinze recomanacions per reduir les càrregues socials, separar i clarificar les fonts de finançament i fer que les prestacions contributives arribessin per via de cotitzacions i la resta amb impostos. A més, també es parlava de l’edat de jubilació, el manteniment del poder adquisitiu de les pensions, la constitució de reserves per períodes de baixa d’ingressos o la integració d’alguns règims especials al sistema.