Margarida Colomer posa llum a la Guerra Civil

Durant tres anys la ciutat de Mataró va viure mirant el front, intentant superar la misèria de la rereguarda, pendent dels bombardejos i dels assassinats. Enguany, quan se celebren setanta anys de l'inici de la Guerra Civil, la historiadora local Margarida Colomer publica la primera obra exhaustiva sobre la vida a la ciutat durant aquest període: La guerra civil a Mataró, 1936-1939.

De tota la informació inèdita que ara surt a la llum, destaca la que prové dels documents de la causa general, un gran procés judicial obert pels franquistes sobre els delictes que s'havien comès a la zona republicana entre el 18 de juliol de 1936 fins al final de la guerra. «Cap historiador de Mataró fins ara no havia consultat tota la causa general, de la qual només es coneixien fragments o informacions publicades per Joaquim Casas al diari Combat i que ara han pogut ser contrastades», explica la historiadora. El llibre també ofereix una primera llista de tots els mataronins morts durant el conflicte i la repressió posterior, aproximadament uns 1.500, ja fos en el front, durant els bombardejos, als hospitals, afusellats o en els camps de concentració.

Finalment, l'obra també fa èmfasi en dues temàtiques inèdites més: la composició dels quintacolumnistes mataronins, els ciutadans afins als nacionals existents a la rereguarda, i el paper dels fugitius, aquells que per múltiples raons van abandonar la ciutat per refugiar-se o lluitar a l'altra banda de front. Malgrat el gruix, Colomer adverteix que no es tracta d'un treball definitiu: «És un estudi exhaustiu però encara queden arxius on investigar i temes per aprofundir-hi, per exemple, el nombre i el futur dels exiliats mataronins», apunta Colomer. La Guerra Civil a Mataró, 1936-1939 s'inicia a finals de la II República, incidint en les causes de l'enfrontament, i finalitza just al final dels primers anys del franquisme. D'aquest període Colomer desgrana en detall els principals temes de la vida quotidiana de Mataró, una ciutat a la rereguarda. Clouen l'obra les biografies dels tres alcaldes del moment: Salvador Cruixent (1926-1937), Ramon Molist (1937-1939) i Juan Brufau (1939-1940).

Entrevista a mataronins
Per poder fer aquesta obra la historiadora ha consultat diversos arxius nacionals, memòries inèdites, però també ha entrevistat una quarantena de mataronins que van patir la guerra. Per exemple, ha parlat amb familiars de cada un dels afusellats, una tasca setanta anys després encara molt difícil. «La gent que he entrevistat em coneixia prèviament i em tenen confiança, si no no m'haurien explicat res», assegura Colomer, qui després d'escoltar algunes històries arribava a casa psicològicament «morta».

Aquest llibre és l'obra bàsica del conflicte a Mataró perquè fins ara solament s'havien publicat articles i el llibre Crònica del temps de guerra a Mataró (1936-1939) de Manel Salicrú (Museu Arxiu de Santa Maria, 1989). Les raons per què no s'ha fet un llibre com aquest abans són clares: «Publicar un estudi sobre la Guerra Civil encara vol dir polèmica assegurada, no és un tema agraït a nivell popular i encara molta gent hi pot dir la seva», opina Colomer. Ara bé, l'autora ho té clar: «He treballat amb tota l'objectivitat amb què ho pot fer un historiador i he esbrinat tot el que he pogut; per tant, he complert un objectiu, explicar la història, un patrimoni de tots».