Macaco: ‘Aquest quart disc obre una segona etapa al grup'

Has tocat molts cops al Clap i hi heu estat assajant tota la setmana. Us debeu conèixer ja cada metre quadrat d'aquest escenari?
Sempre va molt bé assajar una mica a l'escenari abans de l'actuació, perquè és una sensació diferent que quan ho fem al local. El concert a Mataró és com una prova, perquè encara no sabem quin serà el repertori definitiu de la gira. I també és una exclusiva per a aquells que volen descobrir el disc acabat de sortir del forn. Surt a la venda el dia 3, així que encara no s'ha sentit gaire, només el single Sideral, a Ràdio 3.

Doncs els mataronins seran els primers a sentir en directe Ingravitto, un quart disc que dóna força protagonisme a la guitarra acústica oi?
Exacte. Hi ha molta guitarra acústica, que no hi era fins ara. És un disc molt de cançó així que tot gira una mica en aquest sentit. He tret la palla, allò que no em deixava veure l'essència de la cançó. M'agraden els temes rodons, com els de de Bob Marley, que tenen una tornada matadora. Aquí els bits són més secs, més hiphopers, i hi ha scratches però sense recarregar. Crec que és el disc en què hem fet millors cançons perquè hem sigut crítics amb nosaltres mateixos. De trenta esbossos ens hem quedat amb catorze temes, i això és Ingravitto, un quart disc que penso que obre una segona etapa a Macaco, on faig el que més m'agrada, destacar la cançó.

Al teu tercer álbum, el títol Entre raíces y antenas et permetia descriure l'equilibri entre la música electrònica i la que tu anomenes d'arrel. Què descrius ara amb el títol Ingravitto?
És el mateix equilibri, però en l'anterior àlbum –que era un doble disc- teníem un volum de raíz, que és inclou la part més llatina de rumba catalana i la música brasilera, i un segon volum d'antena, de sons electrònics. Aquí estan totes dues coses unides. La música hiphopera i per sobre una guitarra acústica i algun scratch.

Al llarg de la teva carrera sempre t'has compromès en les lletres. Ho continues fent al nou disc?
Totalment. Continuo en la mateixa línia, però no és que jo em plantegi posicionar-me d'una manera o d'una altra sinó que em surt. No sóc cap partit polític ni cap ONG però sí que em mullo a les cançons. Intento fer-ho de forma subtil. Per exemple en el nou disc hi ha el tema Mama Tierra que parteix de la idea de sentir la natura com si fos la teva mare. M'agrada abarcar molts temes amb les lletres, perquè les persones som moltes coses alhora. No crec en els discos que només parlen d'amor, les persones fem altres coses a banda d'enamorar-nos. Per mi, la música és com el menjar, m'encanta el sushi, la pasta, el cuscús...

Què han aportat a l'àlbum col·laboracions com la de LaMari de Chambao o Muchachito?
Sempre busco gent que m'agradin artísticament i com persones. Per exemple LaMari la vaig conèixer en un concert i em va transmetre molt bones energies. La seva música m'omple perquè es basa en coses molt senzilles per fer-te reflexionar. Ha col·laborat també B-Negâo, uns dels rapers més importants de Brasil i un número u de les llistes d'Itàlia, Caparezza. I molts altres, tots han fet possible aquest àlbum.

Sempre dius que no t'agraden que et posin etiquetes. Però tu te'n poses alguna?
Quan et posen una etiqueta no hi ha manera de treute-la, però serveixen per encaixonar les coses en un lloc i a partir d'aquí es fan moda. I la barreja que hi ha al grup no és per sortir a la foto, sinó que tot són gent que m'he trobat pel camí. Quant al mestissatge, de fet em fa molta il·lusió que ara surtin bandes que diguin que s'han inspirat en Macaco, perquè jo també em vaig inspirar en altres grups. Però a mi em queda molta guerra per donar i si m'haig de posar alguna etiqueta que sigui la que dóna nom al nostre tercer disc Raíces y antenas, una barreja de percussió, guitarra acústica i sons electrònics.

Suposo que els carrers de Barcelona t'han ensenyat moltes coses per arribar on ets?
He viscut molts anys als barris de Gràcia i del Raval, del primer vaig agafar la tradició rumbera catalana i del segon, la diversitat. El Raval és un lloc que durant molts anys ha acollit a molta gent de molts indrets diferents. Ara ja l'estan canviant, el volen convertir en un aparador de Barcelona pel turisme. Però allà vaig viure un temps en un pis okupa on vaig conèixer molta gent com Juanlu ‘el Canijo', excomponent d'Ojos de Brujo i ara Calima, estava també l'exdusminguet Carlitos Rivolta, i molts altres. Érem de diferents nacionalitats i ens ajuntàvem per sortir a tocar a les Rambles. I a això cal sumar-li que, amb els anys, el boca a boca ha fet que Macaco creixi fins a tenir la projecció internacional que tenim ara.

Macaco té ja una personalitat consolidada, té també un camí a seguir?
Sí, hi ha gent a qui no li agraden les jerarquies però jo crec que són necessàries. A Macaco jo faig el paper de dirigir, d'organitzar, però sempre compto amb la col·laboració dels músics, amb els que he composat molts temes.I tinc clar que el meu objectiu és fer cançons, no tant revolucionar un estil. Sempre dic que nosaltres construïm cabanyes que estan molt bé, i els gratacels ja els deixem per a altres. Per mi això és la música popular, fer cançons que quedin en la memòria de la gent. No vull inventar-me cap estil.

Et veiem sempre a l'escenari, però també t'has deixat caure per la gran pantalla.
He fet algun cameo. El primer va ser a Amnesia de Gabriele Salvatore. Ell m'havia vist tocar a Formentera pels carrers, i després em va reconèixer quan vam començar a sonar a Itàlia, així que ens ho va proposar.I també he actuat amb Najwa Nimri, a la pel·lícula A más de Xavi Rivera. Vaig ficar algun tema i em van proposar de fer un petit paper: feia de camell i Najwa era la meva parella.

Tornant a la música, després del bolo al Clap, per on seguirà la gira?
El dia 25 estem a les Canàries, després a Barcelona i Madrid, i començarem la promoció del disc. Fins setembre estarem per Espanya, en diferents festivals també, potser fem alguna cosa a Portugal. De cara a l'hivern anirem per Sudamèrica i després Àsia, un lloc que m'apassiona, m'enamora.

Vas estar tocant a Japó en l'ultima gira. Va ser llavors quan et vas enamorar d'Àsia?
Va ser una bogeria, és tot el contrari que aquí. Tot i que estem al sud, nosaltres tenim moltes similituds amb Europa. En canvi allà és tot diferent. Recordo arribar a l'aeroport i notar un gran silenci. Però quan vaig treure el cap vaig veure que era ple de gent que anava d'una banda a l'altre sense fer soroll. Era increïble.

I com reacciona el públic asiàtic quan es troba la hiperactivitat de Macaco a l'escenari?
Al principi ens feia por perquè vam coincidir a la gira amb Marlango i ens van comentar que el públic era molt tranquil, poc animat. Però jo vaig sortir a l'escenari com sempre, sense parar quiet, i la gent va connectar molt bé, saltant, ballant i cantant els temes. Ja tinc ganes de tornar-hi.