Louisiana i el bon humor rescaten un concert accidentat dels Amics de les Arts

Si les mirades matessin, algun tècnic de so del concert dels Amics de les Arts ahir no hauria sortit del Parc Central. El grup estava cantant 'No ho entens' quan els micròfons van començar a fallar. No era la primera vegada que passava, i Joan Enric, un dels membres del grup, va acabar la cançó i es va dirigir a la taula de so. Mentrestant, la resta de la banda s'ho va prendre de bon humor,  improvitzant un tema tot cantant "no sabem què falla". Era el segon cop que passava. Abans, quan el grup es disposava a tocar 'Affair Sofia', el so va començar a petardejar. Ja llavors s'havien posat a cantar des d'un mateix micròfon "els micros no van", però quan els errors no cessaven des del grup ja es patia per si no es podia seguir. Per sort per als 1.600 assistents al Parc Central, quan van tocar Louisiana, tot va tornar a arrencar sense problemes fins el final.

Hauria estat una decepció que un dels millors temes de la banda hagués fallat. Però Louisiana va sonar com ho fa en directe, amb el públic compromès cantant una gran part de la cançó, compartint amb el grup la gran virtut que té una lletra preciosa i a la vegada trista. 

Amb Louisiana, els errors es van oblidar i van venir els millors minuts d'un concert centrat en grans temes i potser amb menys peces del nou disc de les esperades

Amb els treballs posteriors a Bed & Breakfast el grup segurament va guanyar en matisos, però va perdre aquella frescor gairebé innocent de 2009. El nou disc, que va estar menys present del que ho ha estat en altres concerts de la gira, ha servit per recuperar ritme i alegria, tot i que ni a ells ni a molts dels que van (vam) començar a seguir-los fa deu anys "Ja no ens passa" moltes de "Les coses" d'abans. Dos temes, enllaçats i potents en directe, que van fer saltar i botar el públic per primera vegada, en aquell moment ja totalment entregat.

El moment de calma va arribar amb 'Ciencia Ficció', 'Apologia de la Ingenuïtat' i 'Preferiria No Fer-ho'. Un recés en ritme que es va recuperar amb Jean-Luc, el seu hit més exitós i que va encadenar-se amb 'Les meves Ex i tu' i 'A Mercè d'un so'.

El grup va interactuar constantment amb el públic com és habitual, i va fer broma explicant que després de la següent cançó marxarien, però que tornarien per tocar-ne alguna més. 'El seu gran hit' va tancar l'escenari de manera provisional. Pocs instants després van tornar, van escoltar com el públic comptava fins a 15 per cantar el Bequetero i van enllaçar dues de les seves cançons més icòniques: 'L'home que treballa fent de gos' i '4-3-3'.

Els Amics de les Arts va acomiadar-se amb 'El matrimoni Arnolfini', un clàssic que guanya i molt en directe, més rocker i menys orquestrat que a 'Espècies per Catalogar'. Com resa el final de la cançó: tornar sempre és la millor part de l'aventura. De ben segur que el públic els voldrà ben aviat a Mataró. Si pot ser, sense imprevistos tècnics i amb el desfermat 'Primer en la Línia Successòria' i la divertida 'Salvador'. Juntament amb 'Casa en Venda' van ser les tres grans absències del darrer disc en un concert d'unes dues hores on, malgrat tot, els Amics de les Arts van demostrar tenir un estrany poder per seguir atrapant al públic cantant, simplement, de les petites coses.