En Maragall també va viure ahir protestes sindicals. Això sí: bastant més discretes que les d'Artur Mas. Sense renunciar a l'americana i la corbata, el candidat socialista va fer la primera incursió obrera de la campanya. A Cornellà de Llobregat va visitar la planta de l'empresa Mecalux, "una catedral industrial impressionant". Quin poeta!
El cas és que el temple no passa els seus millors dies. Cada cop compta amb menys fidels, perquè està externalitzant la producció. I tenim la parròquia esvalotada. Maragall l'evangelitzador va comprovar-ho in situ, en una trobada entre la direcció i els empleats. Bufaven aires de guerra santa.
Val a dir que jo no hi era, però un company de ruta m'ho ha explicat. Es veu que el ciri Pasqual va voler posar llum al conflicte. Va proposar que els treballadors participessin en la gestió de la casa. El gerent s'ho va prendre com una sortida d'il·luminat. Total, que els feligresos van acomiadar-lo, a ell i al seguici mediàtic, amb una pancarta de protesta. Ningú els va fer gaire cas.
Al vespre, Maragall va plantar el púlpit al Teatre Auditori de Granollers, davant un miler de missaires convençuts. Al meu costat es va asseure en Paco Agudo, un periodista de Ràdio 7 Vallès. Mentre esperàvem el sermó, va explicar-me amb entusiasme la feina dels serveis informatius i la repercussió que té entre els granollerins. Aleshores li vaig preguntar què n'opina, del fet que a Mataró continuem sense ràdio municipal. Li sembla lamentable, és clar. Troba que una capital de comarca com la nostra hauria de tenir emissora. Amén.
Comentaris