-
-

V. B.

‘M’agradaria vertebrar el país a través de la seva llengua i literatura’

Llorenç Soldevila, professor de literatura a Mataró, s'embarca en l'ambiciosa tasca de dibuixar la Geografia Literària dels Països Catalans

Acaba de publicar el primer dels deu volums d’aquest enorme projecte, que recorre tota la geografia catalana a través de les obres d’escriptors i poetes de tots els temps. Més que una iniciativa literària, sembla tota una epopeia.
El temps que hi haig de dedicar ni el compto, perquè si ho fes no arribaria a firmar ni un sol volum. Però darrere del projecte hi ha el pòsit de trenta anys dedicats a la didàctica i a la metodologia per arribar als meus alumnes a través de la literatura.

Amb quin objectiu s’embarca en una iniciativa com aquesta.
Vull fer una obra que vertebri els països catalans a partir de la llengua i la literatura comunes.

Quina és la llavor d’aquesta Geografia?
A la dècada dels 80 vaig començar a fer rutes amb els alumnes, basades en textos de Verdaguer, Pla i el Comte Arnau. En van anar sorgint de noves, i també va néixer la idea de connectar territoris amb literatures i autors diversos.

Aquestes rutes eren una alternativa eficaç per què els estudiants s’interessessin per la literatura?
La paraula arbitra una manera de veure el paisatge en un temps i amb unes sensibilitats i emocions determinades. Però el temps s’ho emporta tot. Quan Verdaguer fixa llocs o particularitats del paisatge, i els alumnes encaren el text enfront del paisatge actual, es produeix una situació altament formativa, i fins i tot emotiva. La literatura es fa molt més propera i s’interioritza molt més les emocions i sentiments que desperta un paisatge.

Quan pren consciència de la magnitud del projecte?
En un principi volia fixar aquesta Geografia només amb els autors canònics. Però la literatura no la construeixen només Ausias March, Verdaguer, Oller o Maragall. Aquests són les puntes de la piràmide de tot un poble que parla una llengua, que la utilitza en el dia a dia per a la creció i, sobretot, d’aquells poètes anònims de tot el territori, mestres de la paraula en el seu nivell més popular. Tots ells creen les bases sòlides perquè surtin els genis.

Com s’ho fa per trobar tots aquests creadors gairebé anònims?
Recorrent el país, escoltant els seus batecs, sent conscient que un lloc determinat segur que ha de tenir la seva pròpia literatura. I en aquest anar i venir, fas amics que et descobreixen nous autors o racons geogràfics. En aquests moments compto amb una xarxa d’uns 150 corresponsals, per definir-los d’alguna manera, els quals sé que amb una trucada o un escrit em podran ajudar en el que faci falta. Això em facilita molt les coses i és molt bonic. Tot plegat és una teranyina que t’envolta i que, juntament amb la passió que hi poso, fa que vagi per tot el territori mitant-me’l amb uns altres ulls.

Però deu ser impossible arribar a tot arreu.
Malgrat que intento ser exhaustiu, sóc conscient que em deixo molts noms. En les primeres presentacions del volum dedicat a les comarques barcelonines, ja n’hi ha hagut més d’un que m’ha dit que m’he deixat tal autor o tal altre. L'exhaustivitat és una utopia, perquè és tan ric aquest país en l'àmbit literari que dificilment es pot arribara tot.

Tenia clar des del primer moment que volia arribar al conjunt dels Països Catalans.
La nostra és una literatura i una cultura prou important, amb tradicions temporals prou riques als diversos països catalans, com per poder abraçar tot aquest territori. Com no podria tenir present Ausias March o Ramon Llull, o deixar de recórrer indrets com Sant Miquel de Cuixà o el Canigó, lligats per semptre amb Verdaguer. Seria una manera d’autoamputar aquest projecte que, repeteixo, ha de vertebrar el país a través de la llengua i la literatura.

Els volums de la geografia es complementen amb una web, endrets.cat.
És una eina que ens permet abocar-hi molta més informació, i alhora és una finestra oberta al futur tecnològic que ha de portar la literatura a quotes de difusió impensables fa quatre dies. En el futur endrets.cat permetrà coneixer la previsió meteorològica de la comarca a la qual l’usuari vulgui anar, s’acompanyarà amb informació gastronòmica, amb links a cases-museu d’escriptors i poetes... l’abast és inimaginable.

Realment, el projecte té un munt d’aplicacions possibles.
Les té totes. En l’àmbit de l’ensenyament, també per a investigadors en el cap fil·lològic.I no podem oblidar que obre portes a un turisme cultural molt divers.

El Maresme forma part del primer volum ja publicat. Quines impressions s’ha endut del territori, quins descobriments ha fet?
El Maresme deu ser la tercera o quarta comarca més literària de tots els països catalans. He comptabilitzat una cinquantena de llocs literaries. A banda de les referències més conegudes, com la Sinera d’Espriu, o la Caldes d’Estrac de Verdaguer, Maragall i Palau, hi ha territoris menys coneguts lligats a autors no tan populars. Per exemple, el poeta Punsola, o bé Perejaume i l’espai del Montnegre, on desenvolupa la seva obra pictòrica, però també la literària.

Quan veurà la llum tot el projecte sencer?
Tenim previst anar a un llibre per any, així que segurament acabarem l’any 2009. La propera tardor apareixerà el volum dedicat a les comarques tarragonines, per Sant Jordi de l’any que ve el de Lleida, i així anirem fent.

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive