La màgia ritual del 27 de juliol mataroní torna a imposar-se

El 27 de juliol és màgic a Mataró, per alguna cosa la diada principal de Les Santes. El dia més ritual, el que comença abans, el que insereix tot el que es fa en un sentit, en un gran cabal festiu i social. El 27 és concebut com l’exercici més genuí de mataronisme i en el marc de Les Santes de la recuperació post-Covid cada detall ha semblat comptar encara més, és com si tot es resignifiqués. Ha estat un gran 27 el què el ritual s’ha imposat. Un triomf de tota la ciutat.

Un plugim en algun moment empipador ha escapçat per darrera el Ball de Festa Major del Parc i ha fet patir per les Matinades. Però no. No seria aquest el 27 en què el paisatge sonor del despertar mataroní perdria el diàleg a cinc bandes entre els coets al cel i els tocs de gralles i tabals. Dels extrems al cor de la ciutat antiga, a mesura que passaven les dues hores d’aquest crescendo emotiu que són les dues primeres hores del dia de Les Santes, el cel es deixava d’orgues i adéu pluja, torna quan ja no sigui Festa Major. Fins aquí l’entrebanc meteorològic del dia. Pas lliure a la màgia del dia.

Les Matinades de Mataró són les millors del món, això és així. Simbòlicament potents, organitzativament del poc que queda basat en l’àmbit més de base i popular i en el seu final, amb el Toc d’Ofici, reafirma l’asseveració que és el dia gran. Tot el que passa després s’amara d’aquesta màgia. L’Anada a Ofici és la cercavila més formal, l’entrada a Missa sempre és especial i el que passa durant tres hores a dins de Santa Maria ja són figues d’un altre paner.
 

Clàudia Dubé repetirà

La Missa d’avui no era una qualsevol. Després de l’encàrrec precipitat a Clàudia Dubé com a directora, la interpretació de la Missa de Glòria en el si de l’Ofici de Festa Major ha notat la transcendència del que s’hi passava, de la recuperació consumada. Ha estat fins i tot sorprenent les ovacions a la directora per part de tota la Basílica quan el rector Josep Rodríguez ha sorprès anunciant que la primera directora dona en 174 anys de Missa repetirà l’any vinent. Gest d’inflexió. I nova ovació de traca i mocador quan Dubé ha dit que ho acceptava.

De sortida d’Ofici, la processó petita pel rodal ha volgut recuperar elements i solemnitat. També s’ha fet una mica més llarga, en motiu del 250è aniversari de l’arribada de les relíquies de Santa Juliana i Santa Semproniana. Aquell moment també és pura màgia, amb les campanes deturant el seu volteig mentre l’Àliga fa el seu ball més solemne en la darrera intersecció entre cultura popular i pòsit religiós del matí del 27. De camí ja a l’Ajuntament, una experiència sorprenent. Amb una brisa i una temperatura perfectes, la sovint sufocant Dormida del migdia ha estat còmode i celebrada.

Desplegament de la Passada

La tarda del 27 és de la Passada. La cercavila més llarga i generosa, amb tot el Seguici, inclòs l’Herald i les Trampes a més dels Capgrossos i els Cavallets. De les Diablesses a la Banda, són uns 20 minuts que et passi tot per davant però se’n va fins quasi les quatre hores per completar el recorregut. Un altre exercici de triomf col·lectiu tornar-la a veure brillar, avui, pels carrers de sempre. Moltíssim públic, en la línia de tota la Festa Major, i aquell aire desenfrenat (cansats uns, il·lusionats els altres, tranquils perquè és festa i demà també tots) que caracteritza la tarda de la jornada vertebral de Les Santes.