Marc Prat: 'La pauta de Lluís Llach és la llibertat'

Tenim un mataroní tocant amb Lluis Llach i ningú ho sap…com et vas sentir quan et van trucar per formar part del seu equip com a baixista?

Entre emocionat i estranyat de com seria l'experiència. En un primer moment estava totalment sorprès perquè des de petit que havia escoltat els temes del Lluis i a casa meva es vivia molt la seva música. Per la meva carrera és una bona empenta i és una il·lusió tocar amb un músic com ell, que transmet tant en els seus concerts.

Quina va ser la teva primer impressió quan el vas conèixer?

En Lluís és molt reservat, però s'esforça per mantenir aquest paper públic amb que se'l coneix. La veritat és que no es amant de moltes paraules però quan acaba els concerts canvia totalment i s'entrega al seu púlic durant una hora si cal. Ell diu que atendre al seu públic forma part de la seva feina i per això al acabar els concerts es transforma en el Lluís Llach que tots coneixem i que jo coneixia fins ara.

Quan vas començar et va donar alguna pauta de com havien de ser els concerts, de quina manera volia que toquesis o es tracta de un músic més anarquic que deixa les pautes al criteri de cadascú?

La pauta de Luís Llach és la llibertat. Ell em va dir el primer dia que cadascú s'aproximava lliurement a cada tema i que es tractava de tocar a la meva manera però amb un criteri. Però clar, agafes un cert nivell de responsabilitat i no t'atreveixes a experimentar gaire perquè acabes de començar amb algú de tanta importància. M'ha ajudat moltissim el tenir un coneixement musical molt variat i així la meva capacitat d'adaptació no resulta en cap moment una complicació. A més els temes de Llach els porto a la memòria des de sempre.

Fins ara has tocat a quinze concerts de la nova gira de Lluis Llach amb Feliu Ventura, 'Que no s'apagui la llum', has estat a Paris i a altres escenaris importants sota la veu d'un dels catautors catalans amb més trajectòria. Com has viscut aquestes experiènces?

El primer mes, aquest abril, va ser molt fort perquè vaig entrar amb la gira començada i em diuen que el segon concert és a Paris, al Theatre Trianon . En un primer moment no t'ho pots creure i quan ets allà tocant recordes quantes vegades ho havies somiat o ho havies vist en pel.líscules. La veritat és que moments com aquest no els oblidaré mai perquè tens unes sensacions tan per dins com per fora que et fan viure la música com si fos una magia.

Ara que la teva carrera comença a tenir nom propi recordes quan vas començar a sentir pessigolles per la música? Quin van ser els teus principis?

Tot va començar quan vaig acompanyar un amic meu a comprar una guitarra i jo em vaig engrescar i em vaig comprar un baix elèctric als 19 anys. Aleshores vaig anar a una escola de música moderna de Granollers i des del primer moment em vaig dionar conte de que em volia dedicar a la música ja que em proporcionava moltes sensacions. Com tothom vaig anar fent grups de diferents estils amb els amics: de voleros, de rock… en certa manera això de la música ha estat un proccés gradual i s'ha convertit en l'objectiu de la meva vida.

A l'any 97 ja comences amb un projecte més definit, un grup que t'ha donat la oportunitat de conèixer món i tocar en molt escenaris, com valores aquesta experiència amb els Soma.Planet?

El Tete Pérez va contactar amb mi i em va explicar el tipus de múscia que tenien pensat fer i en aquell moment jo començava amb una música més experimental, així que des del primer moment en que vam tocar junts em va encantar el seu concepte musical i m'hi vaig sentir realment identificat. L'any 2003 vam gravar el nostre primer disc i aquest any en treurem un altre.

L'any passat vau estar a la Xina i també heu visitat la Índia, de tantes cultures segur que musicalment se'n treu alguna cosa…

Doncs aquestes potser han estat les millors experiènces que he viscut. A la Xina estàvem convidats a dos festivals i va ser molt enriquidor i a la Índia vam estar perfeccionant el nostre estil amb classes de cant i de percussió.

També toques amb Marc Parrot des de fa algun temps...

Tots aquestes contactes és a base d'anar coneixent a gent quan vas de concert en concert i quan busquen a algú jove i amb empenta doncs sempre se't plantegen oportunitats com aquesta. El Marc és diferent al Lluís de totes maneres, és més amant de la disciplina i t'has d'acotar més a les pautes que et marca. Però treballo bé de les dues maneres ja que d'una forma o altre et proporcionen coneixements.

De moment la teva carrera no té res per envejar, estàs en un bon moment profesional, i també cantes, et podries plantejar el gravar un disc tu sol.

Potser ho faria però seria algo molt improvitzat. He treballat de diferents maneres i sempre veus les que són millors per a tu. Amb quines conectes i jo crec que la llibertat forma part del meu estil. De totes maneres necessito tocar acompanyat, mai assajo sol així que per fer un projecte sol potser seria amb un altre instrument o d'un altre estil diferent al que faig ara. No se sap mai.